Llucià

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llucià de Samosata)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Llucià (desambiguació)».
Representació de Llucià

Llucià de Samòsata (en grec antic: Λουκιανὸς ὁ Σαμοσατεύς; en llatí: Lucianus Samosatensis) fou un important escriptor grec amb arrels sirianes, nascut a Samòsata, a la Commagena, vers el 120. Hauria viscut durant el segle II, segons Suides en temps d'Adrià, però probablement va florir més tard. Es va dedicar a l'estudi de la retòrica i la literatura. Va viure a Jònia i després fou advocat a Antioquia, sense gaire èxit. Després va visitar Grècia, Itàlia i la Gàl·lia, i fou mestre de retòrica. Al final de la vida va tornar a Síria. Va morir a Egipte vers el 190. És recordat per les seves sàtires i per obres tan imaginatives que es consideren precursores del gènere literari de ciència-ficció.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure llibres de diverses temàtiques:

Obres retòriques
  • Περὶ τοῦ ἐνυπνίου, Somnium seu Vita Luciani
  • ηρόδοτος, Herodotu sive Aötion
  • Ζεύξις, Zeuxis sive Antiochus
  • Ἀρμονίδης, Harmonides, o Ζύστασις, o Commendatio
  • Σκύθης ? Πρόχενος, Scytha
  • Ἱππίας ? Βαλανεῖον, Hippias seu Balneum
  • Προσλαλία ? Διόνυσος, Bacchus
  • Προσλαλία ? Ἡρακλῆς, Hercules Gallicus
  • Περί τοῦ ἠλέκτρου ἢ τῶν κύκνων, De Electro seu Cygnis
  • Περὶ τοῦ οἴκου, De Domo
  • Περὶ τῶν διφάδων, De Dipsadibus
  • Τυραννοκτόνος, Tyransnicida
  • Ἀποκηρυττομενος, Abdicatus
  • Φάλαρις πρῶτος καὶ δεύτερος, Phalaris prior et alter
  • Μυίας ἐγκώμιον, Encomium Muscae
  • Πατρίδος Ἐγκώμιον, Patriae Encomium
Obres crítiques 
  • Δίκη φωνηέντων, Judicium Vocalium
  • Λεχφάνης, Lexiphanes
  • Πῶς δεῖ ἱστορίαν συγγράφειν, Quonmodo Historia sit conscribenda
  • Ῥητόρων διδάσκαλος, Rhetorum Preceptor
  • Ψευδολογιστής, Pseudologista
  • Δημοσθένους Ἐγκώμιον, Demosthenis Encomium
  • Ψευδφοσοφιστής, Pscudosophista
Biografies
  • Ἀλέχανδρος ? Ψευδόμααντις, Alexander seu Pseu-domantis
  • Δημώνακτος βίος Vita Demonactis
  • Περι τῆς Περεγρίνου τελευτῆς, De Morte Peregrini
Novel·les 
  • Λούκιος ? Ὄνος, Lucius sive Asinus.[1]
  • Ἀληθοῦς ἱστορίας λόγος ά καὶ ?, Verae Historiae o Història vertadera. Es tracta d'una novel·la curta però plena d'imaginació, en la qual narra un viatge a la lluna en un vaixell que és arrossegat per una sobtada tromba d'aigua. Allà hi troba uns habitants que no tenen anus, filen els metalls i el vidre per a fer-se roba, beuen suc d'aire, es poden llevar els ulls i tornar-se'ls a posar, els homes poden parir quan es casen entre ells (homes amb homes). Mentre el protagonista està a la lluna, hi té lloc una guerra entre els cavallers voltors sota les ordres de l'emperador selenita, que es diu Endimió, i els cavallers formiga, comandats per Faetón. El nom de cavallers voltors i formiga ve donat perquè en lloc d'anar muntats a cavall munten aquests altres animals. És, doncs, un dels precursors de la literatura de Ciència-ficció.

De tema semblant és l'"Icaromènip", escrit on el filòsof real Mènip de Gadara, personatge cínic habitual en les seves sàtires contra la religió, aconsegueix volar ajudat d'una ala d'àguila i una altra de voltor des del mont Olimp fins a la lluna, la qual troba que està habitada per esperits. Quan Mènip decideix volar fins al Sol, els déus, enutjats per la seva gosadia li roben les ales.

Diàlegs 
  • Πρὸς τὸν εἰπόντα Προμηθεύς εἶ ἐν λόγοις, Prometheus
  • Προμηθεύς ? Καύκασος, Prometheus seu Caucasus
  • Θεῶν Διάλογοι, Dialogi Deorum
  • Ἐνάλιοι Διάλογοι, Dialogi Marini
  • Ζεύς Ἐλεγχόμενος, Jupiter Confutatus
  • Ζεύς τραγψδός, Jupiter Tragoedus
  • Θεῶν ἐκκλησία, Deorum Concilium
  • Τὰ πρὸς Κρόνον, Saturnalia
  • Βίων πρᾶσις, Vitarum Auctio
  • Ἁλιεύς ? Ἀναβιοῦντες, Piscator seu Reviviscentes
  • Ἐρμότιμος
  • Εὐνοῦχος, Eunuchus
  • Φιλοψευδής
  • Δραπετραί, Fugitivi
  • Συμπόσιον ? Λαπίθαι, Convivium seu Lapithae
  • Περὶ παρασίτου ?τοι τέχνη Παραδιτική, Nigrinus and the Parasite
  • Τίμων ? μισάνθρωτος, Timon
  • Νεκρικοὶ Διαλογοι, Diologi Mortuorum
  • Μένιππος ? Νεκυομαντεία, Necyomanteia
  • Ἰκαρομένιππος ? Ὑπερνέφελος, Icaro-Menippus
  • Χάρων ? ἐπισκοῦνοτες, Contemplantes
  • Κατάπλους ? Τύραννος, Cataplus sive Tyrannus
  • Ὄνειρος ? Ἀλεκτρύων, Somnvium seu Gallus
  • Δὶς κατηγορούμενος, Bis Accusatus
  • Κρονοσόλων, Crone Solon
  • Ἐτιστολαί Κρονικαί, Epistolae Saturnales
  • Ἔρωτες
  • Ἑταιρικοί Διάλολοι, Dialogi Meretricii
  • Πλοῖον ὴ Εὐχαί, Narigium scu Vota
  • Εἰκόνες, Imagines
  • Ὑπὲρ τῶν Εἰκόνων, Pro Imaginibus
  • Τόξαρις, Toxaris
  • Ἀνάχαρσις, Anacharsis.
  • Περὶ ὀρχήσεως, De Saltatione
  • Διάλεξις πρὸς Ἡσίοδον, Dissertatio cum Hesiodo
Poemes 
  • Τραγοποδάγπα, Tragopodagra
  • Ὠκίπους, Ocypus
Miscel·lània 
  • Πρὸς τον εἰπόντα Προμηθε?ς εἶ ἐν λόγοις, Ad eum qui dixerat Prometheus es in Verbis. Περὶ θυσίων, De Sacrificiis
  • Περὶ τῶν ἐπὶ μισθῷ συνόντων, De Mercede Conductis
  • Ἀπυλογία περὶ τῶν ἐπὶ μ. συν., Apologia pro de Merc. Cond.
  • Ὑπὲρ τοῦ ἐν τῇ προσαγορεύσει πταίσματος, Pro Lapsu in Salutando
  • Περὶ πενθοῦς, De Luetu
  • Πρὸς ἀπαίδεντον, Adversus Indoctum
  • Περὶ τοῦ μὴ ῥᾳδίως πιστεύειν διαβολῆ, νον τεμερε ξρεδενδε?, Non temere credendvm esse Delationi
Obres atribuïdes erròniament
  • Ἀλκὑων ἢ περι Μεταμορφώσεως, Halcyon seu de Transformatione
  • Περὶ τῆς Ἀστρολογίης, De Astrologia
  • Περὶ τῆς Συρίης θοῦ, De Dea Syria
  • Κυνικός, Cynicus
  • Χαρίδημος ἢ περὶ καλλοῦς, Charidemus seu de Pulchro
  • Νέρων ἢ περὶ τῆς ὀρυχῆς τοῦ Ἰσθμοῦ, Nero, seu de Fossione Isthmi

Ressò dels seus escrits[modifica | modifica el codi]

Somnium de Llucià

Va causar gran impacte entre els seus contemporanis i va ser imitat per d'altres, per exemple per Cels. Però va ser en el Renaixement quan més se'l va valorar. Leon Battista Alberti, al segle xv en Momo o el príncep (1450) denota la influència de Llucià. Al llarg del segle xvi altres autors el segueixen: Erasme de Rotterdam en els Col·loquis (1517), François Rabelais en el Pantagruel (1532) i en Gargantua (1534); Bonaventure des Périers en Cymbalum mundi (1537); o en escrits d'autors com Maquiavel. Miguel de Cervantes el va fer servir de model per a escriure el Coloquio de los perros. Francisco de Quevedo va escriure Sueños, d'inspiració lluciana i Diego Saavedra Fajardo va emprar la sàtira llucianesca en alguns dels seus diàlegs de caràcter polític. Com a precursor de la ciència-ficció va servir d'inspiració a Swift (Viatges de Gulliver), Bergerac (Viatge a la lluna), Bernard le Bovier de Fontenelle. Voltaire va resultar tenir molts punts en comú amb Llucià, malgrat els segles de diferència entre ambdós escriptors.

Obra traduïda al català (per ordre alfabètic de títol)[modifica | modifica el codi]

  • Contra un ignorant que comprava molts llibres ; Un intel·lectual sense cultura. Introducció i traducció de Sergi Grau Guijarro. Martorell : Adesiara, 2013 192 p. Col·lecció  Aetas ; 18 ISBN 9788492405633
  • Converses de meuques. Introducció i traducció de Sergi Grau Guijarro. Martorell : Adesiara, 2008. 204 p. Col·lecció    Aetas ; 2 ISBN 9788492405046
  • Diàlegs dels déus i de les divinitats marines. Traducció de J. Farran i Mayoral. Barcelona : Grafos, 1937.
  • Llucià. Text revisat, introducció i versió de Montserrat Jufresa. Obres. Vol. I: Diàlegs dels déus / Diàlegs marins. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1966 (Escriptors grecs). 
  • Llucià; Almirall i Sardà, Jaume (trad). Història de Lluci, l’home que es va convertir en ruc. Barcelona: RBA, 2004. ISBN 9788478711840. 
  • Històries verídiques. Introducció, traducció i notes d'Albert Berrio Morán. Barcelona : La Magrana, 1995. 98 p.. Col·lecció L'Esparver clàssic ; 15 ISBN 8474108217
  • Obres. Text revisat, introducció i versió de Montserrat Jufresa. Barcelona : Fundació Bernat Metge, 1966-1990 2 vol. (Ca. 230, 130 p.) Col·lecció catalana dels clàssics grecs i llatins (Text i traducció) ; 161, 261 ISBN 8472254712

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Luci de Patres (Lucius, Λούκιος) sobre la vida d'un escriptor grec de data incerta, nascut a Patrae i del que es coneix que escrigué Μεταμορφώσεων λόγοι διάφοροι, Metamorphoseon Libri Diversi, obra que s'ha perdut, però que Foci esmenta i en el seu temps encara existia. La seva credulitat fou ridiculitzada per Llucià a la seva obra Lucius Asinius, on el protagonista es diu Luci i és de Patres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III). 
  • "Doctor Josep Alsina: universitari i estudiós", editat per Universitat de Barcelona «Enllaç».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llucià Modifica l'enllaç a Wikidata