Vés al contingut

Lluís Generes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pel que fa a l'impressor reusenc, vegeu Josep Generès.
Plantilla:Infotaula personaLluís Generes
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort1710 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Perpinyà (1671–)
Catalunya del Nord Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótallador d'imatges, escultor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Imatge de l'interior de l'església i de l'enorme (disset metres d'alçada per dotze d'amplada) retaule que la presideix rere l'altar
Santa Maria de Baixàs i el gran retaule barroc obra de Lluís Generes

Lluís Generes[nt 1] (Manresa, ? - Perpinyà, 1710 o abans) va ser un escultor i tallista català autor de nombrosos retaules a la Catalunya del Nord.

Biografia

[modifica]

Encara que el lloc de naixement no està prou ben documentat, se sap que procedia d'una família manresana de tallistes. El seu pare Joan Generes[nt 2] i el seu germà Francesc Generes[1] van ser tallistes especialitzats en retaules; i a Lluís Generes el succeí[nt 3] el seu fill Francesc. Encara, en morir en Lluís, feu un llegat[2] al seu fillol i nebot, l'escultor perpinyanenc Lluís Ribera. Hom vincula a la família el coetani Josep Generes[nt 4] que va fer retaules al Bages i podria haver estat germà d'en Francesc i en Lluís. En Lluís Generes s'establí a Perpinyà i, en morir Llàtzer Tramulles el 1656, rebé el tractament d'"architector et sculptor" quan fou contractat per completar el retaule inacabat de Sant Francesc de Paula, per al convent dels Mínims (o de Santa Maria de la Victòria[3]) de Perpinyà. Aquesta i moltes altres obres marcaren una fructífera carrera, que en feu l'escultor més destacat del Rosselló al llarg de mig segle.

Durant uns anys (1660s) tingué el seu taller a Vinçà[4] mentre feia el retaule per a la seva església parroquial, i això li permeté de treballar per altres encàrrecs a la rodalia. La seva obra més reputada és posterior, el grandiós (17 metres d'alçada per 12 d'amplada) retaule de Santa Maria de Baixàs, fet per un contracte del 12 de desembre del 1671 entre l'escultor i els síndics del poble. L'interior del tabernacle mostra pintures del Sant Sopar, la Flagel·lació i Jesús encadenat. Segons Joan Capeille[5] la magnificència del retaule feu encunyar la frase "ha costat tant com el retaule de Baixàs".

Lluís Generes compartí taller amb Pau i Josep Sunyer[nt 5] i amb el també manresà[nt 6] Francesc Grau. Va ser mestre de Francesc Sunyer, Francesc Negre i de Miquel Anglada (que el 1685 el demandà perquè al seu aprenentatge, iniciat el 1679, va fer de servent més que no pas d'alumne). Les darreries de l'artista estan poc documentades, però està registrat que el 1707 vengué unes terres a Charles Maynadier, cirurgià major del regiment de Tesse; i que l'esposa d'en Generes, Maria Roma, era vídua el 1710.

Obres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. O Louis Générés en algunes ortografies franceses
  2. Joan Generes (Manresa ? - 1664?) està documentat des del 1620 i va ser autor de diversos retaules de l'església del Carme i a la Seu de Manresa.
  3. 3,0 3,1 Lluís Generes morí abans d'acabar el retaule de l'altar major de Sant Mateu de Perpinyà, i el completà el seu fill Francesc Generes.
  4. Josep Generes (Manresa, segle xvii) va ser escultor i tallista, amb producció localitzada a Sallent, Cererols, Manresa, Torà, Olesa de Montserrat i Esparraguera, amb un ventall de dates que abasta els anys 1641 al 1670.
  5. Pau Sunyer (mort el 1694), el seu fill Josep Sunyer (mort abans de 1682) i el seu net Josep Sunyer i Raurell (Manresa, Bages, c. 1673 - Manresa, 1751) van formar una altra prolífica saga de tallistes amb obra a la Catalunya del Nord
  6. Francesc Grau (Manresa, 1638 - 1693)

Bibliografia

[modifica]
  • Emmanuel Bénézit Dictionnaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs de tous les temps et de tous les pays - 4 Dughet - Gillet Paris: Günd, 1976 ISBN 2700001524
  • Eugeni Cortade Retables baroques du Roussillon Perpignan: Association pour une meilleure connaissance du Roussillon, 1973
  • Josep Francesc Ràfols i Fontanals Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña : desde la época romana hasta nuestros días Barcelona: Millá, 1951-1954 (Nova edició Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares Barcelona: Edicions Catalanes, 1980 ISBN 8424805062)

Referències

[modifica]
  1. S'atribueix a Francesc Generes un retaule a Gavà, obra del 1678.
  2. «Els retaules del taller dels Sunyer a l'església de Sant Martí de Joc».
  3. «Couvent des Minimes | Perpignan la Catalane, Perpinyà la Catalana». Arxivat de l'original el 2012-01-10. [Consulta: 21 març 2012].
  4. Com ho esmenta Julien Lugand a La polychromie baroque en Roussillon, a Locus Amoenus 7 (2004) p. 228 «PDF».
  5. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 235-236.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  6. «Eglise St Pierre de Prades».
  7. «Fitxa del retaule de la Trinitat».
  8. «www.culture.gouv.fr».
  9. «www.culture.gouv.fr».
  10. «www.culture.gouv.fr».
  11. «Retable d'Espira». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 març 2012].
  12. «Pays d'art et d'histoire Vallée de la Tet. Laissez-vous conter la Vallée de la Tet». Arxivat de l'original el 2008-11-13. [Consulta: 21 març 2012].
  13. «www.culture.gouv.fr».
  14. Segons una font podrien ser obra no de l'escultor, sinó del seu taller «www.jeantosti.com». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 setembre 2014].
  15. «www.culture.gouv.fr».
  16. «www.culture.gouv.fr».
  17. Joseph Gibrat La seigneurie et la paroisse du Soler p. 245-246, article a Revue Catalane XIV (1920)
  18. «www.culture.gouv.fr».
  19. «Fitxa de les figures de saint Etienne, saint Laurent, saint Vincent».
  20. «Patrimoine - Site Officiel de la Ville de Pia». Arxivat de l'original el 2013-05-30. [Consulta: 21 març 2012].
  21. «Fitxa del retaule de l'Assumpció al Ministeri de Cultura francès».
  22. «Retaule de sant Galderic».
  23. «Retaule de l'Altar Major de Prats de Molló».
  24. «Fitxa del retaule al ministeri de Cultura francès».
  25. «Fitxa del retaule al ministeri de Cultura francès».
  26. «Fitxa del retaule al ministeri de Cultura francès».
  27. «Fitxa del retaule al ministeri de Cultura francès».
  28. «Fitxa dels confessionaris al ministeri de Cultura francès».
  29. «Fitxa al ministeri de Cultura francès».

Enllaços externs

[modifica]
  • Notes biogràfiques (francès)