Negre (escultors)
Els Negre (o Nègre en ortografia francesa) va ser una família d'escultors rossellonesos dels segles XVII[1] i XVIII, coneguts especialment pels retaules que elaboraren per a esglésies de la Catalunya del Nord.
Biografies[modifica]
- Francesc Negre (Perpinyà, ca 1661 - després de 1714) era cosí germà de Gauderic Negre i va ser deixeble de Lluís Generes, al taller del qual va treballar[2] com a part del seu aprenentatge. Encara que d'un estil semblant al d'en Generes, als ensenyaments del seu mestre hi incorporà la columna salomònica. Parà el taller a Perpinyà. Obres seves foren un crucifix per a Sant Fructuós de Cameles (1687); l'exuberant[1] retaule barroc de l'altar major de Sant Martí de Forques (1688); el retaule de les santes Júlia i Eulàlia de Santa Eulàlia de Marqueixanes[nt 1] (1693); el retaule de sant Sebastià[5] per a Santa Maria de Toluges (1706); el retaule del Roser per a Santa Eulàlia i Santa Júlia[6] d'Alenyà; i uns retaules per a Perpinyà, desapareguts. Francesc Negre va ser també l'escultor escollit per la confraria dels sastres de Perpinyà[7] per, el 1714, visar (donar la conformitat) el retaule que Josep Sunyer els havia fet per a la seva capella del convent de Sant Domènec de Perpinyà.
- Gauderic Negre, cosí germà de Francesc Negre, era escultor a Tuïr[1] al segle xvii.
- Antoni Negre (Perpinyà, s. XVIII) era fill[1] de Francesc Negre. El 1719[8] sol·licità ser admès al col·legi de pintors, dauradors, brodadors i escultors de Perpinyà, i el 1744 comparegué com a testimoni[nt 2] en un tràmit notarial en relació amb l'execució de l'herència del traspassat pintor Jacint Rigau.
- Miquel Negre (Perpinyà s. XVIII) era descendent[1] de Francesc Negre. Entre els anys 1756 i 1757[10] va ser autor del retaule de la capella de l'Àngel de la Guarda de Santa Maria de Nefiac.
- Patrici Negre (Perpinyà s. XVIII) també era descendent[1] de Francesc Negre i va ser escultor a la capital del Rosselló, com ho declarà en un document[nt 3] del 1776. Fou autor del retaule del Roser de Sant Miquel de Llotes; del retaule de sant Josep[12] de Santa Eulàlia de Marqueixanes (1762); i els retaules de Santa Caterina (1778) i de la Immaculada Concepció, així com d'una cadira de pregària en estil barroc, per a Sant Julià i Santa Basilissa[13] de Vinçà.
- H. Negre i J. Negre foren els autors[14] del retaule de la Pietat (1813) de Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà.
Altres obres[modifica]
Per a l'església de Nostra Senyora de la Real, Honoré i Antoine Grinda van fer al segle xviii un orgue, que comptà amb un Negre (indeterminat)[15] per esculptor. I, a l'església de sant Esteve del Pedreguet d'Illa, l'estàtua de santa Llúcia de mitjans del segle xviii és considerada del taller dels Negre.
Notes[modifica]
- ↑ Al 14 de desembre del 1692 signà un document on reconeixia que faria el retaule de l'església de Marqueixanes segons el model acceptat prèviament, i es comprometia a acabar-lo en un termini màxim de tres anys, encara que la "primera andana" (o registre) seria lliurada "de vuy a un any".[3] Joan Escribà havia de daurar el retaule al 1698 [4]
- ↑ "sieur antoine Negre sculpteur (...) en cette ville [Perpinyà]" [9]
- ↑ Al 10 de març del 1776, Patrici Negre, escultor a Perpinyà, signa amb la comunitat eclesiàstica de Sant Jaume de Perpinyà un contracte emfitèutic per una peça de terra inculta a Cabestany [11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Negre (escultors)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Candau, Sylvie. «Evolució del retaule nord-català». [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ Cazes, Albert. Marqueixanes. Perpinyà: Imp. Catalane, s.d. [Consulta: 19 setembre 2013]. Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine. p. 8
- ↑ «Marquixanes - 66 Eglise paroissiale Sainte-Eulalie et Sainte-Julie» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 11 setembre 2013].)
- ↑ «Eglise Sainte Marie de Toulouges: guide du visiteur» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 11 sembre 2013].
- ↑ «Francesc Negre, a la base governamental francesa de monuments» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ Avellí Casademont, Teresa «Els retaules del taller dels Sunyer a l'església de Sant Martí de Joc». Locvs Amœnvs, 6, 2002-2003, p. 271-292. Arxivat de l'original el 2013-06-28 [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ Lugand, Julien. «Être peintre en Roussillon a l'epoque moderne (1650-1730): etat de la question». [Consulta: 11 setembre 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «L'inventaire après le décès de Hyacinthe Rigaud (1659-1743)». [Consulta: 11 setembre 2013].)
- ↑ «Histoire locale: Mathieu Maron et les œuvres d'art de l'église de Néfiach». Revue catalane, 50, 15 février 1911, p. 54-55 [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 392. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ «El retaule, a la base governamental francesa de monuments "Mémoire"» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ «Patrici Negre, a la base governamental francesa de monuments» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ «Eglise Saint Julien - Sainte Baselisse de Vinça» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ «L'orgue de Nostra Senyora de la Real, a la base governamental francesa Palissy» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2013].
«La caixa de l'orgue de Nostra Senyora de la Real» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2013].