Lelià

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lolià)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLelià
Aureus Laelius-RIC 0001.jpg
Lelià
 Emperador romà, usurpador a l'Imperi Gal
269 – 269
Dades biogràfiques
Naixement VLPIVS CORNELIVS LAELIANVS
Gàl·lia romana
Mort 269
Magúncia
Causa de mort Assassinat
Altres noms IMPERATOR CAESAR GAIVS VLPIVS CORNELIVS LAELIANVS PIVS FELIX AVGVSTVS
Activitat professional
Ocupació Polític
Època Imperi Romà
Dades familiars
Dinastia Gens Cornèlia
Modifica dades a Wikidata

Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Lelianus) fou usurpador del tron imperial gal. Trebel·li Pol·lió l'anomena en quart lloc a la seva obre sobre els trenta tirans, amb el nom de Lol·lià (Lollianus). Segons la Història Augusta, Lelià fou el cap d'una revolta que va enderrocar a Pòstum I a les Gàl·lies, i després va defensar amb èxit la regió contra els germànics fins que fou mort pels seus propis soldats que es van amotinar per la disciplina severa que els havia imposat; els amotinats van proclamar emperador a Victorí (Victorinus). Això hauria passat vers el 267. Víctor l'anomena Laelianus a un lloc i Aelianus a un altre; Eutropi l'anomena Lucius Aelianus.

En realitat probablement Lelià s'autoproclamà emperador l'any 268 a Magúncia. Encara que la seva posició exacta dins la cadena de comandaments de l'exèrcit és desconeguda, se suposa que era un oficial sota les ordres de Pòstum I. Lelià suposà un gran perill per a Pòstum a causa de les dues legions que ell comandava. No obstant això, la seva rebel·lió només durà aproximadament els dos mesos previs al seu assassinat, probablement pels seus propis soldats.

El setge de Magúncia va ser igualment funest per a Pòstum: seria assassinat, probablement perquè havia denegat el permís a les seves tropes de saquejar la ciutat conquerida.

Se sap ben poc de Lelià. Portà el mateix cognom que una destacada família aristocràtica d'Hispània, els Ulpii, de la qual Trajà en formà part i molt probablement també Lelià. Aquesta possibilitat es fonamenta en una pista trobada en una aureus, en la qual es pot veure la forma d'Hispània amb un conill recolzant-s'hi. Si realment hagués format part de la família de Trajà, segurament aquesta hagués sigut la causa perquè Hispània acabés, després la seva mort de Pòstum, aliant-se amb l'emperador Claudi II.

El seu nom apareix esmentat de diverses maneres i cal considerar com a prova principal les monedes que s'han trobat i que estaven fetes segons els experts a la mateixa seca que les de Pòstum, que porten a l'anvers la llegenda IMP. C. LAELIANUS. P. F. AUG., o IMP. C. ULP. COR. LAELIANUS. Una medalla considerada autentica que formà part de la col·lecció del príncep de Waldeck, portava la llegenda IMP. C. LOLLIANUS P. F. AUG.; altres monedes d'època propera però que podria no ser el 267, porten la llegenda IMP. C. Q. VALENS. AELIANUS. P. AUG. i al revers JOVI. CONSER. AUGG. (indicant una sobirania compartida); aquesta darrera podria correspondre al Aelianus (Elià) que juntament amb Amandus va encapçalar la rebel·lió dels bagaudes en el regnat de Dioclecià.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lelià Modifica l'enllaç a Wikidata