Lonsdaleïta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralLonsdaleïta
Lonsdaleite.png
Estructura cristal·lina de la lonsdaleïta
Fórmula química C
Epònim Kathleen Lonsdale
Localitat tipus meteorit de Canyon del Diablo (Arizona; EUA)
Classificació
Categoria Elements natius
Nickel-Strunz 10a ed. 01.CB.10b
Nickel-Strunz 9a ed. 1.CB.10b
Nickel-Strunz 8a ed. I/B.02
Dana 1.3.6.3
Propietats
Sistema cristal·lí Hexagonal
Hàbit cristal·lí Cubs en agregats de gra fi
Simetria Hexagonal dihexagonal dipiramidal
simbol H-M: (6/m 2/m 2/m)
Grup espacial: P 63/mmc
Color Gris en cristalls, groc clar a marró en fragments trencats.
Duresa 7–8 (en espècimens impurs)
Lluïssor Adamantina
Diafanitat Transparent
Densitat 3,2
Propietats òptiques Uniaxial (+/-)
Índex de refracció n = 2.404
Més informació
Estatus IMA aprovat i mineral o varietat mineral no acreditada
Codi IMA IMA1966-044
Any d'aprovació 1967
Referències [1][2][3]
Modifica les dades a Wikidata

La lonsdaleïta (anomenat en honor a Kathleen Lonsdale), també anomenada diamant hexagonal en referència a la seva estructura cristal·lina, és un al·lòtrop del carboni, amb una estructura hexagonal. En la natura, es forma quan un meteorit amb grafit impacta amb la Terra. L'elevada calor i la pressió durant l'impacte, transforma el grafit en diamant tot conservant l'estructura hexagonal del grafit. La lonsdaleïta va ser descrita per primer cop al meteorit de Canyon del Diablo, on es trobà com a cristalls microscòpics associats al diamant.[4][5]

El mineral va ser sintetitzat en laboratori l'any 1967[6] comprimint i escalfant grafit a partir d'una pressió estàtica o utilitzant explosius.[7] També s'ha produït mitjançant deposicions químiques en vapor,[8][9][10] així com en descomposicions tèrmiques de polímers (polihidrocarbina), a pressió atmosfèrica i atmosfera d'argó a uns 1000°C[11][12]

Alguns autors discuteixen l'existència real de la lonsdaleïta i defensen que es tracta d'un diamant cúbic amb defectes estructurals.[13] Les anàlisis quantitatives amb raigs X indiquen la presència tant de seqüències cúbiques com hexagonals en el mineral, i per tant s'ha suggerit que la lonsdaleïta és com una mena de "diamant maclat i desordenat".[14]

Identificació[modifica]

La lonsdleïta és translúcida, groga o marró i té un índex de refracció de 2,40 a 2,41. La seva gravetat específica es troba entre 3,2 i 3,3. La seva duresa és teòricament superior a la del diamant cúbic (fins a un 58% més), d'acord amb les simulacions; els espècimens naturals presenten dureses més baixes (entre 7 i 8 en l'escala de Mohs); aquest descens de la duresa s'ha atribuït a defectes de la xarxa cristal·lina i a impureses.[15]

Formació i localitat[modifica]

La lonsdaleïta es troba com a cristalls microscòpics associats amb diamant en alguns meteorits: Canyon Diablo, Kenna i Allan Hills 77283. També es troba en placers a la República de Sakhà.[16] També s'han trobat espècimens al llac Cuitzeo,[17] a l'estat de Guanajuato, Mèxic; en aquest cas, fou trobat pels científics que proposen l'impacte de Younger Dryas.[18][19]

Referències[modifica]

  1. Lonsdaleite on Mindat.org
  2. Handbook of Mineralogy
  3. Lonsdaleite data from Webmineral
  4. Frondel, C.; U.B. Marvin «Lonsdaleite, a new hexagonal polymorph of diamond». Nature, 214, 5088, 1967, pàg. 587–589. Bibcode: 1967Natur.214..587F. DOI: 10.1038/214587a0.
  5. Frondel, C.; U.B. Marvin «Lonsdaleite, a hexagonal polymorph of diamond». American Mineralogist, 52, 1967.
  6. Bundy, F. P.; Kasper, J. S. «Hexagonal Diamond—A New Form of Carbon». Journal of Chemical Physics, 46, 9, 1967, pàg. 3437. Bibcode: 1967JChPh..46.3437B. DOI: 10.1063/1.1841236.
  7. He, Hongliang; Sekine, T.; Kobayashi, T. «Direct transformation of cubic diamond to hexagonal diamond». Applied Physics Letters, 81, 4, 2002, pàg. 610. Bibcode: 2002ApPhL..81..610H. DOI: 10.1063/1.1495078.
  8. Bhargava, Sanjay; Bist, H. D.; Sahli, S.; Aslam, M.; Tripathi, H. B. «Diamond polytypes in the chemical vapor deposited diamond films». Applied Physics Letters, 67, 12, 1995, pàg. 1706. Bibcode: 1995ApPhL..67.1706B. DOI: 10.1063/1.115023.
  9. Nishitani-Gamo, Mikka; Sakaguchi, Isao; Loh, Kian Ping; Kanda, Hisao; Ando, Toshihiro «Confocal Raman spectroscopic observation of hexagonal diamond formation from dissolved carbon in nickel under chemical vapor deposition conditions». Applied Physics Letters, 73, 6, 1998, pàg. 765. Bibcode: 1998ApPhL..73..765N. DOI: 10.1063/1.121994.
  10. Misra, Abha; Tyagi, Pawan K.; Yadav, Brajesh S.; Rai, P.; Misra, D. S. «Hexagonal diamond synthesis on h-GaN strained films». Applied Physics Letters, 89, 7, 2006, pàg. 071911. Bibcode: 2006ApPhL..89g1911M. DOI: 10.1063/1.2218043.
  11. Nur, Yusuf; Pitcher, Michael; Seyyidoğlu, Semih; Toppare, Levent «Facile Synthesis of Poly(hydridocarbyne): A Precursor to Diamond and Diamond-like Ceramics». Journal of Macromolecular Science Part A, 45, 5, 2008, pàg. 358. DOI: 10.1080/10601320801946108.
  12. Nur, Yusuf; Cengiz, Halime M.; Pitcher, Michael W.; Toppare, Levent K. «Electrochemical polymerizatıon of hexachloroethane to form poly(hydridocarbyne): a pre-ceramic polymer for diamond production». Journal of Materials Science, 44, 11, 2009, pàg. 2774. Bibcode: 2009JMatS..44.2774N. DOI: 10.1007/s10853-009-3364-4.
  13. Nemeth, P.; Garvie, L.A.J.; Aoki, T.; Natalia, D.; Dubrovinsky, L. «Lonsdaleite is faulted and twinned cubic diamond and does not exist as a discrete material». Nature Communications, 5, 2014. DOI: 10.1038/ncomms6447.
  14. Salzmann, C.G.; Murray, B.J.; Shephard, J.J. «Extent of Stacking Disorder in Diamond». Diamond and Related Materials, 2015. DOI: 10.1016/j.diamond.2015.09.007.
  15. Computational Methods and Experimental Measurements XV, by G. M. Carlomagno & C. A. Brebbia, WIT Press, 2011, ISBN 978-1-84564-540-3
  16. Kaminskii, F.V., G.K. Blinova, E.M. Galimov, G.A. Gurkina, Y.A. Klyuev, L.A. Kodina, V.I. Koptil, V.F. Krivonos, L.N. Frolova, and A.Y. Khrenov «Polycrystalline aggregates of diamond with lonsdaleite from Yakutian [Sakhan] placers». Mineral. Zhurnal, 7, 1985, pàg. 27–36.
  17. Israde-Alcantara, I.; Bischoff, J. L.; Dominguez-Vazquez, G.; Li, H.-C.; Decarli, P. S. «Evidence from central Mexico supporting the Younger Dryas extraterrestrial impact hypothesis». Proceedings of the National Academy of Sciences, 109, 13, 2012, pàg. E738–47. Bibcode: 2012PNAS..109E.738I. DOI: 10.1073/pnas.1110614109. PMC: 3324006. PMID: 22392980.
  18. Kvasnytsya, Victor; Wirth; Dobrzhinetskaya; Matzel; Jacobsend «New evidence of meteoritic origin of the Tunguska cosmic body». Planetary and Space Science, 84, agost 2013, pàg. 131–140. Bibcode: 2013P&SS...84..131K. DOI: 10.1016/j.pss.2013.05.003 [Consulta: 15 setembre 2013].
  19. Redfern, Simon. «Russian meteor shockwave circled globe twice». BBC News. BBC. [Consulta: 28 juny 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Anthony, J. W.. Mineralogy of Arizona. 3rd. Tucson: University of Arizona Press, 1995. ISBN 0-8165-1579-4. .

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lonsdaleïta Modifica l'enllaç a Wikidata