Vés al contingut

Mallerenga emplomallada europea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lophophanes cristatus)
Infotaula d'ésser viuMallerenga emplomallada europea
Lophophanes cristatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,31 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura100.000 mm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries6,3 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22711810 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaParidae
GènereLophophanes
EspècieLophophanes cristatus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
Parus cristatus
ProtònimParus cristatus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La mallerenga emplomallada europea,[1] mallerenga emplomallada,[2] mallerenga de cresta,[2] mallerenga grossa,[3] totestiu[4] estiverol[5] (/capellana),[3] capellana, capellanet, ferrerico (de capell)[6] o primavera de cresta[7] (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.

Subespècies

[modifica]

Es reconeixen sis subespècies:[8]

Morfologia

[modifica]

La seua longitud és d'uns 11 cm i el pes oscil·la entre 9 i 13 g. L'ala és més llarga en el mascle, en el qual pot assolir 67 mm.

Mallerenga emplomallada

És l'única mallerenga europea que presenta plomall. El plomall del capell és erèctil a voluntat, i l'aixeca quan se sent alarmat, adoptant aleshores una silueta cefàlica punxeguda, molt característica. Les plomes que formen el capell són negres, amb les vores blanques. La nuca és blanca i molt ostensible. El mentó és negre i es perllonga en forma de collar pels laterals del coll. També mostra una llista ocular del mateix color que continua semicircularment i que voreja la cara, blanca. En conjunt forma un disseny molt particular, que el singularitza dels altres moixons. Les parts superiors són brunes grisenques, amb les ales i la cua més fosques. El carpó i les supracaudals són tenyides d'ocraci. Al dessota és blanc, sobretot al pit. Els flancs i l'abdomen són també tenyits d'ocraci. Les cames són blavenques, el bec negre i els ulls rogencs.

No existeix pràcticament dimorfisme sexual ni diferències ostensibles pel que fa a l'edat. Tanmateix, sembla que les femelles presenten un collar més fi, una cresta més petita. Malgrat tot, els joves exhibeixen petites variacions en el mentó, en el collar i en el capell abans d'efectuar la muda de la tardor.

Ecologia

[modifica]

Fonamentalment habita boscos de coníferes i rouredes, on sembla el més especialitzat dels pàrids ibèrics. Per altra banda, dins el bosc, sembla tindre especial predilecció pels indrets ombrívols i els boscos d'alta muntanya poblats de pi negre. Es nodreix d'insectes, de larves i d'ous, comportant-se llavors com els raspinells i altres ocells enfiladissos. També s'alimenta de pinyonets i de baies.

La seua veu és monòtona però ensems característica. És el pàrid menys sociable, tot i que a l'hivern augmenta el seu grau de gregarisme.

Per a criar pot emprar forats de pigot o escletxes naturals, però té una especial predilecció per foradar fustes mig corcades, i no defuig murs i talussos. La femella és normalment la que perfora i és la que cova els set o nou ous blancs amb taquetes, de què consta la posta, la qual normalment es realitza dues vegades. Els polls són nidícoles i tenen la boca groga i van proveïts de plomissol al cap i al dors.

Bibliografia

[modifica]
  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 173. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa,1993,ISBN 84-88545-01-0
  • Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002,ISBN 8428213178.

Referències

[modifica]
  1. «Mallerenga emplomallada europea». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. 2,0 2,1 «mallerenga». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. 3,0 3,1 [enllaç sense format] https://dcvb.iec.cat
  4. «totestiu». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «estiverol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. «ferrerico ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. «Primavera. Nom penedesenc de les mallerengues, ocells de la família dels pàrids, migratoris i de costums arbòries». Institut d'Estudis Penedesencs. [Consulta: 29 novembre 2021].
  8. Clements, J. F.; Schulenberg, T. S.; Iliff, B.L. Sullivan i C. L. Wood, M. J. «The Clements checklist of birds of the world: Version 6.6» (XLS) (en anglès). Cornell University, 04-12-2011. Arxivat de l'original el 2011-12-04. [Consulta: 4 febrer 2023].

Enllaços externs

[modifica]