Lorenzo Quinn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLorenzo Quinn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, escultor Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAnthony Quinn Modifica el valor a Wikidata
GermansDanny Quinn i Francesco Quinn Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0703918 TMDB.org: 1449396 Modifica el valor a Wikidata

Lorenzo Quinn (Roma, Itàlia, 7 de maig de 1966) és un escultor i antic actor italià contemporani.

Volare a la Cadogan Place, Londres, Anglaterra
Gravity a Fraga, Aragó
Escultura en homenatge a Facund Bacardí i Masso, a Sitges, al Garraf (2009)
La dolce vita 2011 al Park Lane / Curzon Gate, Londres, UK
Donar i Rebre, 2013 al Passeig Maritim de Castelldefels

Vuité fill de l'actor mexicà-nord-americà Anthony Quinn i la seva dona Iolanda (nascuda Addolori), Lorenzo Quinn es va criar als Estats Units i Itàlia, i finalment es va traslladar a Barcelona on viu.[1][2][3] Va començar a practicar l'art com a pintor a principis dels anys vuitanta quan es va matricular a l'Acadèmia Americana de Belles Arts de la ciutat de Nova York.[4] El 1988 es va casar amb Giovanna Cicutto i la família es va traslladar a Barcelona.[5]

Actor[modifica]

Quinn va actuar professionalment a finals de la dècada de 1980, interpretant el jove violinista italià Antonio Stradivari a la pel·lícula italiana de 1988 Stradivari, dirigida per Giacomo Battiato. El pare de Quinn, Anthony, va protagonitzar la mateixa producció que l'adult Stradivari.[6] Quinn va interpretar, posteriorment, a l'artista surrealista espanyol Salvador Dalí a Dalí, al costat de l'actriu anglesa Sarah Douglas interpretant la seva dona Gala.[7] Quinn va guanyar el premi al millor actor novell al Festival de Cinema de Biarritz pel seu treball sobre Dalí.[8]

Primeres Exposicions[modifica]

A principis dels anys 2000, Quinn va prendre la decisió d'abandonar la seva carrera d'actor per dedicar-se completament a l'art.[5]

L'art públic de Quinn inclou Encounters, encarregat per Fundatur i donat a Mallorca l'any 2003. Ara es troba a Palma.[9]

L'exposició Equilibrium va tenir lloc el novembre de 2009, coincidint amb la instal·lació de Give and Take III a Berkeley Square durant sis mesos. A la mostra es van incloure diverses escultures noves, com What Came First? (formes masculines i femenines ajagudes en hemisferis en forma d'ou) i Home Sweet Home (una dona de marbre envoltada de filferro de pues).

La sèrie d'escultures Forces of Nature de Quinn s'ha mostrat a Anglaterra, Itàlia, Estats Units, Singapur, Països Baixos, Qatar i Mònaco.[10]

L'octubre de 2018 l'escultura 'Stop Playing' va ser donada a la ciutat de Venècia i instal·lada a Forte Marghera.[11]

Encàrrecs[modifica]

Entre altres encàrrecs, l'octubre de 2005, Quinn va crear per a la ciutat de Birmingham, l'escultura Tree of Life que representa els que havien mort en els atacs aeris de Birmingham durant la Segona Guerra Mundial.[12]

Amb motiu del 30è aniversari de la tradicional 'Festa de la Cirera' de Sant Climent de Llobregat, l'any 2006 es va inaugurar l'anomenada Escultura Viva, una escultura constituïda per dues mans que neixen d'un tronc i recullen cireres, la fruita més representativa d'aquesta població del Baix Llobregat. És una escultura "viva" perquè cada any s'hi van afegint cireres, tantes com nous infants s'empadronen al municipi.[13]

Quinn ha treballat per encàrrecs per a l'Acadèmia d'Esports ASPIRE als estats del Golf, i n'ha tingut a Espanya, on viu actualment amb la seva dona i els seus fills. També té una exposició permanent a la Galeria Rafart d'Almenar, al Segrià.[14]

Quinn va dissenyar el trofeu 'Ride The World' per als campionats de MotoGP. El trofeu es va lliurar a Valentino Rossi el 2004.

El desembre de 2020 es va instal·lar l'escultura You are the World a AFAS Software – Leusden, als Països Baixos; anteriorment, el mateix any, l'escultura Give va recórrer les ciutats d'Itàlia romanent exposada primer a Florència, després a Palerm i l'any següent a Pietrasanta.

El 2021 va ser l'any de Together, la monumental escultura de malla de filferro exposada per a l'Exposició anual d'Art d'Égypte, titulada "Forever is Now", celebrada davant de les piràmides de Gizeh.[15]

Galeria Gastronòmica[modifica]

Quinn és copropietari del restaurant italià 'Galeria Gastronomica' de Barcelona, que també és l'escenari de moltes de les seves escultures. La majoria dels articles de ferreteria del restaurant, com els coberts, van ser dissenyats per ell.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Chi è Lorenzo Quinn». Giornale di Brescia, 19-01-2018 [Consulta: 7 novembre 2023].
  2. ↑ «Lorenzo Quinn, la mano dell'arte. L'italiano Lorenzo Quinn è uno dei principali esponenti contemporanei della scultura figurativa. L'artista è noto soprattutto per le sue sculture monumentali a forma di mano, che spesso hanno un retroscena di denuncia sociale». Barnebys Magazine, 07-05-2020 [Consulta: 7 novembre 2023].
  3. ↑ Güell Ampuero, María «Entrevista Lorenzo Quinn. “El arte tiene que ir más allá de la decoración”». The News Barcelona Post, 22-05-2022 [Consulta: 7 novembre 2023].
  4. ↑ «Lorenzo Quinn». Merritt Gallery & Renaissance Fine Arts. [Consulta: 7 novembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Lorenzo Quinn; del cine al universo de la escultura». La Gauche Divine Barcelona, 10-05-2021 [Consulta: 7 novembre 2023].
  6. ↑ Biarese, Cesare; Solinas, Francesca. Europa Cinema 88. V Mostra del Cinema Europeo "Europacinema". Bari: Ed. Dedalo, 1988, pàg. 161. ISBN 978-88-220-4528-7 [Consulta: 7 novembre 2023]. 
  7. ↑ Comas, Àngel. Diccionari de llargmetratges. 2: El cinema a Catalunya després del franquisme (1975-2003). Valls: Cossetània Edicions, 2003, pàg. 75. ISBN 978-84-96035-96-6 [Consulta: 7 novembre 2023]. 
  8. ↑ «Lorenzo Quinn: "Soy el artista del amor"». RevistaErrante [Consulta: 7 novembre 2023].
  9. ↑ «Artists: Lorenzo Quinn». Washington Green. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2011 [Consulta: 7 novembre 2023].
  10. ↑ Noorata, Pinar «Gravity-Defying Sculpture of Mother Nature Rotating Earth». My Modern Met, 16-04-2013 [Consulta: 7 novembre 2023].
  11. ↑ «Inaugurata a Forte Marghera la scultura “Stop Playing” di Lorenzo Quinn». Comune di Venezia - Live - Le notizie di oggi e i servizi della città, 31-10-2018 [Consulta: 7 novembre 2023].
  12. ↑ «Birmingham's Blitz victims remembered». BBC, 24-09-2014 [Consulta: 7 novembre 2023].
  13. ↑ «Escultura Viva (Sant Climent de Llobregat - Baix Llobregat)». Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català. [Consulta: 7 novembre 2023].
  14. ↑ «Lorenzo Quinn Rafart Gallery». Catalunya Convention Bureau CCB [Consulta: 7 novembre 2023].
  15. ↑ Tagliabue, Francesca «Da JR a Lorenzo Quinn, l’arte contemporanea raggiunge le piramidi La serie di installazioni di 10 artisti di fama internazionale "Forever Is Now" sono un'occasione unica per vedere le spettacolari architetture di Giza in dialogo con opere odierne». Corriere della Sera - Living, 07-11-2021 [Consulta: 7 novembre 2023].
  16. ↑ «Galería Gastronómica, arte italiano». Cinco Días, 15-01-2005 [Consulta: 7 novembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lorenzo_Quinn&oldid=33289066»