Loughlinita
 Loughlinita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂Mg₃Si₆O16·8H₂O |
| Epònim | Gerald Francis Loughlin (en)  |
| Localitat tipus | Mina Westvaco, Formació de Green River, Comtat de Sweetwater, Wyoming, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EE.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.33 |
| Dana | 74.3.1b.3 |
| Heys | 14.4.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,66 Å; b = 26,71 Å; c = 5,26 Å; |
| Color | blanc |
| Fractura | fibrosa |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 1 |
| Lluïssor | sedosa, nacrada, mat |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,165 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,500 nβ = 1,505 nγ = 1,525 |
| Birefringència | δ = 0,025 |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 54° |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Lou |
| Referències | [1] |
La loughlinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la sepiolita. Rep el nom en honor del desaparegut doctor Gerald Francis Loughlin (11 de desembre de 1880 - 22 d'octubre de 1946), ex geòleg en cap de la United States Geological Survey.
Característiques[modifica]
La loughlinita és un silicat de fórmula química Na₂Mg₃Si₆O16·8H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1960. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1, sent un mineral molt tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la loughlinita pertany a «09.EE - Fil·losilicats amb xarxes tetraèdriques de 6-enllaços connectades per xarxes i bandes octaèdriques» juntament amb els següents minerals: bementita, brokenhillita, pirosmalita-(Fe), friedelita, pirosmalita-(Mn), mcgil·lita, nelenita, schal·lerita, palygorskita, tuperssuatsiaïta, yofortierita, windhoekita, falcondoïta, sepiolita, kalifersita, gyrolita, orlymanita, tungusita, reyerita, truscottita, natrosilita, makatita, varennesita, raïta, intersilita, shafranovskita, zakharovita, zeofil·lita, minehil·lita, fedorita, martinita i lalondeïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, situat a Washington DC (Estats Units), amb el número de registre: 117717.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Westvaco, situada a la formació de Green River, al comtat de Sweetwater (Wyoming, Estats Units). També ha estat descrita als propers pous John Hay Jr. Well i Union Pacific, al mateix comtat de Sweetwater, i als comtats de Uintah i Duchesne, a l'estat nord-americà d'Utah. A fora dels Estats Units únicament se n'ha trobat a Killik, una localitat de la província d'Eskişehir, a Turquia. Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loughlinita |
- ↑ «Loughlinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 febrer 2020].