Friedelita
 Friedelita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn₈2+Si₆O15(OH)10 |
| Epònim | Charles Friedel |
| Localitat tipus | Montagne d'Azet, Aderville, vall de Louron, Alts Pirineus, Migdia-Pirineus, França |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.28 |
| Dana | 72.4.1b.1 |
| Heys | 17.3.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 23,33Å; b = 13,39Å; c = 7,44Å; β = 105,08° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | bronze, marró, vermell-marró, marró fosc |
| Macles | universals, repetides cada [110] i [110], pla de composició {001}, resultant en simetria pseudoromboèdrica |
| Duresa | 4 a 5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,630 nβ = 1,660 nγ = 1,660 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Fe, Al, Zn, Mg, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1876 |
| Símbol | Fdl |
| Referències | [1] |
La friedelita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la pirosmalita. Rep el seu nom en honor del químic i mineralogista francès Charles Friedel (1832 – 1899), conegut per la reacció de Friedel-Crafts, un mètode de síntesi orgànica.
Característiques[modifica]
La friedelita és un fil·losilicat de fórmula química Mn₈2+Si₆O15(OH)10. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma làmines pseudohexagonals que poden ser hemimòrfiques de fins a 1 cm, més rarament cristal·litza en forma d'agulles esveltes o com agregats lamel·lars o fibrosos; també apareix en forma d'estalactites massives criptocristal·lines.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 5. Curiosament, el seu color i aspecte s'assembla al de la carn.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la friedelita pertany a «09.EE - Fil·losilicats amb xarxes tetraèdriques de 6-enllaços connectades per xarxes i bandes octaèdriques» juntament amb els següents minerals: bementita, brokenhillita, pirosmalita-(Fe), pirosmalita-(Mn), mcgillita, nelenita, schal·lerita, palygorskita, tuperssuatsiaïta, yofortierita, windhoekita, falcondoïta, loughlinita, sepiolita, kalifersita, gyrolita, orlymanita, tungusita, reyerita, truscottita, natrosilita, makatita, varennesita, raïta, intersilita, shafranovskita, zakharovita, zeofil·lita, minehil·lita, fedorita, martinita i lalondeïta.
Formació i jaciments[modifica]
La friedelita es forma en dipòsits metamorfosats de Mn-Fe. Se n'han trobat jaciments a Alemanya, Austràlia, Àustria, Estats Units, França, Itàlia, el Kazakhstan, Noruega, el Perú, Romania, Sud-àfrica, Suècia i Suïssa. A Catalunya s'ha trobat friedelita a la mina Serrana, al Molar (Priorat, Tarragona).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: rodocrosita, alabandita, franklinita, wil·lemita, calcita, barita, clorita, esfalerita, kutnohorita, andradita i hausmannita.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Friedelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Friedelite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 28 gener 2017].