Lovemore Madhuku

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLovemore Madhuku
Biografia
Naixement20 juliol 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Chipinge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Zimbàbue
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Zimbàbue Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lovemore Madhuku (Chinpinge, Colònia de Rhodèsia, 20 de juliol de 1966) és un activista polític i dels drets humans de Zimbàbue.[1][2]

Formació[modifica]

Va assistir a la Universitat de Zimbàbue (UZ), on va obtenir el títol de llicenciat en Dret en 1990. Després va viatjar al Regne Unit per estudiar a la Universitat de Cambridge i va obtenir un Master of Law el 1994 i doctorat el 1999.[1] En 2010 va publicar el llibre An Introduction to Zimbabwean Law. Va treballar com a professor a la UZ en 2011.[3]

Activisme[modifica]

Madhuku és membre fundador de la National Constitutional Assembly (NCA), un grup a favor de la democràcia aliat del Moviment pel Canvi Democràtic de Morgan Tsvangirai.[2] El grup s'oposa al govern d'un sol partit del president Robert Mugabe i vol establir una constitució democràtica.[4] Madhuku fou el seu vicepresident de 1997 a 2001 i president de 2001 a 2011.[2] En 2000 va ajudar a derrotar una constitució introduïda per Mugabe en un referèndum nacional.[5] Mugabe va descriure les activitats de Madhuku com a "oportunisme", afirmant: "Hi ha alguns activistes fraudulents de drets humans com Lovemore Madhuku i la seva NCA que, quan es va trencar, van provocar intencionalment a la policia per tal de ser arrestats i recaptar diners dels donants. Com a tal, atrauen fàcilment l'atenció de la línia de mitjans internacionals CNN, BBC sobre res. Aquesta és l'estratègia de supervivència de Madhuku per vosaltres".[6]

Al novembre de 2001, Madhuku va ser detingut sense càrrecs per convocar una manifestació després que soldats suposadament estrangulaven a un estudiant i el van llençar d'un tren.[5] Segons el periodista Geoffrey Nyarota, Madhuku també estava sotmès a una campanya de fustigament pels mitjans de comunicació estatals.[4] Madhuku ha afirmat que la casa al seu país es va incendiar i la seva casa a Harare va patir danys per atacs. Al febrer de 2004, va ser arrestat durant una protesta, batut i deixat per mort als afores de Harare.[6] En recuperar-se, va declarar: "No serem dissuadits pels cops i la crueltat d'aquest règim. només ens pot detenir matant-nos". A l'octubre del mateix any, el govern de Mugabe va introduir un projecte de llei al parlament per prohibir a les organitzacions no governamentals, inclosa la NCA.[4] En novembre de 2006 fou acusat d'organitzar una protesta il·legal, però posteriorment un magistrat va desestimar els càrrecs.[7] La policia el va agredir novament al març de 2007, trencant-li el braç i deixant-li talls al cap i al cos.[8]

Va ser convocat a judici novament el 2011 pel seu lideratge de les protestes de 2004, provocant protestes internacionals.[9]

Madhuku va ser reelegit com a president de la NCA el 2006 en circumstàncies controvertides, ja que havia modificat la seva constitució per estendre el seu mandat.[1] Segons Radio Netherlands, Madhuku va ser criticat especialment per servir diversos mandats després d'haver criticat a Mugabe per haver complert més de dos mandats en el càrrec.[6] Va completar el seu mandat final com a president del grup el 2011.[1]

Premi al Coratge Civil[modifica]

Madhuku fou guardonat en 2004 amb el Premi al Coratge Civil per la Train Foundation, compartida amb l'activista iranià Emadeddin Baghi.[10] No va poder assistir a la cerimònia a causa de la proposta de prohibició de la NCA, i enviar Nyarota a acceptar-lo en el seu nom[4] juntament amb Godfrey Nyamukuwa.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Madhuku to stand down». The Zimbabwean, 26-05-2011. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2012. [Consulta: 4 agost 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Who's Who: Lovemore Madhuku». Africa Condifential. [Consulta: 4 agost 2012].
  3. «Madhuku Now Full Professor». Newsday, 15-03-2011. [Consulta: 4 agost 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Geoffrey Nyarota. «Remarks by Geoffrey Nyarota on behalf of Lovemore Madhuku, with a statement from Lovemore Madhuku». civilcourageprize.org, 12-10-2004. Arxivat de l'original el 20 de gener 2016. [Consulta: 4 agost 2012].
  5. 5,0 5,1 David Jobbins. «In the news: Lovemore Madhuku». The Times of Higher Education, 05-04-2002. [Consulta: 4 agost 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Masuku speaks to ZIP... Lovemore Madhuku». Radio Netherlands, 18-06-2011. [Consulta: 4 agost 2012].[Enllaç no actiu]
  7. «Harare Magistrate Dismisses Charges Against Zimbabwean Activist». Voice of America, 24-11-2006. [Consulta: 4 agost 2012].
  8. Michael Wines. «50 Protesters Hospitalized in Zimbabwe». The New York Times, 14-03-2007. [Consulta: 4 agost 2012].
  9. «Zimbabwe Police Summon NGO Leader Lovemore Madhuku Over 2004 Cases». Voice of America, 02-03-2011. [Consulta: 4 agost 2012].
  10. «Civil Courage Prize». civilcourageprize.org, 2010. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 11 maig 2011].