Luigi Orione
 Escultura de sant Lluís Orione al Santuari de Nostra Senyora de la Guàrdia a Tortona, Itàlia | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Luigi Orione 23 juny 1872  Pontecurone (Itàlia) |
| Mort | 12 març 1940 (67 anys) Sanremo (Itàlia) |
| Sepultura | Nostra Signora della Guardia (Tortona, Piemont); cor al Cottolengo de Claypole (Argentina) |
| 1r Superior general Petita Obra de la Divina Providència | |
| 1903 – 12 març 1940 | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Es coneix per | Fundador de la Petita Obra de la Divina Providència, les Petites Missioneres de la Caritat, els Ermitans de la Divina Providència i les Germanes Sacramentines |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Petita Obra de la Divina Providència |
| confessor, prevere i fundador | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 26 d'octubre de 1980 , Roma nomenat per Joan Pau II |
| Canonització | 16 de maig de 2004 , Roma nomenat per Joan Pau II |
| Festivitat | 12 de març |
| Iconografia | Hàbit de prevere |
 | |
Luigi Orione (Pontecurone, Itàlia, 23 de juny de 1872 – San Remo, 12 de març de 1940), fou un sacerdot catòlic italià, fundador de la congregació religiosa Petita Obra de la Divina Providència, els membres de la qual són coneguts també com a orionins, orionistes o orionites.[1]
Biografia[modifica]
Era el quart fill de Vittorio Orione i Carolina Feltri. Presa la seva decisió de ser sacerdot, va ingressar al convent franciscà de Voghera i més tard a l'oratori de Valdocco dels salesians, on conegué el que seria sant Joan Bosco el 1886. Després va estudiar al seminari de Tortona (1889), on va conèixer el també canonitzat Gaietà Catanoso. Fou ordenat sacerdot el 13 d'abril de 1895.
Com a sacerdot, tenia predilecció per ajudar els nens pobres perquè poguessin estudiar; per cobrir-ne la necessitat va fundar la Petita Obra de la Divina Providència el 1902 i la congregació de les Petites Missioneres de la Caritat (1915), el mateix any que es va obrir el primer Cottolengo a Itàlia, al que en seguirien més. Va ajudar els ciutadans que van patir diversos terratrèmols com el de Messina del (1908). Orione també va fundar congregacions contemplatives com els Eremites de la Divina Providència (1899) i Germans de la Divina Providència (1904) i les Germanes Sacramentines No Vidents[2] (1927), en les que va admetre persones cegues, fet gens habitual llavors.
Després viatjà a Amèrica del sud l'any 1921 i el 1934, i va viure al Brasil, Uruguai, Argentina i Xile. El 1931 el Santuari de Nostra Signora della Guardia a Tortona.
En morir, el 12 de març de 1940, tenia una gran notorietat[3] Fou beatificat pel papa Joan Pau II el 26 d'octubre de 1980 i canonitzat pel mateix papa el 16 de maig de 2004.[4]
El 29 d'agost del 2000 el seu cor es va traslladar al Cottolengo del barri Don Orione de la ciutat de Claypole, a l'Argentina, un lloc de peregrinació. El seu cos reposa al santuari de Nostra Signora della Guardia a Tortona, Itàlia.
Referències[modifica]
- ↑ Mará, Tamara. «Pequeña Obra de la Divina Providencia». Catholic.net. [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ «Hermanas Sacramentinas No Videntes». aicaold.com.ar. Aica. [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ D'Angelo, A. Diccionario de los Santos. Madrid: San Pablo, 2000, p. 1521-1523. ISBN 8428522596.
- ↑ «Luis Orione (1872-1940)». Vatican.va. El Vaticà. [Consulta: 1r novembre 2013].
