Luigi Russolo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLuigi Russolo
Luigi Russolo ca. 1916.gif
Dades biogràfiques
Naixement Luigi Carlo Filippo Russolo
30 d'abril de 1885
Portogruaro
Mort 4 de febrer de 1947 (61 anys)
Laveno-Mombello
Alma mater Brera Academy
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere Música experimental
Moviment Futurisme
Modifica dades a Wikidata

Luigi Russolo (Portogruaro, 30 d'abril de 1885 - 4 de febrer de 1947) va ser un pintor futurista i compositor italià.

Sol ser considerat com el primer compositor de música experimental “noise” de la història pels seus “concerts de sorolls” del 1913 i 1914. També és un dels primers filòsofs de la música electrònica.[1]

Biografia[modifica]

Sol ser considerat com el primer compositor de música experimental noise de la història pels seus “concerts de sorolls” del 1913 i 1914. També és un dels primers filòsofs de la música electrònica.

Al començament de la seva carrera va utilitzar una tècnica divisionista, i els seus temes giraven al voltant de la ciutat i la civilització industrial. Entre les seves obres més significatives destaca “Els llamps” del 1909-10. El 1910 va firmar el Manifest Futurista i va tindre una participació activa en este grup.[1]

Encara que les seves pintures no tinguin un gran impacte, la seva música i els seus instruments per a fer sorolls van contribuir significativament al moviment futurista. A part, va inventar una màquina de soroll anomenada “Intonarumori” o “entonador de sorolls”, que va ser durament criticada en l’època. A més, va exposar els seus principis en el llibre L'Art de la Remor de 1916.[2]

Intonarumori[modifica]

Els Intonarumori estaven construïts sobre un paper paral·lelepípede de fusta amb un altaveu de metall o cartró en el seu front. L’intèrpret utilitzava una palanca o un botó polsador elèctric per a emetre el so, també disposava d’una palanca en la part superior per a ajustar el to del soroll. Aquesta última palanca podia ser moguda sobre una escala de tons, semitons i gradacions intermèdies dintre d’un rang de més d’una octava.[3]

Dintre de la caixa, hi havia una roda de fusta o metall (la seva forma o diàmetre  variava depenent del model) que feia vibrar a una cadena o a una corda metàl·lica. La tensió de la corda era modificada per mitjà d’una palanca que permitís glissandos o notes específiques. En l’extrem d’aquesta cadena havia un pegat que transmetia les vibracions a l’altaveu.

Disseny d'un Intonarumori

[3]

L'art dels sorolls va classificar vint-i-set tipus diferents d'Intonarumori i dintre d'aquests, els sorolls en sis tipus diferents:

- Rugits, trons, explosions, xiulets, cops, esclats

- Murmuris, parlar fluix, mascullits, gorgoteig

- Crits, grinyols, brunzits, raspats

- Sorolls obtinguts pels cops amb els metalls, fustes, pells, pedres i ceràmica

- Veus d'animals i gent, crits, plors, laments, udols, raneres, sanglots

Desgraciadament, cap dels seus dispositius han sobreviscut en l'actualitat, encara que recentment alguns d'ells han sigut reconstruïts i utilitzats en diferents espectacles. Encara que les obres de Ruossolo s'assemblen poc a la música de soroll moderna, les seves pioneres creacions no poden passar-se per alt, ja que es consideren com una etapa essencial en l'evolució d'aquest gènere.[3]

Algunes obres[modifica]

- Risveglio di una città

- Crepitatore

- Ululatore

- Gracidatore

- Gorgogliatore

- Arco enarmonico

- Corale

- Serenata

- L'aviatore dro op.33

- Canzone rumorista[3]

El despertar d'una ciutat, 1914[modifica]

Partitura "El despertar d'una ciutat" (Primera part)

[4]

Partitura "El despertar d'una ciutat" (Segona Part)

[4]

Enllaços externs[modifica]

https://www.uclm.es/artesonoro/elarteruido.html

https://www.uclm.es/artesonoro/orquestaent.html

https://www.uclm.es/artesonoro/mecanismo.html

https://www.uclm.es/artesonoro/cartel.html

https://www.uclm.es/artesonoro/rumorar.html

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Russolo Modifica l'enllaç a Wikidata