Vés al contingut

Luigi Russolo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuigi Russolo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1885 Modifica el valor a Wikidata
Portogruaro (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Laveno-Mombello (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Brera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid (1932–1933)
Espanya (1932–1933)
Barcelona (1932–1933)
París (1927–1932)
Milà
Torí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, fabricant d'instruments musicals, pintor, teòric musical Modifica el valor a Wikidata
Activitat1901 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica experimental Modifica el valor a Wikidata
MovimentFuturisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansAntonio Russolo Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1959920 Musicbrainz: 2fc32d74-6f9e-4406-b0eb-e40d79898200 Discogs: 204155 IMSLP: Category:Russolo,_Luigi Modifica els identificadors a Wikidata

Luigi Russolo (Portogruaro, 30 d'abril de 1885 - 4 de febrer de 1947) va ser un pintor futurista i compositor italià.

Sol ser considerat com el primer compositor de música experimental “noise” de la història pels seus “concerts de sorolls” del 1913 i 1914. També és un dels primers filòsofs de la música electrònica.[1]

Biografia

[modifica]

Sol ser considerat com el primer compositor de música experimental noise de la història pels seus “concerts de sorolls” del 1913 i 1914. També és un dels primers filòsofs de la música electrònica.

Al començament de la seva carrera va utilitzar una tècnica divisionista, i els seus temes giraven al voltant de la ciutat i la civilització industrial. Entre les seves obres més significatives destaca “Els llamps” del 1909-10. El 1910 va firmar el Manifest Futurista i va tindre una participació activa en este grup.[1]

Encara que les seves pintures no tinguin un gran impacte, la seva música i els seus instruments per a fer sorolls van contribuir significativament al moviment futurista. A part, va inventar una màquina de soroll anomenada “Intonarumori” o “entonador de sorolls”, que va ser durament criticada en l'època. A més, va exposar els seus principis en el llibre L'Art de la Remor de 1916.

Intonarumori

[modifica]

Els Intonarumori estaven construïts sobre un paper paral·lelepípede de fusta amb un altaveu de metall o cartró en el seu front. L'intèrpret utilitzava una palanca o un botó polsador elèctric per a emetre el so, també disposava d'una palanca en la part superior per a ajustar el to del soroll. Aquesta última palanca podia ser moguda sobre una escala de tons, semitons i gradacions intermèdies dintre d'un rang de més d'una octava.[2]

Dintre de la caixa, hi havia una roda de fusta o metall (la seva forma o diàmetre variava depenent del model) que feia vibrar a una cadena o a una corda metàl·lica. La tensió de la corda era modificada per mitjà d'una palanca que permitís glissandos o notes específiques. En l'extrem d'aquesta cadena havia un pegat que transmetia les vibracions a l'altaveu.

[2]

L'art dels sorolls va classificar vint-i-set tipus diferents d'Intonarumori i dintre d'aquests, els sorolls en sis tipus diferents:

  • Rugits, trons, explosions, xiulets, cops, esclats
  • Murmuris, parlar fluix, mascullits, gorgoteig
  • Crits, grinyols, brunzits, raspats
  • Sorolls obtinguts pels cops amb els metalls, fustes, pells, pedres i ceràmica
  • Veus d'animals i gent, crits, plors, laments, udols, raneres, sanglots
intonarumori, 1913

Desgraciadament, cap dels seus dispositius han sobreviscut en l'actualitat, encara que recentment alguns d'ells han sigut reconstruïts i utilitzats en diferents espectacles. Encara que les obres de Ruossolo s'assemblen poc a la música de soroll moderna, les seves pioneres creacions no poden passar-se per alt, ja que es consideren com una etapa essencial en l'evolució d'aquest gènere.[2]

Algunes obres

[modifica]
  • Risveglio di una città
  • Crepitatore
  • Ululatore
  • Gracidatore
  • Gorgogliatore
  • Arco enarmonico
  • Corale
  • Serenata
  • L'aviatore dro op.33
  • Canzone rumorista[2]

El despertar d'una ciutat, 1914

[modifica]

[3][3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Luigi Russolo». Arxivat de l'original el 2016-01-13. [Consulta: 27 maig 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Enciclopèdia Electrònica».
  3. 3,0 3,1 «Partitura». Arxivat de l'original el 2012-05-27. [Consulta: 27 maig 2016].