Luis Caruana Gómez de Barreda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 desembre 1917  València |
| Mort | 5 juliol 1993 (75 anys) València |
 Capità general de la V Regió Militar | |
| 11 setembre 1981 – 14 maig 1983 ← Antonio Elícegui Prieto – Luis Sáez Larumbe → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola i Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
Premis | |
Luis Caruana Gómez de Barreda (València, 25 de desembre de 1917 - 5 de juliol de 1993)[1] fou un militar valencià, Capità general de la V Regió Militar
Va ingressar a l'Exèrcit el 8 de febrer de 1936, assolint el grau d'alferes el 1939. Entre 1942 i 1943 va lluitar com a voluntari amb la Divisió Blava.[2] Després es diplomà en Estat Major i fou cap d'Estat Major de la Divisió d'Infanteria Motoritzada Maestrazgo número 3 del Centre d'Instrucció de Reclutes número 7. Va ascendir a general de brigada al maig de 1974 i nomenat governador militar de Castelló de la Plana.[3] En maig de 1978 va ascendir a general de divisió i fou nomenat governador militar de la província de València. Al mateix temps va coincidir amb el Capità general de la III Regió Militar Jaime Milans del Bosch y Ussía. El 1979 fou instructor del judici militar contra el general de la guàrdia civil Juan Atarés Peña, acusat d'increpar el tinent general Manuel Gutiérrez Mellado.[4]
Durant el 23-F es va mantenir del costat de la legalitat però fou criticat per no haver arrestat Milans del Bosch, tal com li havia ordenat el cap d'estat major José Gabeiras Montero.[5] Tot i això, el 2 d'octubre de 1981 fou ascendit a tinent general i va ser nomenat capità general de la V Regió Militar (Saragossa).[6] El 14 de maig de 1983 va passar a la situació B per haver complert, l'edat reglamentària. Després va tornar a València, on va residir fins a la seva mort.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Esquela al diari ABC. 14 de juliol de 1993
- ↑ Luis Caruana Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. a memorialblau.es
- ↑ Decreto 1002/1974, de 14 de junio, por el que se nombra Jefe de la Brigada de lnfanteria Motorizada número treinta y uno y Gobernador militar de la plaza y provincia de Castellón al General de Brigada de Infantería don Luis Caruana y Gómez de Barreda.
- ↑ El general Atarés, absuelto del delito de insulto a Gutiérrez Mellado, El País, 29 de maig de 1979
- ↑ El teniente general Caruana justifica por que no arrestó a Milans del Bosch el 23-F, El País, 25 d'agost de 1981
- ↑ General Caruana, un destino polémico, El País, 3 d'octubre de 1981
- ↑ Luis Caruana, teniente general, El País, 8 de juliol de 1993