Luis Landero Duran

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLuis Landero Duran
Luis-Landero-Carne-Cruda EDIIMA20170531 0384 21.jpg
Biografia
Naixement 1948 (69/70 anys)
Alburquerque
Educat a Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere artístic Novel·la
Modifica dades a Wikidata

Luis Landero Duran (Alburquerque (Badajoz), Espanya; 1948) és un periodista i novel·lista espanyol que va ser guardonat amb el premi de la Crítica i el Nacional de Literatura per la seva òpera prima Juegos de la edad tardía (1989). Posteriorment ha continuat publicant novel·les i també articles periodístics, principalment al diari espanyol El País, que es troben reunits en diverses compilacions, com la titulada ¿Cómo le corto el pelo, caballero? (2004).[1] Es considera una de les figures importants de les lletres espanyoles i per aquest motiu se li va donar el seu nom al Certamen Literari de Narracions Curtes Luis Landero, que es convoca a nivell internacional per a tots els alumnes d'educació secundària dels països de parla espanyola.[2]

Biografia[modifica]

Landero prové d'una família d'agricultors extremenys emigrats a Madrid l'any 1960, va haver de treballar molt jove per pagar-se els estudis, desenvolupant tota mena de feines. Va estudiar filologia hispànica a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir de professor a la mateixa com a professor ajudant de Filologia Francesa. També va ser mestre de Llengua i Literatura espanyoles en un institut de batxillerat de Madrid. Actualment està jubilat, després d'impartir classes a l'Escola d'Art Dramàtic d'aquesta mateixa ciutat.[2] 

Des de l'aparició de la seva primera i reeixida novel·la, Juegos de la edad tardía, on es dóna un singular diàleg entre la fantasia i la realitat d'arrels cervantines, i que va ser guardonada amb els premis de la Crítica de 1989 i el Nacional de Literatura en 1990, ha publicat altres novel·les i articles en la premsa (El País, principalment).

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Juegos de la edad tardía (1989, Tusquets), Premi de la Crítica 1989 i Premi Nacional de Literatura 1989 
  • Caballeros de fortuna (1994, Tusquets) 
  • El mágico aprendiz (1998, Tusquets) 
  • El guitarrista (2002, Tusquets)[3] 
  • Hoy, Júpiter (2007, Tusquets) 
  • Retrato de un hombre inmaduro (2009, Tusquets) 
  • Absolución (2012, Tusquets) 
  • El balcón en invierno (2014, Tusquets)

Altres[modifica]

  • Entre líneas: el cuento o la vida (2000, Tusquets). Assaig
  • Ésta es mi tierra (2000, Editora Regional d'Extremadura).
  • ¿Cómo le corto el pelo, caballero? (2004, Tusquets). Articles

Referències[modifica]

  1. «Luis Landero Duran». Planeta de Libros. [Consulta: 6 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «Luis Landero. Biografía». Instituto Cervantes. [Consulta: 6 gener 2016].
  3. Conte, Rafael. «Como un cuento de hadas (Crítica de 'El guitarrista'». El País. [Consulta: 6 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José Jiménez Lozano
El grano de maiz rojo
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1989
Succeït per:
Álvaro Pombo
El metro de platino iridiado
Precedit per:
Bernardo Atxaga
Obabakoak
Premi Nacional de Narrativa
1990
Succeït per:
Manuel Vázquez Montalbán
Galíndez