Luis de Lamo y Peris
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1899 València  |
| Mort | 22 abril 1989 (89/90 anys) Madrid |
 Capità general de la Quarta Regió Militar | |
| 10 juliol 1962 – 22 octubre 1965 ← Pablo Martín Alonso – José Luis de Montesino-Espartero y Averly → | |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra |
| Rang militar |  Tinent General |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
Premis | |
Luis de Lamo y Peris (València, 1899[1] - Madrid, 22 d'abril de 1989)[2] fou un militar valencià, capità general de Catalunya durant la dècada de 1960.
Va estudiar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Va participar en la guerra del Rif, en el desembarcament d'Alhucemas i en diverses accions contra el moviment anticolonial. Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir al bàndol revoltat, durant la qual va exercir com a cap de l'Estat Major de les divisions 40a i 50a del Cos d'Exèrcit Marroquí,[3] i com a tal, va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939.
Va ser professor de l'Escola Superior de Guerra i agregat militar de l'smbaixada a Berna i Roma. Ascendit a General, va ser cap de l'Estat Major de la II Regió Militar, Sevilla, governador militar i sotsinspector de tropes a Barcelona. Va ser nomenat subsecretari del Ministeri de l'Exèrcit durant l'etapa del general Antonio Barroso y Sánchez Guerra, reformant els estudis militars. Va passar a cap de la Divisió d'infanteria «Reyes Católicos» n.º 91,[4] a Màlaga. Ostentant el rang de tinent general va exercir com Capità General de Catalunya, entre 1962 i 1965; va seguir en la línia del seu predecessor Martín Alonso, permetent major marge de maniobra a les autoritats civils locals i provincials.[4] Sent Capità General es van celebrar consells de guerra contra Jordi Conill i Vall (Joventuts Llibertàries), Pere Ardiaca i Antoni Gutiérrez Díaz (PSUC), entre altres.
Obres[modifica]
- —— (1931). Trabajos fotogramétricos realizados por el Depósito Geográfico e Histórico del Ejército. Talleres del Instituto Geográfico y Catastral.
Referències[modifica]
- ↑ La cartografía del Estado Mayor del Ejército de Tierra Republicano durante la Guerra Civil Española. El archivo del general Vicente Rojo, p. 4
- ↑ Esquela mortuòria al diari ABC, 24 d'abril de 1989
- ↑ Engel, 2000, p. 82, 84.
- ↑ 4,0 4,1 Riera, 1998, p. 361.
Bibliografia[modifica]
- Engel, Carlos. Historia de las divisiones del ejército nacional. Almena Ediciones, 2000.
- Riera, Ignasi. Los catalanes de Franco. Plaza & Janés, 1998.