Lumbàlgia
 Zona de l'esquena a on és referida la lumbàlgia.  | |
| Tipus | dolor lumbar i trastorn lumbar |
|---|---|
| Especialitat | ortopèdia i rehabilitació |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | ME84.2 |
| CIM-10 | M54.4-M54.5 |
| CIM-9 | 724.2 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0120652 |
| MedlinePlus | 003108 |
| eMedicine | pmr/73 |
| MeSH | D017116 |
| UMLS CUI | C0024031 |
El dolor lumbar o lumbàlgia és un trastorn musculoesquelètic comú que afecta el 80% de les persones en algun moment de les seves vides. S'anomena lumbago a la lumbàlgia aguda (sense irradiació).[1]
Als Estats Units és la causa més comuna de discapacitat relacionada amb el treball, un dels principals contribuents de treball perdut, i la segona malaltia neurològica més freqüent - només el mal de cap és més comuna.[2] A Espanya, el 2000, era la primera causa d'incapacitat laboral en la població activa menor de 45 anys i ocasionava una mitjana 22 dies de baixa per procés[3]
Pot ser aguda, subaguda o crònica en durada. Amb mesures conservadores, els símptomes de la lumbàlgia aguda en general mostren una millora significativa en unes poques setmanes des de l'inici.
Classificació[modifica]
El dolor lumbar pot ser classificat per la durada dels símptomes com aguda (menys de 4 setmanes), subaguda (4-12 setmanes), crònica (més de 12 setmanes)[4]
Causes[modifica]
La majoria dels dolors d'esquena es deuen a problemes musculoesquelètics benignes, i es denominen no específics de lumbàlgia, aquest tipus pot ser degut als músculs o als teixits tous que han tingut un esquinç o una tensió,[5] sobretot en els casos en què el dolor apareix sobtadament al carregar un pes, amb dolor lateral a la columna vertebral. Més del 99% dels casos el dolor d'esquena entren en aquesta categoria.[6] El diagnòstic diferencial complet inclou moltes altres malalties menys comunes.
- Mecàniques:
- Artrosi interapofisària
- Hiperostosi vertebral anquilosant
- Degeneració de disc intervertebral
- Malaltia de Scheuermann
- Hèrnia discal
- Estenosi del canal lumbar
- Espondilolistesi i altres anomalies congènites
- Fractures
- Dismetria (diferència de longitud) de les extremitats inferiors
- Mobilitat limitada de maluc
- Pelvis mal alineada - obliqüitat pelviana, anteversió o retroversió
- Anormalitat del peu, en pronació
- Inflamatòries:
- Espondiloartritis seronegatives (per exemple, l'espondilitis anquilosant)
- Artritis reumatoide
- Infecció (per exemple, abscés epidural, osteomielitis)
- Neoplàstiques:
- Tumor ossi (primari o metastàtic)
- Tumor espinal
- Metabòliques:
- Fractura osteoporòtica
- Osteomalàcia
- Ocronosi
- Condrocalcinosi
- Psicosomàtiques
- Dolor referit:
- Malaltia pelviana/abdominal (per exemple, dismenorrea)
- Càncer de pròstata
Símptomes[modifica]
Segons la causa, es pot experimentar debilitat a les cames o als peus, formigueig, sensació de cremor o dolor lleu o tan intens que la persona afectada sigui incapaç de moure's. Si es tracta de ciàtica, els símptomes també inclouen dolor a la cama, al maluc o a la planta del peu.[8]
Diagnòstic[modifica]
El metge o la metgessa pot determinar la causa del dolor d'esquena a partir de preguntes sobre els hàbits de la persona afectada i d'un examen físic, en què intentarà ubicar amb precisió el dolor i entendre com afecta el moviment. La majoria de les persones amb dolor d'esquena es recuperen al cap de quatre o cinc setmanes. Per tant, el metge o la metgessa probablement no sol·liciti cap examen durant la primera visita. Si es presenten els símptomes o circumstàncies que apareixen a continuació, el metge pot sol·licitar altres proves com ara radiografies, ressonàncies magnètiques o tomografies computades de la regió lumbar per descartar que es tracti d'una malaltia subjacent potencialment greu.[8]
Prevenció[modifica]
Per prevenir la lumbàlgia cal fer les postures adequades per disminuir els esforços, les que es recomanen per alleujar el dolor serveixen com a prevenció. Perdre pes, en cas d'obesitat, també ajuda a evitar-la, així com mantenir una bona condició física general i local, en la zona de la de la musculatura abdominal i de l'esquena. També existeixen una sèrie d'exercicis senzills que mantenen i enforteixen la musculatura de l'esquena, els abdominals i els glutis. El personal sanitari pot ajudar a facilitar la correcta realització d'aquests exercicis.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Diccionari Enciclopèdic de Medicina
- ↑ «Lower Back Pain Fact Sheet. nih.gov». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 16 juny 2008].
- ↑ Bordas i cols. «Patologia de la columna lumbar en l'adult». ICS, 2004.
- ↑ Bogduk M «Management of chronic low back pain». Medical Journal of Australia, 180, 2, 2003, pàg. 79–83. PMID: 14723591.
- ↑ irishhealth.com > Lumbago Arxivat 2012-02-24 a Wayback Machine. Retrieved on Dec 25, 2009
- ↑ Henschke N, Maher CG, Refshauge KM, et al. «Prevalence of and screening for serious spinal pathology in patients presenting to primary care settings with acute low back pain». Arthritis Rheum., 60, 10, octubre 2009, pàg. 3072–80. DOI: 10.1002/art.24853. PMID: 19790051.
- ↑ «Back pain - Causes». NHS. [Consulta: 23 juny 2011].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lumbàlgia |
- «Lumbàlgia». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].