Lèmec (pare de Noè)
![]() ![]() | |
Tipus | personatge bíblic humà ![]() |
---|---|
Epònim | Lèmec ![]() |
Context | |
Present a l'obra | Gènesi 5 i Lluc 3 ![]() |
Dades | |
Gènere | masculí ![]() |
Naixement | Mesopotàmia ![]() ![]() |
Mort | 2110 aC i 2358 aC ![]() |
Família | |
Cònjuge | Bat-Enosh (en) ![]() ![]() |
Mare | Edna (en) ![]() ![]() |
Pare | Matusalem |
Fills | Noè |
Altres | |
Part de | Lèmec ![]() |
Lèmec (hebreu: לֶמֶך בן-מְתוּשֶׁלַח, Lemech ben Mətûšālah; àrab: لامَك بن متوشالح, Lāmak ibn Matūxālaḥ) és, segons el Gènesi, un fill de Matusalem que va ser pare de Noè als cent vuitanta-dos anys, vivint després cinc-cents noranta-cinc anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de set-cents setanta-set.[1]
Segons una tradició apòcrifa jueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. L'avi del nadó, Matusalem, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare el profeta Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa ‘descans’ o ‘consol’) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.