Màquina Enigma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Màquina Enigma

L'Enigma era una màquina portàtil per a encriptar i desencriptar missatges. Més exactament, "Enigma" era una família de màquines criptogràfiques electromecàniques de rotor, desenvolupades i utilitzades durant la primera meitat del segle XX. Foren inventades per l'enginyer alemany Arthur Scherbius a finals de la Primera Guerra Mundial,[1] i els primers models es van utilitzar en l'àmbit comercial a principis dels anys vint, tot i que diversos països adoptaren la màquina per emprar-la en l'àmbit governamental i militar, com és el cas de l'Alemanya nazi d'abans i durant la Segona Guerra Mundial.[2] Es van produir diversos models d'aquesta màquina, però els models alemanys emprats per la Wehrmacht són els més populars.

Malgrat que els alemanys creien que era inviolable, els aliats van trencar-ne la clau i en van desxifrar molts missatges.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El cablejat de l'Enigma mostra el seu funcionament. La tecla "A" serà codificada a una "D". D dóna com a resultat A, però A mai no dóna A. Aquesta propietat fa més segura la transmissió de missatges, però podia ser aprofitada pels criptoanalistes.
Es mostra l'acció combinada dels rotors de l'Enigma per a dues lletres consecutives. El corrent passa cap a un seguit de rotors, entra i surt del reflector, i torna a passar pels rotors. Les línies grises són unes altres possibles rutes de cada rotor. La lletra A dóna un resultat diferent quan es prem la tecla dos o més cops. La primera vegada és una G, la segona una C. Això és perquè el rotor dret ha fet una passa endavant i envia el corrent per un camí diferent. Els altres rotors també avancen però més a poc a poc, no a cada tecla que es premi.

Com les altres màquines de rotor, la màquina Enigma és un conjunt de subsistemes mecànics i elèctrics. El mecànic és un teclat alfanumèric, i un seguit de discos giratoris anomenats rotors units a un eix. Hi ha uns mecanismes que fan avançar un o més rotors quan es toca una tecla. El mecanisme per a avançar pot ser diferent segons el model. El més habitual era que el rotor dret fes una passa cada vegada que es premia una tecla, i els altres ho feien ocasionalment. Per tant, si es prem la mateixa tecla dos o més cops seguits, el resultat és diferent cada vegada. Cada cop es fa un circuit elèctric diferent.

Quan es prem una tecla, es tanca un circuit, el corrent passa pels diferents components i al final encén la bombeta de la lletra resultant. Per exemple, per encriptar un missatge que comença per ANX..., l'operador hauria primer de prémer la tecla A, i s'encendria la lletra Z. Per tant, la Z seria la primera lletra del text codificat. Després es prem la N, després la X i així. Com que les rutes elèctriques a dins de l'Enigma canviaven constantment a causa de la rotació del rotors, l'encriptació era polialfabètica i això feia l'Enigma molt segura.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Singh, Simon. The Code Book: The Science of Secrecy from Ancient Egypt to Quantum Cryptography. Londres: Fourth Estate, p. 127. ISBN 1-85702-879-1. 
  2. Lord, Bob. «1937 Enigma Manual by: Jasper Rosal – English Translation», 1998–2010. [Consulta: 31 maig 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]