Màxima dels Països Baixos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaS'Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Màxima dels Països Baixos
Koningin-maxima-okt-15-s.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Máxima Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 maig 1971 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Royal coat of arms of the Netherlands.svg Reina consort Regne dels Països Baixos
30 abril 2013 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Catòlica Argentina . economia (–1995)
Northlands School Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,78 m Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsLight brown (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEconomista, professora, aristòcrata i consort Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHSBC
Deutsche Bank Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort (2013–)
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuillem Alexandre dels Països Baixos (2002–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCaterina Amàlia, Princesa d'Orange
Alèxia dels Països Baixos
Ariadna dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
ParesJorge Zorreguieta Modifica el valor a Wikidata i María del Carmen Cerruti Carricart Modifica el valor a Wikidata
GermansDon Martín Zorreguieta Cerruti, Don Juan Zorreguieta Cerruti i Dona Inés Zorreguieta Cerruti Modifica el valor a Wikidata

Royal Monogram of Princess Maxima of the Netherlands.svg Modifica el valor a Wikidata

Màxima (nascuda Máxima Zorreguieta Cerruti, Buenos Aires, 17 de maig de 1971), és l'actual reina consort dels Països Baixos des de l'ascensió al tron del seu marit, el rei Guillem Alexandre, el 30 d'abril de 2013.[1] És la segona consort d'un sobirà europeu nascuda a l'Amèrica Llatina, després de la gran duquessa Maria Teresa de Luxemburg, d'origen cubà, i la segona reina europea nascuda en aquella regió si tenim en compte el precedent de Maria II de Portugal, nascuda al Brasil. També és la primera reina consort dels Països Baixos des del segle XIX.

Biografia[modifica]

Màxima als sis anys, 1977

Naixement i família[modifica]

Màxima Zorreguieta Cerruti va néixer a Buenos Aires, Argentina, el 17 de maig de 1971. És filla de María del Carmen Cerruti Carricart (n. 1944) i Jorge Zorreguieta (1928–2017), que fou Secretari d'Agricultura i Ramaderia del general Jorge Rafael Videla del 1979 al 1981, durant l'última dictadura militar argentina (1976-1983).[2] Té tres germans petits, fills del mateix matrimoni, Martín, Juan i la difunta Inés (1984-2018),[3] i tres germanastres més grans, María, Ángeles i Dolores, filles del primer matrimoni del seu pare amb l'escriptora i filòsofa Marta López Gil.[4] Va créixer al barri de Recoleta de la ciutat de Buenos Aires.

La seva ascendència es basca i italiana. La casa pairal de la branca paterna, el caseriu Zorreguieta, encara es manté al municipi d'Elduain a Guipúscoa.[5] El seu besavi matern, Domingo Carricart Etchart (1885-1953), va ser un terratinent i polític, primer alcalde del poble de Gonzalez Chaves, i alcalde del municipi de Tres Arroyos a la província de Buenos Aires.[6]

Estudis i carrera professional[modifica]

Va estudiar a la Northlands Shcool, una escola bilingüe de la ciutat d'Olivos on també va assistir Cayetana Álvarez de Toledo. El 1995 es va graduar en Economia a la Pontifícia Universitat Catòlica Argentina (UCA). Aquesta universitat privada, regida per un directori de bisbes locals, estava encapçalada per l'actual Papa Francesc, llavors Arquebisbe de Buenos Aires. Posteriorment va completar els seus estudis amb un màster als EUA.[7]

De 1989 a 1990, mentre encara estudiava a la universitat, va treballar al Mercado Abierto Electrónico i de 1992 a 1995 va treballar al departament de vendes de l'empresa Boston Securities SA a Buenos Aires realitzant investigacions sobre software pels mercats financers. També va treballar ensenyant anglès a nens i adults i com a professora de matemàtiques d'alumnes de secundària i de primer any de carrera.[8]

Del juliol de 1996 al febrer de 1998 va treballar per HSBC James Capel Inc. a Nova York, on va arribar a ser vicepresidenta de vendes institucionals per Llatinoamèrica. Després, i fins al mes de juliol de 1999, fou vicepresidenta de la divisió de mercats emergents de Dresdner Kleinwort Benson a Nova York. Del maig del 2000 al març del 2001 va treballar pel Deutsche Bank a Brussel·les.[9]

Matrimoni i descendència[modifica]

Màxima i Guillem Alexandre el 2001

Màxima va conèixer al Príncep d'Orange a Sevilla, durant la Fira d'Abril de 1999, quan una amiga comuna els va presentar.[1] Aparentment, la seva relació va continuar durant un temps a Nova York, on ella encara treballava per a Dresdner Kleinwort Benson. Màxima encara trigaria una mica a conèixer els seus sogres: la Reina Beatriu I i el Príncep Claus.[10]

La notícia de la relació, ben acceptada per la casa reial dels Països Baixos, aviat esdevingué una qüestió d'estat a causa de la implicació política del pare de Màxima, Jorge Zorreguieta, amb la dictadura del Procés de Reorganització Nacional. A petició dels Estats Generals dels Països Baixos, Michiel Baud, un professor neerlandès especialitzat en estudis Llatinoamericans, va realitzar una investigació independent sobre la possible implicació de Zorreguieta amb la Guerra Bruta, un període de repressió i terrorisme d'Estat durant el qual es calcula que van morir o desaparèixer unes 30.000 persones a Argentina.[11] En la seva defensa, Zorreguieta va al·legar que, com a civil, desconeixia els actes de la Guerra Bruta duts a terme mentre fou secretari del gabinet de Jorge Rafael Videla. La investigació de Baud va determinar que el pare de Màxima no va estar directament implicat amb cap de les atrocitats comeses durant aquell període, però també va assenyalar que era força improbable que no les conegués. Malgrat aquestes conclusions, la presència de Zorreguieta al casament reial va ser debatuda durant mesos i, finalment, descartada.[2][12]

El 30 de març del 2001, Màxima es va comprometre oficialment amb el príncep Guillem Alexandre i el 17 de maig va obtenir la ciutadania neerlandesa. El 3 de juliol del mateix any, els Estats Generals van aprovar el projecte de llei presentat pel govern dels Països Baixos per consentir el matrimoni, ja que Màxima és catòlica i Guillem protestant.

El casament es dugué a terme amb una cerimònia civil a la Borsa d'Amsterdam el 2 de febrer de 2002 seguida d'una cerimònia religiosa a la Nieuwe Kerk (Església Nova) d'Amsterdam.[13][14] Després del matrimoni, Màxima mantingué la seva fe catòlica.

Descendència[modifica]

  • Caterina-Amàlia, nascuda el 7 de desembre de 2003.
  • Alèxia Juliana Marcela Lorena, nascuda el 26 de juny de 2005.
  • Ariadna Guillermina Màxima Agnès, nascuda el 10 d'abril de 2007.

Títols i tractaments[modifica]

  • 2 de febrer de 2002 - 30 d'abril de 2013: Sa Altesa Reial la princesa d'Orange.
  • 30 d'abril de 2013 - present: Sa Majestat la reina dels Països Baixos.

Distincions honorífiques[modifica]

Distinciones honorífiques neerlandeses[modifica]

  • Medalla commemorativa de la investidura del Rei Guillem Alexandre (30/04/2013).

Distincions honorífiques estrangeres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Màxima, la reina del somriure», 18-05-2016. [Consulta: 16 setembre 2020].
  2. 2,0 2,1 «Màxima d'Holanda s'acomiada del seu pare», 11-08-2017. [Consulta: 16 setembre 2020].
  3. Efe. «Mor la germana de la reina Màxima d'Holanda en un possible suïcidi», 07-06-2018. [Consulta: 16 setembre 2020].
  4. «Dolores Zorreguieta: "Máxima tiene cuadros míos en el palacio"» (en castellà). Para Ti, 01-05-2002. [Consulta: 16 setembre 2020].
  5. «La sangre guipuzcoana de Máxima Zorreguieta. diariovasco.com» (en castellà), 08-09-2014. [Consulta: 16 setembre 2020].
  6. «Pequeña Holanda» (en castellà). [Consulta: 16 setembre 2020].
  7. «From Commoner to Queen - The Story of Máxima Zorreguieta». Euro Channel - The Best of Europe. Arxivat de l'original el 9 octubre 2015. [Consulta: 10 novembre 2015].
  8. «Hats off to birthday girl Queen Máxima of the Netherlands». Hello Magazine, 15-05-2015. Arxivat de l'original el 17 octubre 2015. [Consulta: 9 novembre 2015].
  9. «Studie en werk vóór 2002». Het Koninklij Huis. Arxivat de l'original el 29 octubre 2012. [Consulta: 28 gener 2013].
  10. «Princess Maxima». Hello magazine. Arxivat de l'original el 21 abril 2016. [Consulta: 29 abril 2016].
  11. «Cómo una argentina llegó a ser reina de Holanda» (en castellà). [Consulta: 16 setembre 2020].
  12. Ferrer, Isabel «Una argentina reinventa la monarquía en Holanda» (en castellà). El País [Madrid], 02-02-2013. ISSN: 1134-6582.
  13. Amsterdam Museum toont trouwtafel van Prins Willem-Alexander en Prinses Maxima Arxivat 15 May 2013[Date mismatch] a Wayback Machine., Royal Wedding 2002.
  14. Princess Maxima & Prince Willem-Alexander's Wedding: A Look Back Arxivat 24 May 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  15. Boletín Oficial del Estado
  16. «Visita de Estado a Alemania». Arxivat de l'original el 21 de maig de 2013. [Consulta: 12 març 2015].
  17. Decreto Oficial, 02/11/2009
  18. Mofa Gov
  19. Kongehuset
  20. Koning krijgt grootkruis van Legioen van Eer - website De Telegraaf
  21. Daily Mail
  22. Getty Images Arxivat 2015-abril-2 en la Wayback Machine.
  23. Hola
  24. Sitio web del Quirinal
  25. Vanitatis
  26. Baltic Times
  27. vestnesis.lv. «Par Triju Zvaigžņu ordeņa piešķiršanu - Latvijas Vēstnesis» (en lv).
  28. Estonian Presidency, Estonian State Decorations (Estonian) - Máxima Hollandi kuninganna
  29. State visit to Lithuania