Macrobiòtica

La macrobiòtica (del grec “μακρός”, gran i “βίος”, vida) és un ensenyament creat per Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.

Es tracta d’un sistema que és alhora filosòfic i pràctic. El seu objectiu és actualitzar l’antic principi únic (o principi del Yin i el Yang) que, segons Ohsawa, constitueix la base de la ciència i de totes les filosofies i religions d’Extrem Orient, per tal de presentar-lo d’una manera entenedora per a la mentalitat moderna.

La seva especificitat és el seu aspecte pragmàtic: la macrobiòtica vol demostrar que l’aplicació d’aquest principi permet comprendre i resoldre els problemes concrets de l’existència. El lligam entre la filosofia i la pràctica es fa, en particular, a través de l’alimentació: Ohsawa defensa la idea de que tot menjant segons aquest principi (el que equivaldria a dir “segons les lleis de la natura”) l’organisme s’harmonitza (o retroba la salut) i així l’enteniment es torna més clar, capaç de percebre la realitat (és a dir, aquestes “lleis de la natura”) d’una manera més precisa.

Cosmologia del Principi Únic

Segons aquest principi, que Ohsawa també anomena el “principi del monisme polaritzable”, el món materialitzat és una manifestació de l’U o Infinit: en un cert moment, l’Infinit indiferenciat es divideix en dues forces, una força dilatadora (Yin) i una força constrictiva (Yang); d’aquesta manera, gràcies al contrast, l’Infinit es manifesta però esdevé relatiu, ja no forma una unitat. Aquestes dues forces intenten reunificar-se eternament (són oposades, així que s’atrauen, car cadascuna té el que li manca a l’altra) i, a través de llurs interaccions, creen tots els fenòmens.

Altrament dit, el món relatiu o manifestat i l’Infinit no-manifestat són la mateixa cosa però es troben en una etapa diferent d’evolució. Aquest punt de vista comporta, doncs, les nocions d’unitat entre totes les coses, de continuïtat ininterrompuda i en canvi perpetu.

Hom retroba aquestes nocions i aquesta denominació (“Principi Únic” o “El Principi”) en la majoria de corrents de la filosofia oriental (veure daoisme, budisme mahayana, budisme zen, sufisme...).

El mecanisme de creació

Una galàxia en espiral

Per Ohsawa, segons aquesta cosmologia, tota manifestació o creació segueix un mecanisme en espiral, que s’explica de la manera següent:

l’U o Infinit és “expansió infinita”; quan es divideix, la força constrictiva (Yang) es troba amb l’oposició de la força expansiva (Yin), però com que segueix nodrint-se en permanència, vol seguir avançant. Llavors, travada per la força oposada, el seu moviment es corba; com que aquest fenomen és continu, es va doblegant sobre ella mateixa i s’acaba produint el naixement d’una espiral centrípeta o de creació.

L’energia es segueix cargolant i quan arriba al centre de l’espiral explota i se’n torna cap a l’Infinit, formant espirals de descomposició on el domini de les forces és el contrari, és a dir que la força expansiva és més forta (aquest seria el fenomen de la radiació).

En descargolar-se, la força d’expansió es va afeblint i la de constricció acaba per dominar un altre cop, i una nova espiral de creació comença. Aquest seria el mecanisme etern de l’univers. Segons això, tota cosa es crea i es desfà al mateix temps.

Ohsawa explica que l’espiral de creació evoluciona en diverses etapes: la força constrenyent es va concentrant i, en un moment donat, sobrepassa la resistència contrària: es produeix un bot, que la fa avançar d’una manera logarítmica. Amb aquest bot, la qualitat de la manifestació canvia de sobte: es fa més “tangible”, és la naixença de l’energia. L’energia segueix concentrant-se i, segons el mateix procés, en un cert moment es manifesta d’una manera més propera de la matèria: és el món de les partícules elementals. Aquest món continua concentrant-se i acaben apareixent els elements. El món mineral evoluciona i, de nou, a força d’acumulació de quantitat, es produeix un altre canvi qualitatiu: es transforma en món orgànic, el dels vegetals. I l’evolució d’aquests organismes acaba creant el món animal.

Segons aquesta lògica, l’home es troba al centre de l’espiral: a través ell, per primer cop en aquest procés, la vida materialitzada a partir de l’Infinit pot pensar, és a dir, comprendre el propi procés. L’home seria un “portador de vida”, la finalitat del qual és adquirir la consciència; així, la vida pot tornar cap al seu origen enriquida amb aquesta consciència obtinguda gràcies a certes vivències úniques.

[Veure La Era Atómica i Le Principe Unique de la Philosophie et de la Science d’Extrême-Orient, de Georges Ohsawa]

Yin i Yang

Ohsawa explica així les característiques de Yin i Yang:

Yang és la força centrípeta, de contracció, de constricció, de pressió, de cohesió. Yang produeix el so, l’escalfor, la claror, les radiacions roges, l’activitat, allò que és sec, pesant, dur, les formes rabassudes, concentrades.

Yin és la força centrífuga, d’expansió, de dilatació, de dilució. Yin produeix el silenci, el fred, la foscor, les radiacions violetes, la passivitat, la lleugeresa, la blanesa, les formes verticals, espigades.

Yin i Yang són les dues cares d’una sola i única cosa; les dues es troben sempre presents en cada fenomen, però sempre n’hi ha una que domina. Així que es dirà que quelcom “és Yin” o “és Yang” segons es discerneixi quina de les dues forces és preponderant.

Tota cosa està equilibrada en si mateixa; la classificació és relativa: per considerar si quelcom és Yin o Yang se l’ha de comparar amb una altra cosa. Per exemple, es dirà que “una pastanaga és més Yang que un enciam, però més Yin que un cereal”.

Pel que fa als aliments, es defineixen comparant-los amb la composició de la nostra sang (sobretot la relació K/Na). Per estar segur de no equivocar-se, Ohsawa recomana utilitzar diversos criteris simultàniament, com ara la forma, el color, la composició química, el tropisme, etc.

El Yang i el Yin deriven un de l’altre: les contrades fredes produeixen animals i vegetals Yang; recíprocament, els animals i els vegetals eixits de regions Yang, és a dir, càlides, són Yin. Igualment, l’òvul produït pel sexe femení Yin, és Yang, mentre que a l’inrevés, l’espermatozoide produït pel sexe masculí Yang, és Yin.

Així que, segons aquesta visió del món, són Yin i Yang els qui modelen les formes, fan que un cos sigui pesant o lleuger, tingui un cert color, una certa composició química, etc.

Expressions físiques de Yin i Yang:

	Yin	Yang
Tendència	Expansió	Contracció
Posició	Exterior	Interior
Estructura	Espai	Temps
Direcció	Ascendent	Descendent
Color	Violeta	Vermell
Temperatura	Fred	Calent
Pes	Lleuger	Pesant
Element	Aigua	Foc
Àtom	Electró	Protó
Química	K, O, Ca, N, S, P, Si, etc	Na, H, C, Mg, As, Li, Hg, Ur

Segons el domini biològic:

	Yin	Yang
Regne	Vegetal	Animal
Vegetals	Verdures	Cereals
Nervis autònoms	Simpàtic	Parasimpàtic
Moviment	Femení	Masculí
Gust	Picant, àcid, dolç	Salat, amargant, alcalí
Vitamines	C, B2, B12, Pp, B1, B6	D, K, E, A

[Veure Filosofía de la Medicina de Extremo Oriente, de Georges Ohsawa i Libro de la Macrobiótica, de Michio Kushi]

L’ordre de l’Univers

El taijitu, símbol de l’ordre de l’Univers

A través de 7 “lleis” i dels 12 “teoremes” que en resulten, Ohsawa vol resumir els principis que, segons la cosmologia extrem-oriental, constitueixen “l’ordre de l’Univers”, és a dir, el funcionament del món manifestat. En el seu llibre La Era Atómica, hi explica:

“L’Ordre de l’Univers està regit per set principis que constitueixen la lògica universal. Aquests principis són, abans de res, dinàmics; és per això que són contraris a la lògica formal, que és estàtica. Poden ser aplicats a qualsevol domini, a qualsevol nivell de la vida i a totes les coses existents en l’univers de la relativitat. A més, poden unificar tots els antagonismes.

La lògica formal és rígida, és una simple fotografia d’un instant de la vida i de l’univers infinit, així que resulta infinitesimalment analítica sense voler ni saber. En canvi, la lògica universal és una imatge vivent de tota vida i tota cosa. La lògica formal destrueix la continuïtat: el principi d’identitat, el principi de contradicció i el principi del medi exclòs mostren tan sols una imatge estàtica, finalitzada, una imatge presonera del món estàtic i determinat de les aparences, construïda pels nostres sentits o instruments. En realitat, totes les coses d’aquest món canvien sense parar d’un extrem a l’altre. No hi ha res que sigui estable o constant en aquest món relatiu.”

Les set Lleis de l’Ordre de l’Univers

1. Tot el que té un començament té una fi.
2. Tot el que té un anvers té un revers.
3. No hi ha res idèntic.
4. Com més gran l’anvers, més gran el revers.
5. Tot antagonista és complementari.
6. Yin i Yang són les classificacions de tota polarització; són antagonistes i complementaris.
7. Yin i Yang són els dos braços de l’U (Infinit).

Els dotze teoremes del Principi Únic

(completen les set lleis i defineixen el funcionament del món de la relativitat)

1. Yin-Yang són dos pols que entren en joc quan l’expansió infinita es manifesta en el punt de bifurcació.
2. Yin-Yang estan produïts en permanència per l’expansió transcendent.
3. Yin és centrífug, Yang és centrípet. Yin i Yang produeixen l’energia.
4. Yin atreu Yang i Yang atreu Yin.
5. Yin i Yang combinats en proporcions variables produeixen tots els fenòmens.
6. Tots els fenòmens són efímers, són constitucions infinitament complexes i en canvi perpetu dels components Yin i Yang. No hi ha res en repòs.
7. Res no és completament Yin o completament Yang, ni tan sols el fenomen més simple en aparença. Cada cosa conté la polaritat a tots els estadis de la seva composició.
8. Res no és neutre. Yin o Yang hi són en excés en cada cas.
9. La força d’atracció és proporcional a la diferència dels components Yin i Yang.
10. Yin repeŀleix Yin i Yang repeŀleix Yang. La repulsió és inversament proporcional a la diferència de les forces Yin i Yang.
11. Amb el temps i l’espai, Yin produeix Yang i Yang produeix Yin.
12. Tot cos físic és Yang al centre i Yin a la superfície.

[Veure Filosofía de la Medicina de Extremo Oriente, de Georges Ohsawa]

L’enteniment

Com s’ha vist, segons aquest ensenyament, la finalitat de l’home és la de desenvolupar el seu enteniment:

Per Ohsawa, en principi tothom té la capacitat de percebre les coses d’una manera global o “suprema”, és a dir, d’ultrapassar la visió dualista tot unificant els contraris en un sol fenomen, composat d’una “cara” i d’una “creu”. Ara bé, aquesta capacitat “suprema” es troba en general “adormida” o “entelada” perquè se li ha impedit de desenvolupar-se lliurament (a causa de l’educació, d’una alimentació inadaptada, etc.).

Si es parteix del postulat que Yin i Yang formen una sola cosa, com les dues cares de la mateixa moneda, vol dir que en realitat només hi ha “U”. Però l’humà, pel fet d’estar materialitzat i per tant de formar part del món relatiu, només pot percebre una de les dues cares alhora, excepte si retroba la capacitat de copsar amb el seu enteniment global, aquell que no està dividit, que pertany al propi Infinit. Altrament dit, amb l’enteniment de l’Amor absolut, aquell que ho unifica tot (en japonès i en xinès, es podrien traduir tots els “Do” o “Tao” per “camins per assolir la unitat”).

Ohsawa explica que fins que no s’arriba a l’etapa “suprema” hom viu amb els “baixos enteniments” (o judicis parcials), és a dir, que es té una visió dualista i irreal de qualsevol situació (veure la noció de “maya”, segons la filosofia índia). Però com que, segons ell, l’enteniment es desenvolupa en espiral a través de diverses etapes, cadascuna d’aquestes forma tanmateix part de l’enteniment suprem. Altrament dit, cada “baix enteniment” és l’enteniment “suprem” en una cert estadi de la seva evolució.

Jacques Skalka, un deixeble de Georges Ohsawa, ho explica així: funcionar amb els baixos enteniments és funcionar segons el seu caràcter, és a dir, prenent-se un mateix o les seves afinitats com a punt de referència; funcionar amb el judici suprem és quan hom arriba a un estadi en el qual la referència són les lleis de l’ordre de l’univers. I afegeix que la macrobiòtica és un truc que ens pot permetre funcionar com si ja tinguéssim l’enteniment suprem desvetllat, ja que ens mostra com copsar aquest ordre universal d’una manera inteŀlectual.

Les etapes de l’evolució de l’enteniment, segons Georges Ohsawa, són les següents:

1. Mecànica o cega: Es reacciona de manera automàtica: contracció amb el fred, dilatació amb l’escalfor...
2. Sensorial: Hom reacciona i jutja les coses segons el que li sembla agradable o desagradable.
3. Sentimental: Hom jutja si quelcom és bo o dolent a través dels sentiments.
4. Inteŀlectual: Presa de consciència de l’interrelació que existeix entre un mateix i el món exterior.
5. Social: Hom pren en compte els altres per a considerar si quelcom és convenient o no.
6. Ideològica: Presa de consciència d’una noció de “moral”.
7. Suprema o Global: Hom coneix i viu en la “Justícia” (o segons les “lleis universals”), esdevenint així un home lliure, capaç de “crear” la seva pròpia vida.

[Veure: Filosofía de la Medicina de Extremo Oriente, de Georges Ohsawa]

L’alimentació segons la macrobiòtica

Fu amb oniguiri i tonjiru

• Article principal: Alimentació macrobiòtica

L’alimentació macrobiòtica en tant que tècnica, és una aplicació pràctica i lògica de les nocions del Principi Únic. Segons aquest, el desenvolupament global de l’home (tant físic, com mental i espiritual) hauria de fer-se tot sol d’una manera natural. Si no és el cas, és perquè hom hi posa traves.

Tota cosa que viu és perquè està alimentada; cada ésser necessita una alimentació adaptada i, segons aquesta visió del món, hi ha certs aliments específics per l’home, en tant que ésser que pot assolir la consciència.

Així que l’alimentació macrobiòtica és una tècnica que pretén nodrir l’organisme de la manera més justa possible, sense manques ni excessos (segons les nocions de Yin i Yang), per tal de que aquest pugui desenvolupar-se lliurement, tot permetent que s’adapti a les vicissituds que haurà de travessar.

Com que les situacions canvien en permanència, aplicar l’estudi de Yin i Yang a l’alimentació permet adaptar-la constantment, segons l’activitat, l’edat o els objectius de cadascú, per exemple. No hi ha, doncs, cap prohibició alimentària, sinó una adaptació a cada cas particular. Ohsawa insisteix molt en el fet de que “la teoria sense la pràctica es inútil, però la pràctica sense la teoria és perillosa”, i proposa 10 règims equilibrats, anant del més obert al més estricte.

[Veure El Zen Macrobiótico, de Georges Ohsawa]

Salut i malaltia

Segons aquesta filosofia, només hi ha una sola malaltia universal, tota la resta en són les manifestacions: es tracta de l’arrogància, que és l’expressió extrema de l’egocentrisme. L’egocentrisme implica una manca de visió de conjunt; vol dir que hom es considera separat de la resta. Aquesta visió dualista farà que, inevitablement, cada decisió presa en la vida, a qualsevol nivell, estarà dirigida pel caràcter, el qual no té en compte que si hi ha “la cara”, hi ha “la creu”. Això es traduirà per un desequilibri a tots els nivells: l’organisme en patirà les conseqüències, que es repercutiran sobre el comportament i l’enteniment. Quan “la creu” acabarà per manifestar-se, serà la “malaltia”.

Així que el que sol anomenar-se “malaltia” d’una manera corrent, segons la visió macrobiòtica es tracta d’una reacció natural del cos per tal de reequilibrar-se. Durant aquest procés, l’organisme elimina els excessos nocius, i això és el que en general hom anomena “símptomes”. Per ajudar-lo en aquest procés, la macrobiòtica preconitza fer el màxim de confiança a l’organisme; això implica intervenir el menys possible tot esperant la fi de “l’eliminació”. És aquí on es pot aplicar un règim curatiu, que consisteix en menjar d’una manera força estricta (segons un cert equilibri Yin-Yang) per tal de no nodrir la malaltia i permetre que la “neteja” de l’organisme es faci naturalment.

Tot i així, la macrobiòtica curativa també utilitza diversos remeis externs i aliments específics, basats en la medicina tradicional extrem-oriental i en les pròpies troballes de Georges Ohsawa, el qual va experimentar sobre ell mateix els efectes de nombrosos aliments.

Pel que fa a la salut, la definició que la macrobiòtica en dóna també difereix força de la visió que se’n té habitualment. Segons aquesta lògica, si la “malaltia” és l’arrogància, la “salut” és el contrari, és a dir, la humilitat (i no només a nivell del comportament, sinó en tant que estat profund). Ohsawa proposa set condicions que ens permeten mesurar la nostra salut, tot especificant que la setena té més importància que les sis primeres reunides.

Les set condicions de la salut:

1. No sentir-se cansat (Arribar a no dir mai “això és impossible, és massa difícil”.)
2. Dormir bé (Poder recuperar-se completament amb quatre a sis hores de son.)
3. Bon apetit (Poder menjar un tros de pa o una mica d’arròs moreno trobant-ho deliciós.)
4. Bona memòria (Poder recordar tots aquells que ens han ajudat durant la nostra vida i abans.)
5. Bon humor (Arribar a considerar que tot i tothom és agradable.)
6. Rapidesa de pensament i d’acció (Poder actuar justament i precisa quan és necessari.)
7. Justícia (Experimentar el sentiment permanent de gratitud.)

[ Georges Ohsawa desenvolupa en profunditat aquest tema en el seu llibre El Zen Macrobiótico.]

El moviment macrobiòtic

Orígens

En l’antiguitat, en grec, el mot “macrobiòtica” ja s’utilitzava per a designar un mètode de salut i de longevitat . L’any 1796, un metge alemany va escriure un tractat sobre la salut, on hi preconitzava una vida sana basada en una bona alimentació, titulat “Makrobiotik” . Georges Ohsawa va adoptar aquesta denominació a partir de l’any 1938 per tal d’occidentalitzar el nom del seu ensenyament.

A Orient, tradicionalment, sempre s’ha relacionat l’alimentació amb l’espiritualitat i amb la salut (tan personal com social). En els monestirs zen japonesos, per exemple, hom hi practicava un règim anomenat Shojin Ryori (精進料理), que era “la cuina que millora l’enteniment”.

El doctor japonès Sagen Ijizuka (1850 – 1909) pot ser considerat com el pioner de la “traducció” d’aquestes coneixences tradicionals en el llenguatge científic. Precedentment, altres autors ja havien començat a fer-ho, com per exemple l’erudit Ekiken Kaibara (1630 – 1716), els escrits del qual estan reunits en un llibre titulat Yojokun (Consells per a la Longevitat).

Georges Ohsawa

Fitxer:Ohsawa (7).jpg

Georges Ohsawa

• Article principal: Georges Ohsawa

El gran objectiu de Georges Ohsawa era unificar el pensament materialista occidental amb aquell més metafísic de l’Orient, car considerava que així es podrien resoldre els conflictes de la humanitat. Així que, empès per aquesta convicció, la seva vida va ser una cursa contra rellotge per mirar de demostrar, per tots els mitjans possibles, l’abast i l’eficàcia pràctica del seu ensenyament. Per això sempre es va expressar sense concessions.

Va insistir, sobretot, en que calia de totes totes estudiar la dialèctica Yin-Yang i alhora practicar i verificar per un mateix, el que implicava una forta noció de “treball sobre si mateix”. Per a ell, l’objectiu era el desenvolupament de l’enteniment car, tot obtenint una visió més “justa”, qualsevol situació o interrogació es podrà comprendre d’una manera més global i hom podrà intervenir, o no, lliurement i amb coneixement de causa.

Continuació

Després de la mort d’Ohsawa, la macrobiòtica s’ha presentat principalment com un mètode alimentari per a obtenir una bona salut.

Als anys setanta es va estendre sobretot amb Michio Kushi (1926), un deixeble de Georges Ohsawa instaŀlat a l’Est dels Estats Units. Kushi ha desenvolupat un ensenyament més consensual, coŀlaborant amb organismes oficials (Ministeri de la Salut americà, Coŀlegis de metges, etc.) i ha insistint en el seu aspecte dietètic i curatiu. Ha divulgat igualment un règim estàndard macrobiòtic, fàcil d’adoptar sense gaires coneixements, i hi ha associat altres disciplines (do-in, shiatsu) i teories (teoria dels cinc elements) per a facilitar l’accés d’un públic més ampli.

A França, a principis dels anys vuitanta, arran de “l’afer Roger Ikor” (un escriptor el fill del qual, que havia practicat la macrobiòtica, es va suïcidar), aquest ensenyament va ser assimilat a un moviment sectari, tot i que avui dia gaudeix en general d’una bona consideració.

La macrobiòtica, sobretot com a mètode alimentari, té molt bona acollida en els països d’influència anglosaxona i nòrdics (Holanda, Flandes, Alemanya...) i fa temps que ha esdevingut un fenomen de moda als EE.UU., a causa dels nombrosos seguidors que compta entre les personalitats artístiques (sobretot entre els músics i els actors).

A partir dels anys noranta ha començat a estendre’s força pels països de l’antic Bloc de l'Est.

La macrobiòtica a Espanya

La macrobiòtica a l’Estat espanyol ha esta influïda principalment per la visió transmesa per Michio Kushi. També s’ha fet sentir, especialment a Catalunya i al País Basc, la influència de René Lévy, un altre deixeble directe de Georges Ohsawa que anima un centre d’ensenyament permanent a Saint-Gaudens, prop de Tolosa de Llenguadoc.

Alguns ensenyants macrobiòtics coneguts

Han creat centres d’estudis: Herman Aihara (1920 – 1998) als EE.UU., Tomio Kikuchi (1926) al Brasil, Michio Kushi (1926) als EE.UU., René Lévy a França, Lima Ohsawa (1898 – 1999) al Japó, Mario Pianesi a Itàlia, Françoise Rivière (1916 – 2006) a França, Jacques Skalka (1941 – 2002) a Bèlgica.

I també: Jean Baudry (ha realitzat estudis a partir de l'ensenyament d'Ohsawa), William Dufty (1916 – 2002) (escrits i traduccions en anglès), Jacques Mittler (1937) (ha escrit diversos llibres divulgatius), Marc Van Cauwenberghe (coŀlaborador de Michio Kushi; compilació de conferències i de textos dispersos d'Ohsawa), Mauricio Waroquiers (traductor i editor de llibres macrobiòtics en castellà), Clim Yoshimi ([[ ]] – 1999) (secretari d’Ohsawa, traductor d'Ohsawa en francès i editor de la revista "Ignoramus").

Fonts

Les fonts han estat indicades al peu dels capítols i a través dels diferents enllaços. Veure també les fonts de l’article Georges Ohsawa

Bibliografia

Selecció bibliogràfica en castellà

Obres de Georges Ohsawa

Editades per Publicaciones GEA, Uruguai:

• El Orden del Universo
• Filosofía de la Medicina de Extremo Oriente
• Macrobiótica Zen (o “El Zen Macrobiótico”)
• La Era Atómica y la Filosofía de Extremo Oriente
• El Libro del Judo
• Extractos de la “Guia Pràctica de la Medicina Dietética Macrobiótica de Extremo Oriente”
• Jack y Mitie en la Jungla llamada Civilización

Altres autors

• C. Morishita i K. Chishima: La Desconocida Verdad del Cáncer
• Dirk Benedict: Confesiones de un Cow Boy Kamikaze
• William Dufty: Sugar Blues
• Herman Aihara: Macrobiótica Básica
• Michio Kushi: Introducción a la filosofia y medicina oriental, 1 i 2
• Michio Kushi: Diagnosis oriental
• Michio Kushi: Libro de la Macrobiótica
• R. E. Kotzsch: Ohsawa y la tradición religiosa del Japón

Selecció bibliogràfica en francès

Obres de Georges Ohsawa

Editades per Librairie Philosophique J. Vrin, París:

• Le Principe Unique de la Philosophie et de la Science d’Extrême-Orient (1931)
• La Philosophie de la Médecine d’Extrême-Orient (1956)
• L’Ère Atomique et la Philosophie d’Extrême-Orient (1962)
• Le Zen Macrobiotique (1961)
• La Vie Macrobiotique (1937), avec une Méthode d’Éducation (1966)
• Le Cancer et la Philosophie d’Extrême-Orient (1964)
• 4000 ans d’Histoire de la Chine (1943)
• L’Acupuncture et la Médecine d’Extrême-Orient (1934)
• Le Livre des Fleurs (1931)
• Jack et Mme Mitie en Occident (1957)
• Deux Grands Indiens au Japon (1954)

Altres editors:

• Aide-mémoire macrobiotique (Centre Macrobiotique de Belgique)
• Transcripcions de conferències (CIMO, París)
• Gandhi, un Enfant Eternel (1953) (Trédaniel, París)
• Le Livre du Judo (1942) (CIMO, París)
• Clara Schumann (1948) (Kusa, Gant)
• Lettres Ignoramus (1957-58) (CIMO, París)

Altres autors

• Jean Baudry: Cours Tao
• Jean Baudry: Etude de l’Homme – Traditions d’Orient et d’Occident: Gnose, Alchimie, Tao

• Revistes Polarité (Jacques Skalka, editades pel Centre Macrobiòtic de Bèlgica)
• Revistes Ignoramus (Françoise Rivière i Clim Yoshimi, editades pel C.I.M.O., París)

Enllaços externs

• Miquetes Màgiques (restaurant i informació a Barcelona)
• Mas Serinyà (alberg i cursos a Girona)
• Cuisine et Santé (centre permanent d’ensenyament de René Lévy, a Saint-Gaudens, França)
• C.I.M.O. –Centre International Macrobiotique Ohsawa–, 8 rue Rochebrune, 75011 París (revista "Ignoramus")
• Institut Kushi (activitats als EE.UU. i publicacions de Michio Kushi) (anglès)
• Das Grosse Leben (publicació en línia) (alemany)