Marquesa de Sévigné

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Madame de Sévigné)
Infotaula de personaMarquesa de Sévigné
Marquise de sevignee.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie de Rabutin-Chantal, marquise de Sévigné Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie de Rabutin-Chantal Modifica el valor a Wikidata
5 febrer 1626 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1696 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Grinhan Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Verola Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCollegiate Church Saint-Sauveur of Grignan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióepistològrafa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
MovimentClassicisme Modifica el valor a Wikidata
Participà en
La Société du Samedi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHenri de Sévigné Modifica el valor a Wikidata
FillsFrançoise de SévignéCharles de Sévigné Modifica el valor a Wikidata
ParesCelse-Bénigne de Rabutin Modifica el valor a Wikidata  i Marie de Coulanges (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signature de Madame de Sévigné.png Modifica el valor a Wikidata

Marie de Rabutin-Chantal, Marquesa de Sévigné (francès: Marie de Rabutin-Chantal, marquise de Sévigné) (París, 5 de febrer de 1626 Grinhan, 17 d'abril de 1696) fou una escriptora francesa, una escriptora fonamentalment epistolar, que va freqüentar els salons de l'època, particularment el del polític Nicolas Fouquet.

Biografia[modifica]

Marie va néixer el 5 de febrer de 1626,[1] filla d'un cavaller borgonyès, Celse-Bénigne de Rabutin (1596-1627), baró de Chantal, i de Marie de Coulanges (1603-1633), la seva esposa. Marie va quedar òrfena de pare el 1627, després que son pare morís durant el setge de la Rochelle (1627-1628). Sis anys més tard va morir la seva mare. La seva avia paterna, Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal, cofundadora juntament amb Francesc de Sales de l'Orde de la Visitació, la va confiar a la seva família materna, que li va facilitar una bona educació.

Als divuit anys, el 4 d'agost de 1644, Marie va contreure matrimoni amb Henri de Sévigné (1623-1651), amb el qual va tenir dos fills: Françoise-Marguerite (nascuda el 10 d'octubre de 1646), futura comtessa de Grignan pel seu matrimoni amb François Adhémar de Monteil de Grignan, i Charles (nascut el 12 de març de 1648), baró de Sévigné, que es va fer dir marquès de Sévigné.

El 4 de febrer de 1651, el seu marit es va batre en duel amb el cavaller François Amanieu, senyor d'Ambleville i cavaller d'Albret, a causa de la seva amant, Mme de Gondran. Henri de Sévigné va morir l'endemà. A partir d'aquell moment, Madame de Sévigné va ser lliure de fer la vida que ella volia. Va freqüentar els salons, especialment el de Fouquet, volent experimentar «tots els plaers», com escriuria al seu cosí Bussy-Rabutin. El 1657, Madeleine de Scudéry va escriure la seva obra Clélie en la qual, amb el nom de Clarinte, apareixia representada la marquesa de Sévigné. Aquesta passava temporades a la seva residència de París, alternant aquestes estades amb les de la casa bretona de Vitré, al castell de Rochers-Sévigné, que havia heretat del seu marit.

El 27 de gener de 1669, la seva filla es va casar amb François Adhémar de Monteil, comte de Grignan, descendent d'una important família de la Provença. Al novembre, François va ser nomenat lloctinent general a Provença, càrrec que els obligava a residir en aquesta província. El 6 de febrer de 1671, Madame de Sévigné va enviar la seva primera carta a la seva filla. Aquest va ser el començament d'una llarga correspondència que va durar fins a la seva mort, ocorreguda el 1696. Madame de Sévigné va ser enterrada al panteó familiar de Grignan.

El 1793, uns revolucionaris que buscaven plom per a les seves armes van obrir el seu taüt. El seu crani va ser obert perquè l'analitzés un especialista de l'època. Un dubte va quedar pendent sobre la veracitat d'aquesta història, i la presència de les seves restes al taüt. Dubte que va ser dissipat quan es van fer els treballs de restauració de la col·legiata de Grignan el maig del 2005: l'obertura del taüt va permetre trobar el crani sense cap desperfecte.

Obra[modifica]

Les cartes de Madame de Sévigné van ser editades, clandestinament, en 1725. L'edició contenia 28 cartes, completes o extractades. El 1726 es van editar dues recopilacions més; Pauline de Simiane, neta de Madame de Sévigné, va decidir llavors publicar oficialment les cartes de la seva àvia. Va confiar aquesta comesa a un editor d'Ais de Provença, Denis Marius Perrin. Van ser publicades 614 cartes entre 1734 i 1737, i després es van publicar 722 cartes en 1754. Les cartes van ser seleccionades seguint les instruccions donades per Mme de Simiane: es van eliminar les que afectaven molt de prop la família, o aquelles el nivell literari de les quals no semblava adequat. Les cartes restants van ser objecte de diferents correccions seguint el gust de l'època.

La qüestió de la seva autenticitat queda, per tant, en dubte. De les 1120 cartes conegudes, només un 15% són autògrafes i van ser destruïdes després de la seva publicació. No obstant això, el 1873 es va trobar un lot de còpies manuscrites a la botiga d'un antiquari. Són, aproximadament, la meitat de les cartes adreçades a la seva filla.

Referències[modifica]

  1. Extracte del registre de baptismes de la parròquia de Saint-Paul, per a l'any 1626, segons "Revisió retrospectiva, o biblioteca històrica que conté memòries originals i inèdites i documents autèntics…" de Jules Antoine Taschereau, París, H. Fournier Elder, 1834, pàg. 310.

Bibliografia[modifica]

  • BERNET, Anne: Madame de Sévigné, mère passion. París: Perrin, febrer de 1996, ISBN 226201048X.

Enllaços externs[modifica]