Magnanel·liïta
 Magnanel·liïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₃Fe3+₂(SO₄)₄(OH)(H₂O)₂ |
| Localitat tipus | mina del Monte Arsiccio, Sant'Anna di Stazzema, Stazzema, província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,5491(3) Å; b = 16,8652(6) Å; c = 12,1574(4) Å; β = 94,064(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/b |
| Color | groc a groc-taronja |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Densitat | s 2,82(3) g/cm3 (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,628(2) nβ = 1,637(2) nγ = 1,665(2) |
| Birefringència | δ = 0,037 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 60° (2), calculat: 59,9° |
| Dispersió òptica | forta, r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2019-006 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Mgn |
| Referències | [1] |
La magnanel·liïta és un mineral de la classe dels sulfats. El nom honora Stefano Magnanelli (n. 1959), químic i col·leccionista de minerals, per les seves contribucions al coneixement de la mineralogia de les venes hidrotermals dels Alps Apuans.
Característiques[modifica]
La magnanel·liïta és un sulfat de fórmula química K₃Fe3+₂(SO₄)₄(OH)(H₂O)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És l'anàleg de Fe3+ de l'alcaparrosaïta.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19894; i a les col·leccions del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 67241.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina del Monte Arsiccio, a Sant'Anna di Stazzema, dins la província de Lucca (Toscana, Itàlia), on es troba en forma de prismes amb terminació pronunciada, de fins a 0,5 mm de longitud, associada a giacovazzoïta, guix, jarosita, krausita, melanterita i scordariïta. Aquesta mina italiana és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnanel·liïta |
- ↑ «Magnanelliite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2021].