Vés al contingut

Mamelucs de Delhi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Sultanat mameluc
Bandera
Bandera
Bandera
Bandera
1206 – 1290 Bandera

Ubicació deSultanat mameluc de Delhi
Informació
CapitalDelhi
Idioma oficialPersa i túrquic
ReligióIslam sunnita
Període històric
Establiment1206
Dissolució1290
Política
Forma de governSultanat
Soldà
 • 1206-1210:Qutb-ad-Din Àybak
 • 1286-1290:Muïzz-ad-Din Qaiqabad

La Dinastia mameluca (de vegades citada com a Dinastia Esclava o Dinastia Ghulam) (Urdú: سلسله غلامان, Hindi: ग़ुलाम ख़ानदान),), fou dirigida a l'Índia per Qutb-ad-Din Àybak, un general túrquic nascut a l'Àsia central. Fou la primera de les cinc dinasties inconnexes que van governar el Sultanat indi de Delhi i el seu domini es va perllongar des del 1206 fins al 1290.[1][2] L'acció d'Aybak com a administrador de la dinastia gúrida es va desenvolupar entre 1192 i 1206, un període durant el qual va dur a terme invasions cap al cor del Ganges a l'Índia i durant el qual va establir també el seu control sobre algunes de les noves àrees.

Història

[modifica]
El Qutub Minar, un exemple de les obres la dinastia mameluca.

El mameluc, literalment posseït, era un soldat d'origen esclau que s'havia convertit a l'islam. El fenomen començà durant el segle ix i gradualment els mamelucs es convertiren en una casta militar poderosa en diverses societats musulmanes. Els mamelucs ostentaren el poder polític i militar, especialment a Egipte, però també al Llevant, l'Iraq, i Índia.

El 1206, Muizz al-Din Muhammad moria sense descendència, per la qual cosa, després de la seva mort, el seu soldanat fou dividit en moltes partes pels seus esclaus (mamelucs). Tadj al-Din Yildiz es convertí en governant de Gazni.Muhammad Bakhtiyar Khalji aconseguí Bengala. Nasir-ud-Din Kubacha es convertí en soldà de Multan i finalment Qutb-ad-Din Àybak esdevingué soldà de Delhi, la qual cosa significà el començament de la Dinastia esclava.[3]

Aybak arribà al poder quan un superior gúrida va ser assassinat.[4] Tanmateix, el seu regnat com a Sultà de Delhi no va durar gaire, atès que va morir el 1210, i el seu fill, Aram-Xah ascendí al tron, però fou assassinat per Iltutmix el 1211.

Sota el govern d'Iltumix, el soldanat establí contacte diplomàtic cordial amb el Califat Abbàssida entre 1228-1229 i havia aconseguit mantenir-se aliè a les invasions de Genguis Kan i els seus successors.[2] Després de la mort d'Iltutmix el 1236, van romandre al poder una sèrie de governants dèbils i un cert nombre dels nobles guanyaren autonomia sobre les províncies del sultanat. El poder canvià de mans des de Rukn-ad-Din Firuz-Xah a Raziya fins que Balban aconseguí el tron i repel·lí reexidament tant les amenaces internes com externes del sultanat.[2][4] La dinastia khalgita arribà al poder quan Firuz Xah Khalji derrocà l'últim dels governants de dinastia escalva, Muïzz-ad-Din Qaiqabad, net de Balban, i assumí el tron a Delhi.[5]

Arquitectura

[modifica]
Complex Qutb a Mehrauli.

El llegat arquitectònic de la dinastia inclou el Qutb Minar, Mehrauli construït per Qutb-ad-Din Àybak Sultan Ghari prop de Vasant Kunj, el primer Mausoleu islàmic (tomba) construït el 1231 dC per al Príncep Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah, fill gran d'Iltutmix, i la Tomba de Balban, també en Parc Arqueològic de Mehrauli.

Llista de soldans mamelucs

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Walsh, pp. 68-70
  2. 2,0 2,1 2,2 Anzalone, p. 100
  3. . http://www.amritworld.com/main/muslim_rule_in_india/slave_dynasty/ Arxivat 2010-02-27 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 . Walsh, pàg. 70
  5. Anzalone, pàg. 101

Referències

[modifica]
  • Anzalone, Christopher. «Delhi Sultanate». A: Ackermann, M. E. etc.. Encyclopedia of World History. 2. Facts on File, 2008, p. 100–101. ISBN 978-0-8160-6386-4. 

Bibliografia complementària

[modifica]