Mandola
 | |
| Tipus | necked bowl lutes sounded by plectrum (en)   |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.321-6 |
| Data | segle XVIII |
Una mandola és un instrument de corda pinçada que es toca amb un plectre;[1] va donar origen i pertany a la família de la mandolina, tot i que és més gran i està afinada una quinta més baixa. Té quatre parelles de cordes. Les notes de la parella més aguda fins a la parella més greu són : la, re, sol, do.[2]
Té doncs respecte a la mandolina la mateixa relació que viola alta (afinada com la mandola) té respecte al violí (afinat com la mandolina).
Això vol dir també que les tres cordes més agudes de la mandola (la, re, sol) són afinades com les tres cordes més greus de la mandolina a les que s'hi afegeix una corda més greu (un do).
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Mandola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ James Tyler; Paul Sparks. The early mandolin. Oxford University Press, 9 abril 1992, p. 23–. ISBN 9780198163022 [Consulta: 5 març 2011].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mandola |