Manganat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estructura del manganat

Manganat en nomenclatura de química inorgànica és qualsevol entitat molecular carregada negativament amb un àtom de manganès en el seu àtom central.[1] Tanmateix normalment aquest nom es fa servir per a referir-se a l'anió de tetraoxidomanganat(2−), també conegut com a manganat (VI) perquè conté manganès en l'estat d'oxidació +6.[1] Els manganats són els únics compostos de manganès (VI) coneguts.[2]

Preparació[modifica]

Al laboratori el manganat de sodi i el manganat de potassis es preparen amb permanganat en solució concentrada.

Industrialment el manganat de potassi és un producte intermedi de l'obtenció de permanganat de potassi, dissolent diòxid de manganès en hidròxid de potassi amb nitrat de potassi o l'aire com agent oxidant.

Usos[modifica]

Els manganats, especialment el manganat de bari que és insoluble, BaMnO₄, s'ha fet servir com a agent oxidant en síntesi orgànica: oxiden principalment els alcohols a aldehids i després a àcid caboxílic, i alcohols secundaris a cetones.[3][4] El manganat de bari també s'ha fet servir per oxidar hidrazones a compost diazo.[5]

No es pot formar àcid mangànic però la seva constant de dissociació àcida s'ha pogut estudiar:[6]

Manganat (V)[modifica]

L'anió manganat (V), conegut trivialment com a hipomanganat i sistemàticament com a tetraoxidomanganat(3−), és de color blau brillant[7]

Els Hipomanganats es poden preparar per reducció de manganats amb sulfit de peròxid d'hidrogen,[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manganat
  1. 1,0 1,1 Plantilla:RedBook2005.
  2. Plantilla:Cotton&Wilkinson4th.
  3. Procter, G.; Ley, S. V. & Castle, G. H. (2004), "Barium Manganate", in Paquette, L., Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, New York: Wiley, DOI 10.1002/047084289.
  4. Firouzabadi, Habib & Mostafavipoor, Zohreh (1983), "Barium Manganate. A Versatile Oxidant in Organic Synthesis", Bull. Chem. Soc. Jpn. 56 (3): 914–17, DOI 10.1246/bcsj.56.914.
  5. Guziec, Frank S., Jr.; Murphy, Christopher J. & Cullen, Edward R. (1985), "Thermal and photochemical studies of symmetrical and unsymmetrical dihydro-1,3,4-selenadiazoles", J. Chem. Soc., Perkin Trans. 1: 107–13, DOI 10.1039/P19850000107.
  6. Rush, J. D. & Bielski, B. H. J. (1995), "Studies of Manganate(V), -(VI), and -(VII) Tetraoxyanions by Pulse Radiolysis. Optical Spectra of Protonated Forms", Inorg. Chem. 34 (23): 5832–38, DOI 10.1021/ic00127a022.
  7. Plantilla:Greenwood&Earnshaw1st.
  8. Lee, Donald G. & Chen, Tao (1989), "Oxidation of hydrocarbons. 18. Mechanism of the reaction between permanganate and carbon-carbon double bonds", J. Am. Chem. Soc. 111 (19): 7534–38, DOI 10.1021/ja00201a039.