Mansis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàMansi
Tipus ètnia
Població total 11432 (8500 el 1989)
Llengua rus, mansi
Religió Xamanisme, Església Ortodoxa Russa
Part de Finno-Ugric peoples Tradueix
Geografia
Estat Rússia
Regions amb poblacions significatives
Rússia
Modifica les dades a Wikidata

Els Mansis (obsolet: Voguls) són un poble indígena amenaçat que viu a Khàntia-Mànsia, un districte autònom dins la Província de Tiumén a Rússia. A Khàntia-Mànsia, el khanti i el mansi són cooficials juntament amb el rus.

El 52,4% encara parlava la llengua uraliana. Vivien a la conca de l'Obi i a la ciutat de Berezovo/Khaaljpus, i a l'àrea de l'Ural, a l'antic govern de Tobolsk/Tuupël-Uus, i el grup principal vora el Sosva/Perm i Sygva. El 87,5% viuen a la Província de Tiumén, i el 79% a Khàntia-Mànsia.

Poiblació mansi segons el cens del 2002[1]
Total Homes Dones
Total 11,432 5,167 6,265
Província de Tiumén 10,561 4,786 5,775
*Khàntia-Mànsia 9,894 4,510 5,384
Província de Sverdlovsk 259 130 129
República de Komi 11 8 3

Costums[modifica]

El seu nom ve de manzi (home), vivien de la cria de cavalls i eren governats per un kniaz príncep-sacerdot (n'hagué fins a 26 independents) i vivien en pauli (colònies) de casetes amb finestres, o bé en iurtes disperses a l'hivern i en cabanes còniques a l'estiu d'escorça, semblants a les dels khantis. Eren també grans pescadors amb xarxes, fletxes i arpons, a l'hivern caçaven rens caçaven rens i óssos amb gossos. Eren transhumants i consideraven l’ós una divinitat enviada per déu per castigar als homes, i qui el matava era un heroi.

Vestien el sup (camisa llarga de pells de ren o de cotó), amb egva-kas (cinturó de cuir), caçaven animals de pells i per això anomenaven la moneda lin (pell d'esquirol), perquè amb elles pagaven els impostos. També es tatuaven mans, braços i cames amb fletxes, arcs, quadrats, triangles i arabescs. Tallaven els símbols en els arbres per donar-se a conèixer, i amb ells signaven els documents.

Religió[modifica]

Creien en kul, gran esperit maligne, i en ianij-torum, gran esperit bo, al qual fan fetitxes i ofrenes de pell i argent. També creien en els menkvi, esperits del bosc, i els xamans n'eren intermediaris. Les ofrenes són un tresor i constitueixen el patrimoni del clan, de manera que els petits temples esdevenen caixes d'estalvis saquejades sovint per russos i komis. Creien que l'home té cos, ànima i ombra (is). L'ànima es reencarnava i la is marxava cap al regne de kul-odyr, al fons de l'As, on no hi ha llum i fa el mateix treball que feia en vida. Després esdevenia insecte i desapareixia. El numi-torum era un bon esperit i feien sepultures amb objectes. Es dividien en clans exogàmics, i aquests en fratries, vinculats al territori. Com els khantis, creien que tots els clans provenen d'ocells o animals, insectes o plantes. Per això no poden matar o menjar-se la planta o animal de la qual poden ser descendents.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mansis Modifica l'enllaç a Wikidata