Manuel Camps i Castellví
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1772  Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 1842 (69/70 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
Manuel Camps i Castellví (Vilafranca del Penedès, 31 de desembre del 1772 - Barcelona, 1842) fou un tenor, mestre de capella i organista català.
Fou tenor de la Reial Capella i Cambra de Madrid, també fou capellà titular del convent de les Descalces Reials de Madrid, va ser anomenat beneficiat i mestre de capella de Vilafranca del Penedès, càrrec en el qual va estar durant 12 anys. Posteriorment, va ingressar com a tenor en la capella Santa Maria del Mar de Barcelona.[1] Compongué algunes obres de música d'església i l'obra teòrica Escuela elemental del noble arte de la música y canto. Con un verdadero método de enseñanza para el pronto conocimiento del canto llano o gregoriano, reformado y reducido a una sola llave, para el bien y decoro de todo el estado eclesiástico, Barcelona, Imp. de la Viuda e hijos de Gorchs (1834),[2] en la qual parla del cant pla reformat.
Baltasar Saldoni va dir d'ell que era:
| « | un tenor de grandíssima reputació i sense rival entre els contemporanis per la seva gran veu de tenor i un bon mètode de cant. | » |
| — Baltasar Saldoni | ||
Algunes de les seves obres religioses es troben a E:AVP, el Archivo de Vilafranca del Penedès a Barcelona, aquestes són: Mi Dios poderoso, Co, 8V, Orq, 1818; Dixit Dominus, Ps, 4V, obs, vns, tps, ac, 1819; Magnificat, 4V, obs, vns, tps, as, 1819; Rosario a dúo, 2Ti, B, vns, ac, 1819; Trisagio a Maria Santissima, 4V, Ora, 1827; Admirad alto numen propio, Vill, 4V, obs, tps, 2vn, ac; Esta víctima escogida, aria y Cn, 4V, obs, tps, vns, ac i Rosario, 4V, obs, tps, vns, as.
A l'arxiu de l'antiga capella de música de Santa Maria guarden vuit obres seves que abracen els anys 1812-1832.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Manuel Camps i Castellví». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ DBB. Diccionario Enciclopédico de la música. Barcelona: Central Catalana de Publicaciones, 1947.
- ↑ Joan Cuscó i Clarasó, Josep Soler. Els goigs a Sant Fèlix
DBB. Diccionario Enciclopédico de la música. Barcelona: Central Catalana de Publicaciones, 1947.