Manuel Farràs i Baró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Farràs i Baró
Biografia
Naixement 24 gener 1899
Tremp
Mort 8 juliol 1974 (75 anys)
Ciutat de Mèxic
Escut de Sabadell.svg  Batlle Sabadell

21 gener 1939 – 25 gener 1939
← Josep Moix i RegàsMiquel Bertran i Oleart →
Activitat
Ocupació Polític
Partit Unió Socialista de Catalunya
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata
Fotografía de1938 de Manuel Farràs i Baró (Batlle de Sabadell), presa del seu (document personal) Carnet identitat de l'Ajuntament de Sabadell

Manuel Farràs i Baró (Tremp, Pallars Jussà, 24 de gener de l'any 1899 - 8 de juliol de 1974) va ser un polític republicà català d'orientació socialista i catalanista, membre de l'anomenat Govern de Guerra de l'Ajuntament de Sabadell (1936-39), del Comitè Local Antifeixista, del Comitè Local de Defensa de Sabadell,[1] i conseller de Sanitat i Assistència Social [2] encarregat del Comitè Comarcal d'Ajuda als Refugiats.[3]

Fou el darrer batlle de Sabadell (excepte els postrems 8 dies de Miquel Bertran i Oleart), representant oficial a Catalunya del govern de la Segona República Espanyola, fins a la caiguda de Sabadell en mans nacionals el gener de 1939 durant la Guerra Civil espanyola.[4]

Orígens[modifica]

Fou el tercer de 5 fills: 3 dones (Lluïsa, Dolors i Assumpció) i 2 homes (Manuel i Antoni), fills tots cinc de Pere i Josepa, uns modestos treballadors que varen emigrar amb el seus fills cap a Sabadell, ciutat on va arribar Manuel als 9 anys.

Assistí a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. Des de molt jove va treballar al ram de la construcció com a paleta i, més tard, a l'empresa tèxtil La Llanera, on féu amics, companys i contactà amb diverses personalitats del àmbit sindicalista i socialista. Fou també un esportista aficionat al ciclisme, que va participà a cursas com la Volta a Catalunya i abans de la Guerra, representà Sabadell en diverses competicions a França sota el patrocini de la firma italiana de bicicletes Bianchi.[4]

Manuel Farràs, a foto de estudi (ca. 1932) amb el mallot de Bianchi










Militància política[modifica]

Militant del moviment Unió Socialista de Catalunya i posteriorment del Partit Socialista Unificat de Catalunya, Farràs i Baró col·laborà activament a Sabadell amb totes les administracions republicanes (cinc) dels batlles que el varen precedir com a cap de l'Ajuntament en tot el període anomenat Govern de Guerra de l'Ajuntament de Sabadell (1936-39).

Destaquen les seves participacions en el capítol municipal com a representant de l'aliança FLS-UGT (Federació Local de Sindicats de Sabadell/Unión General de Trabajadores) i com a membre de l'Unió Socialista de Catalunya. Durant el període de Josep Moix i Regàs (també militant de l'USC),  va rebre l'encàrrec de dirigir a Sabadell el Programa d'Atenció i Assistència a Refugiats, desenvolupat en plena Guerra Civil a tots els territoris governats per la República.[2] [5]


Arran de la convocatòria feta a Josep Moix (batlle de Sabadell) per part del president de govern de la República Espanyola Juan Negrín, per a la seva integració al gabinet espanyol en qualitat de Ministre de Treball, Manuel Farràs fou nomenat Batlle de Sabadell el 26 d'agost de 1938, càrrec en el que romangué fins 8 dies abans l'entrada dels franquistes a la ciutat el 21 de gener de 1939. El càrrec passà a mans de seu col·laborador, amic i company de partit, lluita, i exili Miquel Bertran i Oleart, per tal que Manuel Farràs es pogués incorporar, personalment, a la resistència final i al Front de Guerra.

Exili[modifica]

Després de la derrota militar de la República Espanyola, Manuel Farràs estigué internat durant 3 anys en camps de concentració a França, instal·lats en aquest país per a retenir els refugiats republicans espanyols. Els homes es concentraven en camps separats física i geogràficament dels de les dones i llurs famílies. Al cap d'aquests tres anys, Manuel Farràs aconseguí reunir-se amb la seva dona, Mercè Albert i Fugueras, i els seus tres fills, Pepita –Josefina-, Ricard, i Antoni Farràs i Albert, per a partir l'any 1942 cap a Mèxic a l'exili.

Dia de Festa al Camp de Concentració a França (ca.1941) on es trobaven entre altres dones republicanes, refugiades de guerra espanyoles amb els seus fills, la dona i els fills de Manuel Farràs i Baró Assentats: amb vestit i camisses negres, Mercè Albert i Fugueras (dona), Ricard, i Antoni Farràs i Albert (fills). En Peus:  Josefina Pepita Farràs i Albert (filla).

A Mèxic, Manuel Farràs formà part del Centro Republicano Español,[6][7] (important institució cultural i política que va donar peu a la conformació del Colegi de Mèxic) seu, a la Ciutat de Mèxic, del Govern de la República Espanyola a l'Exili, instància reconeguda oficialment per el govern mexicà de Lázaro Cárdenas i per tots els governs mexicans successius fins a la mort de Franco i la fi de la dictadura (a prop de 40 anys) a Espanya. Durant aquest període de temps, Mèxic havia trencat les relacions diplomàtiques amb Espanya.[8]

Manuel Farràs va morir just un any abans del dictador espanyol a la Ciutat de Mèxic el 8 de juliol de 1974  a l'exili, sense poder tornar a veure Sabadell de nou, ni trepitjar la terra de Catalunya ni d'Espanya. Sobre ell i milers dels seus companys exiliats pesava un Consell de Guerra que volia condemnar-los sense judici a mort per afusellament en el moment mateix d'ésser identificats i detinguts, tal com es va fer públic fins a l'any 2017.

Pena amb que, un cop acabada la guerra, s'executà contra centenars de milers de ciutadans espanyols durant les dècades que durà el franquisme a Espanya. La Generalitat de Catalunya l'any 2017 publicà l'única (fins ara) Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme de l'Estat Espanyol, on se'l pot trobar a la pàgina 798.

Manuel Farràs a Catalunya (ca 1936) passejant per un bosc prop a Sabadell amb els seus fills  (de esquerra a dreta: Pepita, Antoni i Ricard)


La vida i obra de Manuel Farràs i Baró han estat reivindicades recentment per el moviment popular que a nivell nacional fomentà e impulsà en tot l'Estat Espanyol la Llei de la Memòria Històrica.

Referències[modifica]

  1. Pozo González, Josep Antoni. «El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de Juliol a Octubre de 1936: Crisi i recomposició de l’Estat [Tesi.]». Universitat Autònoma de Barcelona: Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d’Història Moderna i Contemporània, 2002, pàg. 153-154.
  2. 2,0 2,1 Vargas Puga, Matías «[consulta: 3.4.19 Actividad política de la izquierda libertaria en la comarca del Vallés Occidental durante la Guerra Civil [Tesis Doctoral].]». Universidad Autónoma de Barcelona: Facultad de Geografía e Historia, UNED., 2001, pàg. 146, 212, 274.
  3. Santamaría, Antonio «[consulta: 15.3.19 Història de Sabadell: Els refugiats a la Guerra Civil (1936-1939).]». isabadell.cat (Història de Sabadell), 01-10-2017.
  4. 4,0 4,1 Simó i Bach, Ricard. Sabadellencs morts en l'Exili. (en català). Primera. Sabadell: Agulló-Costa, 1986, pp. 73-76 ; 39, 41, 50, 85, 113, 114, 134. ISBN 84-86636-00-0. 
  5. Berenguer, Arnau «“Manuel Farràs i Baró”». En: Història de Sabadell S.XIX-XX [Bloc], 21 desembre 2016 [consulta: 15.3.19].
  6. Pereira, Armando [coord]; colaboradores: Albarrán, Claudia; Rosado, Juan Antonio; Tornero Angélica.. “Centro Republicano Español (institución)” En: Diccionario de literatura mexicana, Siglo XX. (en castellà). 2ed :. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México / Instituto de Investigaciones Filológicas / Centro de Estudios Literarios / Ediciones Coyoacán [Filosofía y Cultura Contemporánea; 19], 2004. 
  7. Villarías Solana, Sara. Zaragoza: .. El Centro Republicano Español de México y su discurso político durante la Transición Democrática Española (1975-1982). [Trabajo Fin de Master] (Tesi) (en castellà), 2016. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, Facultad de Filosofía y Letras., 2016. 
  8. Mateos, Abdón. La batalla de México: final de la Guerra Civil y ayuda a los refugiados, 1939-1945. (en castellà). Primera. Madrid: Alianza Editorial, 2009. 

Bibliografia[modifica]

  • Simó i Bach, Ricard. Sabadellencs morts en l'Exili. Sabadell: Agulló-Costa (1986), pp. 73-76
  • Simó i Bach, Ricard. “Manuel Farràs i Baró: sisè batlle republicà de Sabadell” A: El Diari de Sabadell, 19 de desembre de 1981
  • Santamaría, Antonio. Història de Sabadell: Els refugiats a la Guerra Civil (1936-1939). En: https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/historia-de-sabadell-els-refugiats-a-la-guerra-civil-1936-1939/  [consulta: 15.3.19]
  • Pozo González, Josep Antoni. El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de Juliol a Octubre de 1936: Crisi i recomposició de l'Estat  [Tesi]. Universitat Autònoma de Barcelona: Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània (2002), pp 153- 154. En :     https://www.tdx.cat/handle/10803/4790 [consulta: 3.4.19]
  • Berenguer, Arnau. “Manuel Farràs i Baró” En: Història de Sabadell S.XIX-XX [Bloc] en: https://historiadesabadell.com/2016/12/21/farras-i-baro-manuel/  [consulta: 15.3.19]
  • Vargas Puga, Matías. Actividad política de la izquierda libertaria en la comarca del Vallés Occidental durante la Guerra Civil [Tesis Doctoral]. Universidad Autónoma de Barcelona: Facultad de Geografía e Historia, UNED (2001). En :
  • LLEI 11/2017 del 4 de juliol, de Reparació Jurídica de les víctimes del Franquisme. DOGC núm. 7406, de data 17/07/2017. en: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=791945&language=ca_ES
  • Pereira, Armando [coord]; Albarrán, Claudia; Rosado, Juan Antonio; Tornero Angélica. “Centro Republicano Español (institución)” En: Diccionario de literatura mexicana, Siglo XX. 2ed México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México / Instituto de Investigaciones Filológicas / Centro de Estudios Literarios / Ediciones Coyoacán [Filosofía y Cultura Contemporánea; 19], 2004
  • Mateos, Abdón. La batalla de México final de la Guerra Civil y ayuda a los refugiados, 1939-1945. Madrid: Alianza editorial. 2009.
  • Villarías Solana, Sara. El Centro Republicano Español de México y su discurso político durante la Transición Democrática Española (1975-1982). Zaragoza: Universidad de Zaragoza, Facultad de Filosofía y Letras. 2016.