Manuel Subiño i Ripoll
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904  |
| Mort | 1984 (79/80 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Manuel Subiño i Ripoll (1904-1984) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.
Biografia[modifica]
Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1929. Va ser un dels membres fundadors, el 1930, del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).[1] Aquest grup va abordar l'arquitectura amb voluntat renovadora i alliberadora del classicisme noucentista, així com la d'introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme practicat a Europa per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. El GATCPAC defensava l’adequació de l’arquitectura als nous temps, així com la utilització de nous materials, com les plaques de fibrociment o uralita, a més de materials més lleugers com el vidre.[2]
Subiño es va incorporar al GATCPAC com a soci director i, dins de l'organigrama, va ser secretari.[3] El 1931, els socis directors del GATCPAC van organitzar un gabinet tècnic per a l'estudi de diversos camps d'actuació arquitectònica i urbanística, que van ser dividits entre els seus membres a través de comissions: a Subiño, al costat de Cristòfor Alzamora i Abreu, li va ser encomanat Ordenaments municipals.[4]
El 1933 va elaborar amb Josep González i Esplugas un avantprojecte de sala d'actes per al Col·legi d'Advocats de Barcelona[5] i, a l'any següent, un projecte de Bar Yokohama amb Germà Rodríguez i Arias.[6] El 1937 va elaborar un parvulari annex al grup escolar del carrer Salmerón 190-192, a Barcelona.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Miralles, 2001, p. 136.
- ↑ Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial, 1998, p. 323.
- ↑ «GATCPAC y GATEPAC». Arxivat de l'original el 2018-12-05. [Consulta: 15 novembre 2018].
- ↑ Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 47-48.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 262.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 266.
- ↑ J. Emili Hernàndez-Cros. «Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.» p. 53. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 24 novembre 2018].
Bibliografia[modifica]
- Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-24089-04-6.
- Domènech i Casadevall, Gemma; Gil i Tort, Rosa Maria. Un nou model d'arquitectura al servei d'una idea de país. Barcelona: Duxelm, 2010. ISBN 978-84-937740-5-9.
- Miralles, Francesc. Història de l'art català VIII. L'època de les avantguardes 1917-1970. Barcelona: Edicions 62, 2001. ISBN 84-297-1998-9.
- Pizza, Antonio; Rovira, Josep M. G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939. Barcelona: COAC Publicacions, 2006. ISBN 84-96185-78-8.