Vés al contingut

Manuel Trens i Ribas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:40, 19 març 2017 amb l'última edició de Medol (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaManuel Trens i Ribas
Biografia
Naixement25 març 1892 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pontificia de Tarragona - doctorat (–1914) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'art, historiador Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Manuel Trens i Ribas (Vilafranca del Penedès, 1892 —Barcelona, 1976) fou un eclesiàstic i historiador de l’art vilanoví. Després dels estudis al Seminari de Barcelona i a la Universitat pontifícia de Tarragona, fou ordenat l’any 1914. Destaca la seva contribució al Congrés Litúrgic de Montserrat de l'any 1915. Impartí classes d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona, fou director del Museu Diocesà de Barcelona i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic. A més, participà en la creació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals (1926 i 1928). Ajudà la revista vilafranquina d’avantguarda Hèlix on publicà, sota pseudònim, traduccions de fragments de l'Ulisses de Joyce. El 1939 fundà i dirigí Ars Sacra. Col·laborà en la fundació de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, i amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona organitzà una important exposició d’objectes de culte relacionats amb l’eucaristia. Col·laborà en Vida Cristiana, Ars Sacra, Full Dominical, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Matí, entre d'altres.

El seu llegat de llibres i manuscrits es conserva a la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona. També féu una deixa important d’obres d’art antic i modern al Museu de Vilafranca, on hi ha unes sales dedicades a la seva memòria.

Publicacions

  • Lo que debe ser un museo diocesano (1916)
  • Sant Francesc d’Assís i l’art contemporani (1926)
  • Oracional litúrgic (1926)
  • La peinture gothique jusqu'à Ferrer Bassa (1933)
  • Les peintures de Ferrer Bassa (1936)
  • María. Iconografía de la Virgen en el arte español (1952)
  • Las custodias españolas (1952)
  • Vilafranca, senyora vila (1964)
  • Les Majestats catalanes (1967), de la sèrie Monumenta Cataloniae

Enllaços externs