María Lacrampe
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1909  Madrid |
| Mort | 7 juliol 1994 (84 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | infermera, política |
María Lacrampe Iglesias (Madrid, 17 de setembre de 1909 - ibídem, 7 de juliol de 1994) va ser una infermera socialista espanyola.[1][2]
Trajectòria
[modifica]Va néixer a Madrid, sent el seu pare d'origen francès, per la qual cosa tenia la doble nacionalitat espanyola i francesa. Va treballar com a empleada en el Servei Internacional de la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya a Madrid. Es va afiliar a la Unió General de Treballadors (UGT) el 1932 i a l'Agrupació Socialista de Madrid a l'octubre de 1934.[1]
Va col·laborar al costat de María Rodrigo, Pura Maortua i Concepción del Pilar Monge en l'Associació Femenina d'Educació Cívica, creada per María Lejárraga.[3][4] El 1934, després de la revolució d'octubre de 1934, va participar al costat de Lejárraga en el Comitè Pro-Presos, la fi del qual era l'assistència als empresonats per la repressió.[5]
En la guerra civil
[modifica]En produir-se el cop d'estat de juliol de 1936 es trobava de baixa a la feina per malaltia. Va anar a treballar com a infermera al Reformatori de Menors de Sant Fernando de Henares.[1] Al setembre de 1936 va ser destinada a l'hospital de sang situat a l'Institut Oftalmològic de Madrid situat a la Ciutat Universitària.[5] Al gener de 1937 va sol·licitar el reingrés aTelefónica, on va romandre fins a finals d'aquest any, que va passar a treballar com a mecanògrafa del Servei d'Informació Militar (SIM) en el Negociat d'Armament i Aviació.[1]
Al novembre de 1937 va ser responsable, com a secretària de l'agrupació Socialista de Madrid, del trasllat a Bèlgica d'un grup de nens espanyols, que van quedar allotjats en una residència de les colònies infantils del Partit Obrer Belga.[5] En acabar la missió, va tornar a Madrid a través de Barcelona i València.[6]
Presó i clandestinitat
[modifica]Va ser detinguda al març de 1939 a Alacant, després d'haver-se negat a embarcar a València en un vaixell noliejat pel consolat francès, ja que no hi van admetre els seus acompanyants espanyols.[6] Després d'estar internada al Cinema Central i en un convent d'Alacant, va ser traslladada a Madrid i reclosa a la presó de Ventas, on va estar en règim d'incomunicació durant el seu primer mes d'estada a la presó, des del 3 de juny al 14 de juliol de 1939.[1]
Va acompanyar les Tretze Roses en capella la nit anterior al seu afusellament, el 5 d'agost de 1939, al costat de la comunista Juana Corzo, les germanes de Joaquina López Laffite i la directora de la presó, Carmen Castro.[7]
En consell de guerra celebrat el 10 d'abril de 1940 va ser condemnada a 20 anys de reclusió, que va complir a les presons de Ventas, la Maternal de San Isidro a Madrid, Àvila i Alcalá de Henares fins al 30 de maig de 1943, any en què va sortir en llibertat vigilada amb pena de desterrament a Manresa, que mai va complir.[1] A Ventas va exercir d'infermera intentant pal·liar les duríssimes condicions en què vivien les recluses i que feia que la mortalitat infantil fos molt elevada.[6][8] Al costat de María Teresa Toral va posar en marxa la Infermeria de Nens i la Presó de Mares Lactants.[9]
En recobrar la llibertat, es va incorporar a l'activitat clandestina de les organitzacions socialistes a Madrid formant part del Grup Femení de l'Agrupació Socialista al costat de Carmen Cueli i Julia Vigre entre altres. Va ser detinguda l'11 d'abril de 1945 en la batuda que va desarticular la Primera Comissió del PSOE a l'interior, i va sortir en llibertat dos mesos després sense ser processada.[1]
La seva amistat amb Lejárraga es va mantenir fins a la mort d'aquesta, i les seves cartes serveixen com a font biogràfica de l'escriptora. Durant l'etapa de Lacrampe a la presó, per a salvar la censura, Lejárraga iniciava les seves cartes amb l'apel·latiu de «fillola».[10]
Restablerta la democràcia, va formar part de l'Agrupació Socialista de Chamberí.[1] Va morir a Madrid el 7 de juliol de 1994.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Lacrampe Iglesias, María» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ «Lacrampe, María (1909-1994)» (en castellà). Pares. Portal d'Arxius espanyols. Ministeri de Cultura - Govern d'Espanya. [Consulta: agost 2024].
- ↑ Gómez González, Juana Coronada. Mujeres escritoras de la preguerra: estudio bio-bibliográfico de Cristina de Arteaga, María Teresa Roca de Togores, Josefina Romo Arregui y Dolores Catarineu (tesi). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Filología, Departamento de Literaturas Hispánicas y Bibliografía, 06-11-2019.
- ↑ Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «El exilio literario de 1939 : actas del Congreso Internacional celebrado en la Universidad de La Rioja del 2 al 5 de noviembre de 1999 / edición de M.ª Teresa González de Garay Fernández y Juan Aguilera Sastre» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Rodrigo, Antonina «María Lacrampe, militante socialista histórica» (en castellà). El País [Madrid], 11-07-1994. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Holgado, Fernando Hernández. Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo, 1931-1941 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2003. ISBN 978-84-95379-64-1.
- ↑ Gatica Cote, Daniel. «UNA CARCEL DE POSGUERRA. La Prisión Central de El Puerto de Santa María en 1940: los prisioneros gaditanos».
- ↑ asociacioneco. «“Que mi nombre no se borre de la historia”» (en espanyol europeu). ECO PRENSA, 15-02-2018. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Iborra Rodríguez, Ana. Circunstancias socio-culturales de la mujer de principios del siglo XX y la literatura femenina de 1936 a 1945 (tesi). Universitat d'Almeria. Filologia Hispànica, 2013-2014.
- ↑ Rodrigo, Antonina. María Lejárraga, una mujer en la sombra. Algaba, 2005. ISBN 84-96107-38-8. OCLC 433544840.