Mar de les Moluques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMar de les Moluques
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
País de la concaIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
Locatie Molukse Zee.PNG Modifica el valor a Wikidata
 0° 25′ S, 125° 25′ E / 0.42°S,125.42°E / -0.42; 125.42Coord.: 0° 25′ S, 125° 25′ E / 0.42°S,125.42°E / -0.42; 125.42

La Mar de les Moluques (en indonesi Laut Maluku) és una mar situada a la zona oriental dels arxipèlags d'Indonèsia.

Geografia[modifica]

Limita al nord amb la mar de Cèlebes i les illes Talaud i Sangihe, amb el golf de Tomini de l'illa de Cèlebes a l'oest, amb les illes de la Sonda i el mar de Banda al sud i amb l'illa de Halmahera a l'est.

Té una superfície aproximada de 200,000 km². La temperatura mitjana anual de la superfície de l'aigua és de 27-28°С i la salinitat de 34‰. El fons del mar es subdivideix en tres zones que condueixen les aigües profundes des del Pacífic fins als mars menors. La depressió més profunda del mar de les Moluques és la conca de Batjan de 4.880 metres. Aquesta zona del Pacífic experimenta sovint terratrèmols i deformacions de l’escorça.[1]

A l'est de la cresta de Talaud-Mayu, que divideix el mar de les Moluques, els perfils de refracció donen profunditats d'11,4 km, 15 km i 10,7 km sota del nivell del mar. Un perfil que es troba a l'oest de la cresta mostra que el fons marí té uns quants quilòmetres de profunditat més del que s'observa a 50 km a l'est degut a falles importants sota la cresta i explica l'asimetria del camp de gravetat en aquesta conca.[2]

Geologia[modifica]

El mar les Moluques es troba a la convergència de tres grans plaques tectòniques: l'eurasiàtica, la filipina i l'australiana, i és un exemple únic del present del tancament avançat de la conca oceànica com a conseqüència de la col·lisió dels arcs oceànics d'Halmahera i Sangihe que permet estudiar els diferents etapes del procés de convergència. La col·lisió activa dels dos arcs al sud del 38N evoluciona progressivament cap al nord, fins a convergir a Mindanao.[3]

Les activitats volcàniques a Sulawesi s'han datat de fins a 17 milions d'anys, la qual cosa suggereix que l'illa es va formar a prop del Miocè inferior. La banda occidental de Sulawesi el forma un cinturó d'esquist mentre que la part oriental està dominada per un cinturó d'ofiolita, i una distribució similar es troba a Halmahera, en la que conté principalment esquists a l'oest i el costat est té roques més ultramàfiques i metamòrfiques perquè la placa es subduïa cap a l’oest a principis del cenozoic i, posteriorment, es va capgirar per formar el sentit actual del moviment, subduint en direcció est al final del cenozoic.[2]

Història[modifica]

El nom de Moluques prové de l'àrab Jazirat al-Muluk (Illa dels reis),[4] una apel·lació donada pels primers mercaders àrabs que els portuguesos van convertir en "Ilhas Malucas", tal com apareix en la cartografia del segle xvii.

Abans del segle xiv, mercaders indis, àrabs i xinesos visitaven les illes del Mar de les Moluques, que coneixien com «illes de les Espècies» per comprar les espècies, que en una època en què no hi havia frigorífics, s'utilitzaven per a conservar els aliments i ocultar el gust dels què no estaven en millor estat, i eren un producte car i arribaven Europa mitjançant la ruta de les espècies, una ruta natural a través de l'Orient Mitjà, que al quedar tancada amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient en mans dels turcs, va forçar l'exploració d'una ruta marítima al voltant de l'Àfrica donant pas a l'era dels descobriments, en la que els portuguesos dominaren el comerç de les espècies envoltant Àfrica per la costa. Fernão de Magalhães, amb l'ajuda del cosmògraf Rui Faleir va proposar a l'Emperador Carles V arribar a les Moluques en direcció oest, i eventualment demostrar que les illes pertanyien a Espanya pel Tractat de Tordesillas, i va resultar iniciant la primera circumnavegació de la història, que va acabar Juan Sebastián Elcano.[5]

Referències[modifica]

  1. «Molucca Sea» (en anglès). Britannica. [Consulta: 18 agost 2021].
  2. 2,0 2,1 Guo, Jinn. «Molucca sea, banda sea, timor and birds head plate». [Consulta: 18 agost 2021].
  3. Christina Widiwijayantia, Christel Tiberic, Christine Deplusa, Michel Diamenta, Valentin Mikhailova, Remy Louate «Geodynamic evolution of the northern Molucca Sea area (Eastern Indonesia) constrained by 3-D gravity field inversion» (en anglès). Tectonophysics, 386, 2004, pàg. 204 [Consulta: 18 agost 2021].
  4. M.C. Ricklefs, A History of Modern Indonèsia Since c.1300 , 2a edició, London, MacMillan. pàg. 24, 1991, ISBN 0-333-57689-6
  5. Egoitz, Etxebeste Aduriz. «Mundua handitu zuen bidaia» (en basc). Zientzia.Eus, 01-06-2021. [Consulta: 18 agost 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Fairbridge, R. E. The Encyclopedia of Oceanography. Halsted. Nova York. 1966
  • Wang, James C. F. Handbook on Ocean Politics and Law. Greenwood Press. Nova York. 1992

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]