Juan Sebastián Elcano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Sebastián Elcano
Elcano.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Juan Sebastiáno Elcano Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 30 novembre 1476 Modifica el valor a Wikidata
Getaria (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1526 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
oceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Escorbut Modifica el valor a Wikidata)
Capità de nau Nau Victoria
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicBascos Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica llatina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, marí, mariner Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarCapitán General (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ComandamentNau Victoria Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 agost 1519Expedició de Magalhães-Elcano
García Jofre de Loaisa Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParellaMaria Hernandez Hernialde (en) Tradueix
María de Vidaurreta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsDomingo de Elcano Fernandez (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Hernandez Hernialde (en) Tradueix)
N. Elcano Vidaurreta (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg María de Vidaurreta (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesDomingo Sebastían Elcano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Catalina del Puerto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMartin Perez Elcano (en) Tradueix, Ochoa Martinez de Elcano (en) Tradueix, Sebastián Elcano (en) Tradueix, Catalina Elcano (en) Tradueix, Domingo Elcano (en) Tradueix, Inés de Elcano (en) Tradueix i Anton Martin Elcano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firma Elcano.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Juan Sebastián Elcano A-71.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7948594 Modifica el valor a Wikidata

Juan Sebastián Elcano,[1] també escrit Elkano (Getaria, Euskadi, 1486 / 1487 - oceà Pacífic, 4 d'agost de 1526), fou un explorador basc que va participar en la primera expedició que va fer la volta al món, la qual va encapçalar arran de la mort de Fernão de Magalhães.

Biografia[modifica]

Estàtua d'Elcano, de Francesc Font, a la Casa Olano del passeig de Gràcia de Barcelona

Nascut a Getaria, Euskadi, el 1476, era fill de Catalina del Puerto i Juan Domingo Elcano. Des de molt jove s'enrolà en vaixells pesquers i comercials, per la qual cosa adquirí una gran experiència marinera. El 1509 formà part de l'expedició militar contra Alger que fou dirigida pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros. A la tornada s'establí a Sevilla, i fou allà on tingué coneixement del projecte que estava preparant el mariner portuguès Fernão de Magalhães per descobrir una ruta a les Índies per Occident, a través d'un pas o estret pel sud d'Amèrica i que portés a les illes de les Espècies sense necessitat de vorejar el continent africà ni travessar dominis portuguesos.[2]

Va ser així com el 1519 Elcano s'allistà a l'expedició de Magalhães com a contramestre de la nau Concepción,[1] una de les cinc que componien l'esquadra.

Primera circumnavegació al globus[modifica]

El viatge sota el comandament de Magalhães[modifica]

L'expedició havia salpat de Sevilla el 10 d'agost de 1519 amb cinc naus, capitanejada per Fernão de Magalhães. Descendint pel Guadalquivir van arribar fins a Sanlúcar de Barrameda, on durant unes setmanes acabaren de fer els darrers preparatius i arreglar altres assumptes. Finalment partiren el 20 de setembre amb la intenció de trobar el pas marítim cap als territoris de les Índies Orientals i buscar el camí que, recorrent sempre mars controlats per Castella, segons el Tractat de Tordesillas, arribava fins a les illes de les Espècies, el que era l'anomenada ruta cap a l'oest, que ja havia buscat Colom.

Elcano passa a ser el capità[modifica]

Mapa de el primer viatge de circumnavegació mundial (10 d'agost de 1519 - 8 de setembre de 1522).

Després de la mort de Magalhães, a les Filipines, el 1521 durant un enfrontament amb els indígenes, Elcano es va posar al comandament de la flota. Amb l’ajut de dos pilots malais capturats a la vora de Mindanao, la flota arribà (8 de novembre) a Tidore, a les Moluques, on fou iniciat un bescanvi comercial entre els soldans locals i la flota castellana (novembre-desembre). Tanmateix, part dels expedicionaris fugiren en assabentar-se que una flota portuguesa els perseguia.[1] Aleshores Elcano assumí el comandament de l’expedició, la qual, en arribar a Timor, completà l’operació comercial (febrer del 1522).[1] El viatge de tornada fou molt penós.[1] Passaren el cap de Bona Esperança el 6 de maig, vorejant l'Àfrica per rutes conegudes i tenint així la possibilitat de proveir-se d'aigua potable durant el viatge i el 9 de juny tocaren a les illes de Cap Verd, el governador portuguès de les quals empresonà dotze tripulants; els altres fugiren cap a Sanlúcar de Barrameda, on arribaren el 6 de setembre de 1522 [1] amb la nau Victoria i 17 supervivents. Això va constituir l'assoliment d'una fita imponent: la circumnavegació de la Terra.

Supervivents de l'expedició[modifica]

Inscripció que hi ha a l'Ajuntament de Sanlúcar de Barrameda, amb els noms dels supervivents que completaren la volta al món.
Aquests divuit homes tornaren a Sanlúcar de Barrameda en la nau Victoria el 1522 i la inscripció és posada a la façana del seu ajuntament.
Nom Càrrec
Juan Sebastián de Elcano, de Getaria Capità  
Francisco Albo, d'Àxios Pilot
Miguel de Rodes Pilot
Juan de Acurio, de Bermeo Pilot
Antonio Pigafetta, de Vicenza Sobrecàrrec
Martín de Yudícibus, de Savona Mariner  
Hernando de Bustamante, de Mérida Mariner i barber
Nicolás el Griego, de Nàuplia Mariner
Miguel Sánchez, de Rodes Mariner
Antonio Hernández Colmenero, de Huelva Mariner
Francisco Rodriguez, portuguès de Sevilla Mariner  
Juan Rodríguez, de Huelva Mariner
Diego Carmena Gallego, de Baiona Mariner
Hans d'Aquisgrà Canoner
Juan de Arratia, de Bilbao Grumet
Vasco Gómez Gallego el Portuguès, de Baiona Grumet  
Juan de Santandrés, o de Santander, de Cueto Grumet
Juan de Zubileta, de Barakaldo Patge

El rei Carles I d'Espanya li va concedir un sou vitalici de 500 ducats d'or i, com a escut, una esfera del món amb la llegenda en llatí Primus circumdedisti me ("Vas ser el primer que em vas donar la volta").[1]

Va morir el 4 d'agost de 1526, mentre prenia part en l'expedició de García Jofre de Loaisa a les illes Moluques per tal de prendre i colonitzar les illes Moluques,[1] riques en espècies, la propietat les quals es disputaven les corones de Castella i Portugal.[3]

Reconeixement[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Juan Sebastián Elcano». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Juan Sebastián Elcano a Biografias de personajes célebres, El almanaque.com
  3. Ortuño Sánchez-Pedreño, Jose María «Estudio histórico-jurídico de la expedición de García Jofre de Loaisa a las islas Molucas. La venta de los derechos sobre dichas islas a Portugal por Carlos I de España» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). ANALES DE DERECHO. Universidad de Murcia, 2003 [Consulta: 6 novembre 2012].
  4. «A Plymouth' Monday» (en anglès). photoleraclaudinha.com, 02-09-2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Sebastián Elcano