Juan Sebastián Elcano
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 30 novembre 1476 Getaria (Corona de Castella) |
| Mort | 4 agost 1526 (Gregorià) (49 anys) oceà Pacífic |
| Causa de mort | Causes naturals (malnutrició) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Juan Sebastián Elkano Juan Sebastián de Elcano Juan Sebastián del Cano Juan Sebastián de El Cano |
| Nacionalitat | Espanyol |
| Grup ètnic | Bascos |
| Religió | Catòlica |
| Conegut per | Primer navegant en circumnavegar el globus terraqüi |
| Activitat | |
| Ocupació | navegant |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Capità General |
| Comandament | Nau Victoria |
| Participà en | |
| 10 agost 1519 | Expedició de Magalhães-Elcano |
| García Jofre de Loaisa |
|
| Família | |
| Cònjuge | Maria Hernández Dernialde |
| Parella | Maria Hernandez Hernialde (en)  María de Vidaurreta (en) |
| Fills | Domingo Elcano III |
| Pares | Domingo Sebastián Elcano I i Caterina del Puerto |
| Germans | Martin Perez Elcano (en) , Ochoa Martinez de Elcano (en) , Sebastián Elcano (en) , Catalina Elcano (en) , Domingo Elcano (en) , Inés de Elcano (en) i Anton Martin Elcano (en) |
| Parents | Domingo Elcano II, Martín Pérez Elcano i Antón Martín Elcano |
 | |
 | |
 | |
Juan Sebastián Elcano,[1] també escrit Elkano (Getaria, Euskadi, 1486 / 1487 - oceà Pacífic, 4 d'agost de 1526), fou un explorador basc que va participar en la primera expedició que va fer la volta al món, la qual va encapçalar arran de la mort de Fernão de Magalhães.
Biografia[modifica]
Nascut a Getaria, Euskadi, el 1476, era fill de Catalina del Puerto i Juan Domingo Elcano. Des de molt jove s'enrolà en vaixells pesquers i comercials, per la qual cosa adquirí una gran experiència marinera. El 1509 formà part de l'expedició militar contra Alger que fou dirigida pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros. A la tornada s'establí a Sevilla, i fou allà on tingué coneixement del projecte que estava preparant el mariner portuguès Fernão de Magalhães per descobrir una ruta a les Índies per Occident, a través d'un pas o estret pel sud d'Amèrica i que portés a les illes de les Espècies sense necessitat de vorejar el continent africà ni travessar dominis portuguesos.[2]
Va ser així com el 1519 Elcano s'allistà a l'expedició de Magalhães com a contramestre de la nau Concepción, una de les cinc que componien l'esquadra.
,_est%C3%A0tua_d%27Elcano,_de_Francesc_Font.jpg)
[modifica]
El viatge sota el comandament de Magalhães[modifica]
L'expedició havia salpat de Sevilla el 10 d'agost de 1519 amb cinc naus, capitanejada per Fernão de Magalhães. Descendint pel Guadalquivir van arribar fins a Sanlúcar de Barrameda, on durant unes setmanes acabaren de fer els darrers preparatius i arreglar altres assumptes. Finalment partiren el 20 de setembre amb la intenció de trobar el pas marítim cap als territoris de les Índies Orientals i buscar el camí que, recorrent sempre mars controlats per Castella, segons el Tractat de Tordesillas, arribava fins a les illes de les Espècies, el que era l'anomenada ruta cap a l'oest, que ja havia buscat Colom.
Elcano passa a ser el capità[modifica]
Després de la mort de Magalhães, a les Filipines, el 1521 durant un enfrontament amb els indígenes, Elcano es va posar al comandament de la flota. Tenia el problema de tornar a Castella amb el que quedava de l'expedició sense conèixer el camí de tornada pel Pacífic, i semblava una bogeria intentar-ho, raó per la qual va decidir navegar gairebé com un pirata pels mars portuguesos cap a l'oest, vorejant l'Àfrica per rutes conegudes i tenint així la possibilitat de proveir-se d'aigua potable durant el viatge.
Va aconseguir dur a terme l'expedició i va arribar finalment a Sanlúcar de Barrameda el 6 de setembre de 1522 amb la nau Victoria i 17 supervivents. Això va constituir l'assoliment d'una fita imponent: la circumnavegació de la Terra.
Supervivents de l'expedició[modifica]
| Aquests divuit homes tornaren a Sanlúcar de Barrameda en la nau Victoria el 1522 i la inscripció és posada a la façana del seu ajuntament. | |
| Nom | Càrrec |
| Juan Sebastián de Elcano, de Getaria | Capità |
| Francisco Albo, d'Àxios | Pilot |
| Miguel de Rodes | Pilot |
| Juan de Acurio, de Bermeo | Pilot |
| Antonio Pigafetta, de Vicenza | Sobrecàrrec |
| Martín de Yudícibus, de Savona | Mariner |
| Hernando de Bustamante, d'Alcántara | Mariner i barber |
| Nicolás el Griego, de Nàuplia | Mariner |
| Miguel Sánchez, de Rodes | Mariner |
| Antonio Hernández Colmenero, de Huelva | Mariner |
| Francisco Rodriguez, portuguès de Sevilla | Mariner |
| Juan Rodríguez, de Huelva | Mariner |
| Diego Carmena | Mariner |
| Hans d'Aquisgrà | Canoner |
| Juan de Arratia, de Bilbao | Grumet |
| Vasco Gómez Gallego el Portuguès, de Baiona | Grumet |
| Juan de Santandrés, o de Santander, de Cueto | Grumet |
| Juan de Zubileta, de Barakaldo | Patge |
El rei Carles I d'Espanya li va concedir un sou vitalici de 500 ducats d'or i, com a escut, una esfera del món amb la llegenda en llatí Primus circumdedisti me ("Vas ser el primer que em vas donar la volta"). Va morir el 4 d'agost de 1526, mentre prenia part en l'expedició de García Jofre de Loaisa a les illes Moluques.
Reconeixement[modifica]
En honor seu el vaixell escola de l'Armada Espanyola duu el seu nom.
Referències[modifica]
- ↑ «Juan Sebastián Elcano». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Juan Sebastián Elcano a Biografias de personajes célebres, El almanaque.com
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Sebastián Elcano |
- Llista de 107 dels 234 embarcats.
- Pintura sobre el desembarcament i llista dels 18 al Centro Virtual Cervantes.