Vés al contingut

Mara Mattuschka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMara Mattuschka

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 maig 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Sofia (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Arts Aplicades de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, muntadora, pintora, professora d'universitat, cantant, productora de cinema, guionista, directora de fotografia, directora de cinema, compositora de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat d'Art de Braunschweig Modifica el valor a Wikidata
Representada perLight Cone Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0560510 Allocine: 22944 Allmovie: p559822 TMDB.org: 1285236
Musicbrainz: 99c2f823-bbdd-440d-a641-5fc694c287ae Modifica el valor a Wikidata

Mara Mattuschka (Sofia, 22 de maig de 1959)[1] és una cineasta experimental austro-búlgara.[2][1]

Biografia

[modifica]

Mattuschka va néixer a Sofia, la capital búlgara en 1959. Als 15 anys es va traslladar amb la seva família a Viena[2] —la seva ciutat de residència des de llavors-[3][2] per estudiar Etnologia i Lingüística. En 1983, va entrar en la classe magistral de Maria Lassnig[2] en Animació i Pintura en la Universitat d'Arts Aplicades de Viena i va començar a fer els seus primers curtmetratges en 16 mm, on actuava sota el pseudònim de Mimi Minus.[2] La seva pel·lícula de graduació, Der Einzug des Rokoko inselreich der Huzis, va causar un petit escàndol en la universitat en 1989, perquè barrejava animació, teatre, interpretació, música i belles arts. Es va graduar en 1990. Des de 1997 fins a 2001 va ser professora d'art en la Universitat d'Art de Braunschweig en Alemanya. També va ensenyar a la Universitat d'Art i Disseny de Linz.[4][5][3]

Fins a 2003 va treballar en suport analògic i en blanc i negre; a partir de llavors va començar a treballar amb el grup de ball Liquid Loft i Chris Haring i a usar el color i el vídeo digital.[2] En 2006, el festival de cinema de curtmetratges VIS Vienna Independent Shorts va dedicar una retrospectiva al seu treball.[5] El seu primer llargmetratge el va realitzar en 2012.[4] Filmarchiv Àustria va mostrar una retrospectiva del seu treball en ocasió del 60 aniversari de l'autora en 2019.[4]

És una de les figures més importants del cinema experimental europeu. L'aspecte més destacat dels seus films, així com de les seves últimes produccions de vídeo (Id, Plasma), és el mode en com es relaciona amb el seu propi cos. Mattuschka no és l'única protagonista davant la càmera en els seus vídeo-films, ja que el seu cos també funciona com si d'un llenç es tractés, objecte i subjecte que és pintat, estès, retallat, deformat amb efectes especials, etc. L'altre punt de referència de la seva obra és una anàlisi contínua i poderosa de les produccions de cinema experimentals de Hollywood del passat i del present, amb una intensa recerca tant del so com de la música.[6]

Filmografia

[modifica]
  • Nabelfabel (1984)
  • Kugelkopf (1985)
  • Der Untergang der Titania (1985)
  • Cerolax II (1985)
  • Die Schule der Ausschweifung (1986)
  • Parasympathica (1986)
  • Pascal - Gödel (1986)
  • Kaiser Schnitt (1986)
  • Es hat mich sehr gefreut (1987)
  • Les Miserables (1987)
  • Der Einzug des Rokoko ins Inselreich der Huzis (1989)
  • Loading Ludwig (1989, amb Michael Petrov)
  • Der Schöne, die Biest (1993)
  • S. O. S. Extraterrestria (1993)
  • Suvlaki ist Babylon: Komm, iss mit mir (1995)
  • Unternehmen Arschmaschine (1997, amb Gabriele Szekatsch)
  • Plasma (2004)
  • Legal Errorist (2005, amb Chris Haring)
  • Königin der Nacht (Mozart Minute 20) (2006)
  • Part Time Heroes (2007, amb Chris Haring)
  • Running Sushi (2008, amb Chris Haring)
  • Burning Palace (2009, amb Chris Haring)
  • Ovid Tum (2012,con Reinhard Jud)
  • Perfect Garden (2013)
  • Phaidros (2018)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Bendazzi, Giannalberto. Animation: A World History. The Birth of a Style-The Three Markets. CRC Press. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Mara Mattuschka». Metropolis, 09-03-2015. [Consulta: 20 enero 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Mara Mattuschka» (en alemán). Asifa Austria. [Consulta: 7 agost 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Retrospektive Mara Mattuschka. 5.bis 21. Juni 2019» (en inglés). Filmarchiv Austria. [Consulta: 8 juny 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 «X_XY (Un)gelöst und (Un)erhört! - MARA MATTUSCHKA Portrait einer Künstlerin #17» (en alemán). Radio FRO, 27-03-2017. [Consulta: 7 agost 2019].
  6. ↑ «Mara Mattuschka». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, s/f. [Consulta: 20 enero 2021].

Enllaços externs

[modifica]

Aquest article incorpora text d'un treball de contingut lliure. Licence statement: Mara Mattuschka, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.{{#ifeq: | | {{#if:Centre de Cultura Contemporània de Barcelona|[[Categoria:Contingut lliure de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]]}} | }}

Per obtenir informació sobre com afegir text amb llicència lliure als articles de la Viquipèdia, consulteu els termes d'us.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mara_Mattuschka&oldid=33724613»