Marc Tici el Jove

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarc Tici el Jove
Biografia
Naixement segle I aC
  Cònsol de la República Romana 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana i Imperi Romà
Rang militar almirall
Modifica les dades a Wikidata

Marc Tici o Marc Titi (Marcus Titius) fou un polític romà, cònsol sufecte el 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República romana.

Orígens[modifica]

Era fill de Marc Tici el Vell o Lucius Titius i nebot de Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC). El seu pare fou proscrit a finals del 43 aC i va fugir a Sicília per unir-se a Sext Pompeu Pius, qui s'estava fent fort a l'illa.[1] Marc Tici va aixecar una petita flota costejada personalment i amb ella va saquejar la costa d'Etrúria, però el 40 aC fou fet presoner per Menes, un dels almiralls de Sext, a les costes de la Gàl·lia Narbonense. Pompeu li va perdonar la vida principalment per respecte al seu pare, un dels seus aliats.[2] A la pau de Misenum del 39 aC entre el Segon Triumvirat i Sext Pompeu, es va permetre que molts exiliats poguessin retornar a Roma, i Tici i el seu pare així o van fer.[3]

Al servei de Marc Antoni[modifica]

Probablement sota la influència de Muncaci Planc, Tici va entrar al servei de Marc Antoni[4] i va servir com el seu qüestor a la campanya contra els parts (36 aC). Mentrestant, Sext Pompeu havia estat derrotat per Octavi i havia fugit a l'illa de Lesbos, des d'on va enviar missatgers per entrevistar-se amb Marc Antoni, que retornava cap Itàlia. Malgrat tot, Marc Antoni no es refiava i va enviar a Marc Tici amb part de la flota i l'exèrcit per enfrontar-se amb Sext Pompeu si era necessari o bé escortar-lo fins a Alexandria si volia mantenir discussions de pau.[5]

Mentre Tici avançava, Sext Pompue havia reorganitzat part dels seus seguidors i havia arribat sense oposició a l'Àsia menor, on el governador romà Gai Furni no tenia prou tropes per fer-li front. Així Pompeu va capturar Làmpsac, Nicea de Bitínia i Nicomèdia abans de l'arribada de Tici amb 120 naus de guerra. A aquestes s'hi van unir unes altres 70 naus d'Octavi, fent-se fort a l'Illa de Màrmara.[6]

Veient que la flota enemiga era molt superior a la seva, Sext Pompeu va cremar les seves pròpies naus i va marxar amb la infanteria a través de Bitínia cap Armènia, perseguit per Tici, Furni i el rei de Galàcia Amintes.[7] Aviat, la situació de Sext Pompeu esdevingué desesperada i va acudir a Furni, amic del seu pare, oferint la seva rendició si Furni l'acompanyava davant Marc Antoni. Malgrat tot, Furni no tenia autoritat per negociar, ja que Tici era el comandant suprem de les tropes. Però Sext Pompeu no es volia rendir a Tici perquè un cop li havia perdonat la vida i per això el considerava un ingrat, així que va organitzar un atac nocturn per calar foc a les naus de Tici.

L'atac va fracassar perquè Sext va ser traït pel seu germanastre Marc Emili Escaure i capturat per Amintes. D'allí el portaren a Milet on fou executat l'estiu del 35 aC per ordres de Tici.[8] Si aquesta decisió fou presa per Tici o sota les intruccions de Marc Antoni o Munaci Planc és quelcom incert, però el fet de negar-li el dret de ser jutjat a un ciutadà romà fou una il·legalitat que més tard Octavi aprofitaria per atacar el seu rival Marc Antoni.

Al servei d'Octavi[modifica]

El 33 aC era clar que Octavi i Marc Antoni acabarien enfrontant-se per esdevenir l'únic governant de l'Imperi Romà. Marc Antoni va reunir els seus a Efes, on Marc Tici, el seu oncle Munaci Planc, Gneu Domici Aenobarb i altres líders van intentar convèncer-lo que es desfés de la seva amant egípcia Cleòpatra VII. Marc Antoni s'hi va negar i va traslladar la seva base a l'illa de Samos, on aparentment Tici el va seguir, ja que s'hi ha trobat una inscripció amb el seu nom. El 32 aC, però, oncle i nebot van desertar i es passaren al bàndol d'Octavi.[9] La raó va poder ser el seu rebuig a la relació entre Marc Antoni i Cleopatra o bé l'oportunisme de passar-se al bàndol més fort abans que esclatés la guerra.[10] Els dos desertors van informar a Octavi sobre el contingut del testament de Marc Antoni i el lloc on aquest el guardava, perquè ambdós havien estat testimonis i l'havien signat. Octavi, il·legalment, va aconseguir el document, guardat per les verges vestals, i va descobrir que aquest disposava diverses cessions territorials als fills de Cleòpatra, així com el desig exprés de Marc Antoni de ser enterrat a Egipte. Això va permetre a Octavi guanyar-se el suport dels romans en general i del Senat en particular.[11]

Com anècdota, Marc Tici va promoure uns jocs en el teatre de Sext Pompeu, només per trobar que el poble seguia tenint en gran estima al fill de Gneu Pompeu Magne i el van rebre amb gran hostilitat, fins al punt que Marc Tici va haver de fugir per por a ser linxat.[12]

El 31 aC fou nomenat cònsol sufecte[13] i amb aquest càrrec va participar en la decisiva batalla d'Actium. Juntament amb Tit Estacili Taure va derrotar la cavalleria de Marc Antoni.

El 13/12 aC va esdevenir governador de Síria com a successor de Marc Vipsani Agripa.

Es desconeix la data de la seva mort.

Matrimoni[modifica]

Va estar casat amb Fabia Paullina, filla de Quint Fabi Màxim (llegat). Es desconeix si van tenir descendència

Notes[modifica]

  1. Cassi Dió, Història Romana 48.30.5-6
  2. Cassi Dió, Història Romana 48.30.5; Appià Guerres Civils 5.142
  3. Gai Vel·lei Patercle, Història Romana 2.77.3
  4. Cassi Dió, Història Romana 49.18.2
  5. Appià, Guerres Civils 5.133-136; Cassi Dió, Història Romana, 49.18.1-3; Pau Orosi 6.19.2.
  6. Appià, Guerres Civils 5.137-139
  7. Appià, Guerres Civils 5.140.
  8. Appià, Guerres Civils 5.140-144; Cassi Dió, Història Romana 49.18.4-5; >Gai Vel·lei Patercle, Història Romana 2.79.5; Estrabó, Geografia 3.2, p. 141; Pau Orosi 6.19.2; Eutropi 7.6.1
  9. Gai Vel·lei Patercle, Història Romana 2.83.1-2; Plutarc, Antoni 58.3; Cassi Dió, Història Romana 50.3.2-3
  10. Michael Grant, Cleopatra, German edition 1998, p. 265-266; C. Schäfer, Kleopatra, 2006, p. 209
  11. Plutarc, Antoni 58.3-8; Cassi Dió, Història Romana 50.3.2-4
  12. Cassi Dió, Història Romana 48.30.5
  13. Cassi Dió, Història Romana 48.30; 49.18; 50.13