Marcapassos cardíac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge que mostra el marcapassos cardíac, que és el node SA

El marcapassos cardíac és una part del cor formada per un conjunt de cèl·lules que controlen directament el ritme cardíac i que es troben a la paret de l'aurícula dreta.[1]

En tots els animals amb cor, la contracció d'aquest òrgan (múscul cardíac) és iniciada per impulsos químics. El ritme amb què es duen a terme aquests impulsos el controla la freqüència cardíaca. Les cèl·lules que generen aquests impulsos reben el nom de cèl·lules marcapassos.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Funcionament del marcapassos cardíac
Fibrosi d'origen post-viral al feix de His, causant d'una arítmia fatal. Microscopi òptic. 200X. Tinció: Tricròmic de Masson.

El nòdul sinusal, també anomenat nòdul sinoauricular (SA), nòdul de Keith i Flack o marcapassos del cor, està situat a la part posterosuperior de l'aurícula dreta, a l'entrada de la vena cava superior. Aquest nòdul té forma ovalada i és el més gran dels marcapassos cardíacs. Està irrigat per l'artèria del mateix nom, que és una branca de l'artèria coronària dreta (60%) o de l'artèria circumflexa (40%). Aquest node té una rica innervació simpàtica i parasimpàtica.

Des del nòdul sinusal, l'impuls elèctric es desplaça disseminant-se per les aurícules a través de les vies internodals, produint la despolarització auricular i la seva conseqüent contracció.[2] En adults sans, el node sinusal produeix descàrregues a una velocitat de 60 impulsos per minut.

L'ona elèctrica arriba després al nòdul auriculoventricular (AV) o node d'Aschoff-Tawara, una estructura ovalada, un 40% de la grandària del nòdul sinusal, situada a la banda esquerra de l'aurícula dreta, a l'envà interauricular, anterior a l'orifici del si coronari i sobre de la inserció de la làmina septal de la vàlvula tricúspide. En el 90% dels casos, aquest node està irrigat per una branca de l'artèria coronària dreta. El node AV també té una rica innervació simpàtica i parasimpàtica. Aquí, l'ona elèctrica sofreix una pausa d'aproximadament 0,1 segon.

L'impuls cardíac es dissemina després a través d'un feix de fibres que és un pont entre el nòdul auriculoventricular i les branques ventriculars, anomenat feix de His, irrigat per branques de l'artèria coronària dreta i l'artèria descendent anterior (interventricular ant.). El feix de His es divideix en 4 branques: les branques dreta i esquerra, i aquesta última es divideix en el fascicle esquerre anterior i el fascicle esquerre posterior, des d'on l'impuls elèctric és distribuït als ventricles mitjançant una xarxa de fibres que ocasionen la contracció ventricular, anomenades fibres de Purkinje, desencadenant la contracció ventricular.[2]

En la major part dels casos, les cèl·lules que pertanyen al sistema de conducció del cor estan irrigades per branques molt petites, microscòpiques, de l'artèria coronària dreta,[3] de manera que un trombe en aquesta artèria es pot dir que té un efecte negatiu immediat sobre l'activitat cardíaca.

Marcapassos artificial[modifica | modifica el codi]

Marcapassos programable Siemens Dialog II, sense elèctrode. Mitjans dels anys 1990.
Fibres del sistema de conducció elèctric cardíac. Microscopi òptic. 150X. Tinció: H&E.

En un humà, i ocasionalment en altres animals, per produir aquests impulsos sintèticament, després d'haver patit danys en el cos del sistema de conducció intrínseca,[4] i -segons sigui el tipus de lesió-[5] es pot utilitzar un dispositiu mecànic anomenat marcapassos artificial (o simplement "marcapassos").[6][7] Actualment, existeixen marcapassos que permeten la pràctica d'exploracions per imatge (com la ressonància magnètica), abans contraindicades.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Campbell, Neil A. [et al]. Biology: concepts & connections. 5a ed. (en anglès). San Francisco: Pearson/Benjamin Cummings, 2006, p. 473. ISBN 0-13-193480-5. 
  2. 2,0 2,1 Harrison Principis de Medicina Interna 16a edició. «Electrocardiografia». Harrison en línia en espanyol, 2006. [Consulta: 20 juny 2008].
  3. Mohammed, SF; Hussain, S; et al «Coronary microvascular rarefaction and myocardial fibrosis in heart failure with preserved ejection fraction» (en anglès). Circulation, 2015 Feb 10; 131 (6), pp. 550-9. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.114.009625. PMID: 25552356 [Consulta: 23 febrer 2016].
  4. Kotsakou, M; Kioumis, I; et al «Pacemaker insertion» (en anglès). Ann Transl Med, 2015 Mar; 3 (3), pp. 42. DOI: 10.3978/j.issn.2305-5839.2015.02.06. PMID: 25815303 [Consulta: 26 febrer 2016].
  5. Denay, KL; Johansen, M «Common questions about pacemakers» (en anglès). Am Fam Physician, 2014 Feb 15; 89 (4), pp. 279-82. PMID: 24695448 [Consulta: 27 març 2016].
  6. Aquilina, O «A brief history of cardiac pacing» (en anglès). Images Paediatr Cardiol, 2006 Apr; 8 (2), pp. 17-81. PMID: 22368662 [Consulta: 30 gener 2016].
  7. Nelson, GD «A brief history of cardiac pacing» (en anglès). Tex Heart Inst J, 1993; 20 (1), pp. 12-18. PMID: 8508058 [Consulta: 30 gener 2016].
  8. Nazarian, S; Beinart, R; Halperin, HR «Magnetic resonance imaging and implantable devices» (en anglès). Circ Arrhythm Electrophysiol, 2013 Apr; 6 (2), pp. 419-28. DOI: 10.1161/CIRCEP.113.000116. PMID: 23592868 [Consulta: 27 març 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcapassos cardíac Modifica l'enllaç a Wikidata