Margarida de Parma
  | |
| Nom original | (it) Margherita d'Austri |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 juliol 1522 Oudenaarde |
| Mort | 18 gener 1586 (63 anys) Ortona (Itàlia) |
| Sepultura | San Sisto, Piacenza (en)  |
| Governadora dels Països Baixos espanyols | |
| 1559 – 1567 ← Manuel Filibert de Savoia – Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel → | |
| Activitat | |
| Ocupació | política, aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duquessa Duquessa |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Alexandre de Mèdici (1536–1537) Octavi I de Parma (1538–1586) |
| Fills | Alexandre I de Parma (  Octavi I de Parma) |
| Pares | Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Johanna Maria van der Gheynst |
| Germans | Isabel de Castella, Maria d'Àustria, Joana d'Àustria, Joan d'Àustria, Felip II de Castella i Ferran d'Àustria |
 | |
Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).
Família[modifica]
Nascuda el 1522 fruit d'una relació extramatrimonial de Carles I de Castella i Joana Van der Gheynst. Es casà el 29 de febrer de 1536 a Nàpols amb Alexandre de Mèdici, duc de Florència, i fill il·legítim del Papa Climent VII. D'aquesta unió no hi hagué fills a causa de la sobtada mort l'any següent del duc florentí.
Es casà, en segones núpcies, el 4 de novembre de 1538 amb el duc de Parma Octavi I de Parma, net del Papa Pau III. D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Alexandre I de Parma (1545-1592), duc de Parma i governador dels Països Baixos
- l'infant Carles Farnese (1545)
Per la seva unió amb el seu últim marit Margarida d'Àustria és coneguda amb el nom de Margarida de Parma.
Governadora dels Països Baixos[modifica]
El 1559 el seu germà gran Felip II de Castella la nomenà governadora dels Països Baixos, enmig d'una difícil i moguda situació: la nova ideologia calvinista s'anava estenent amb força en aquells territoris.
Així mateix el país tenia greus problemes interns, una alarmant situació econòmica, problemes socials entre catòlics i protestants i continus complots de la noblesa per demanar més autonomia. Així mateix, la política desenvolupada per Felip II no ajudà a pacificar la regió.A principis de 1565, un nombrós grup de nobles menors, inclòs Lluís de Nassau, el germà petit de Guillem va formar el Compromís dels Nobles, que el 5 d'abril van oferir una petició a Margarida de Parma, per sol·licitar la fi de la persecució dels protestants, que anomenaven Inquisició fou rebutjada i es va decretar la prohibició de predicar el protestantisme en decrets de juny i juliol. Calvinistes, anabaptistes i menonites, enfurismats per l'opressió catòlica i teològicament contraris a l'ús catòlic d'imatges de sants, que als seus ulls entraven en conflicte amb el Segon Manament, van destruir estàtues de centenars d'esglésies i monestirs dels Països Baixos d'agost a octubre de 1566 en una onada d'iconoclasme es va estendre pels països baixos. Margarida de Parma va emetre un decret en agost prohibint l'iconoclasme.[1]
Una vegada assolit això, l'aixecament va començar a ser sufocat, encara que massa tard segons el criteri de Felip II, que va nomenar Fernando Álvarez de Toledo, Duc d'Alba, descendent del rei Alfons XI de Castella, per a reemplaçar la seva germana Margarida en la governació dels Països Baixos.
Margarida llavors es retirà a Itàlia veient com el seu fill Alexandre Farnese ocupava el mateix càrrec que ella havia hagut de deixar. Morí a Ortona el 1586
Referències[modifica]
- ↑ Soen, Violet «The Beeldenstorm and the Spanish Habsburg Response (1566-1570)» (en anglès). Low Countries Historical Review, 131, 1, 2016, pàg. 105.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida de Parma |
| Precedida per: Manuel Filibert de Savoia |
Governadora dels Països Baixos 1559-1567 |
Succeïda per: Fernando Álvarez de Toledo duc d'Alba |