Margarida de Parma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda

Margarida de Parma o Margarida d'Àustria ( Oudenaarde, Bèlgica 1522 - Ortona, Parma, Itàlia 1586 ), infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascuda el 28 de desembre de 1522 fruit d'una relació extramatrimonial de Carles I de Castella i Joana Van der Gheynst.

Núpcies[modifica | modifica el codi]

Es casà el 29 de febrer de 1536 a Nàpols amb Alexandre de Mèdici, duc de Florència, i fill il·legítim del Papa Climent VII. D'aquesta unió no hi hagué fills a causa de la sobtada mort l'any següent del duc florentí.

Es casà, en segones núpcies, el 4 de novembre de 1538 amb el duc de Parma Octavi I de Parma, nét del Papa Pau III. D'aquesta unió nasqueren:

Per la seva unió amb el seu últim marit Margarida d'Àustria és coneguda amb el nom de Margarida de Parma.

Governadora dels Països Baixos[modifica | modifica el codi]

El 1559 el seu germà gran Felip II de Castella la nomenà governadora dels Països Baixos, enmig d'una difícil i moguda situació: la nova ideologia calvinista s'anava extenent amb força en aquells territoris.

Així mateix el país tenia greus problemes interns, una alarmant situació econòmica, problemes socials entre catòlics i protestants i continus complots de la noblesa per demanar més autonomia. Així mateix, la política desenvolupada per Felip II no ajudà a pacificar la regió.

El mes d'agost de 1567 va esclatar una sèrie de disturbis i protestes. Margarita de Parma no va rebre cap suport per la qual cosa va haver de recórrer a la diplomàcia per intentar separar a la noblesa de l'aixecament popular.

Una vegada assolit això, l'aixecament va començar a ser sufocat, encara que massa tard segons el criteri de Felip II, que va nomenar a Fernando Álvarez de Toledo, Duc d'Alba, descendent del rei Alfons XI de Castella, per a reemplaçar la seva germana Margarida en la governació dels Països Baixos.

Margarida llavors es retirà a Itàlia veient com el seu fill Alexandre Farnesi ocupava el mateix càrrec que ella havia hagut de deixar. Morí a Ortona el 18 de gener de 1586



Precedida per:
Manuel Filibert de Savoia
Governadora dels Països Baixos
15591567
Succeïda per:
Fernando Álvarez de Toledo
duc d'Alba


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida de Parma