Margarida Orfila Tudurí

Margarida Orfila Tudurí

Biografia
Naixement	10 setembre 1889 Maó (Menorca)
Mort	29 abril 1970 (80 anys)
Sepultura	Cementiri de les Corts (Dep. Central, nínxol 3.069)
Activitat
Ocupació	pianista, compositora
Família
Cònjuge	Frederic Alfonso i Ferrer
Fills	Margarida Alfonso i Orfila, Frederic Alfonso i Orfila, Joan Alfonso i Orfila
Premis (1934)  premi Concepció Rabell

Margarida Orfila Tudurí (Maó, Menorca, 10 de setembre del 1889 - Barcelona, 29 d'abril del 1970) va ser compositora, pianista i professora de música.

De ben jove, la seva família es traslladà a viure a Barcelona. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Nicolau, Joan Lamote de Grignon i Lluís Millet (teoria) i Eusebi Daniel i Carles Pellicer (piano). Obtingué el 1904 el premi a les oposicions de l'últim curs de solfeig i el 1909 esdevingué la primera dona que acabà els estudis de contrapunt i fuga de l'Escola amb la qualificació de "Sobresaliente". Perfeccionà la formació amb el mestre Enric Granados, i exercí com a pianista fins al 1913, any en què es casà amb un company professor, Frederic Alfonso i Ferrer. El 1907 havia ingressat a l'Escola com a professora auxiliar de solfeig i teoria, i hi exercí més de cinquanta anys com a professora titular; la seva germana Carme, excel·lent violinista, també hi ensenyà.

Amb el seu marit Frederic Alfonso i Ferrer, professor i director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, tingué cinc fills: Frederic, advocat i poeta; Margarida, pianista, compositora i professora de música; Joan, violinista i compositor; Francisco, violoncel·lista; i Carme, cantant casada amb el mestre Josep Poch i Garriga.

Obres

• Barcarola, per a violí i piano
• Cançó de Nadal, per a cor
• Cançó de Sant Joan, per a cor
• Enlaire els cors!, per a cor
• L'estel i la branca (1955), per a cor
• Formosa nit, per a cor
• Frisança (1930), rondó per a violí i piano. Dedicada a la violinista Rosa Mas
• Jardins de Montjuïc, amb lletra de Frederic Alfonso i Orfila
• Jocs d'àngels, cançó de nois a l'estiu (1954), amb lletra de Frederic Alfonso i Orfila
• Lento, per a violí, violoncel i piano
• Melodia, llegenda i tarantel·la, para violonchelo (o viola) y piano (ed. 2023)
• Petites semblances ofrena als meus fills, op. 24 (1930), col·lecció de cinc impromptus per a piano
• Primer temps d'una sonata (1912), primer premi al concurs "Festa de Joventut" de la Ilustració Catalana
• Quatre estudis per a piano, premi "Concepció Rabell" 1934 (Homenatge a Chopin, Moderat quasi lent, Scherzo, i Tema amb variacions sobre motius populars mallorquins i menorquins) . Obra estrenada por la seva filla Margarida Alfonso i Orfila el 24 de març de 1935 a l'Escola Municipal de Música de Barcelona
• El rossinyol (1956), cançó per a cor, amb lletra de Roser Matheu
• Scherzando, per a violí i piano. Dedicada al violinista Francesc Costa
• Scherzo, op. 22 (1925), per a piano
• Senyor mestre (1955), per a cor
• Sonata (1912), per a piano
• Tres melodies per a cant i piano (1909), sobre lletres d'Apel·les Mestres: Non-non, Cançó d'Abril i Pasqua Florida
• Harmonitzacions per a cor mixt de cançons populars: Cançó de joc infantil, Cançó dels darrers dies, Joc de xiquets, Malalta d'amor, La metzinera descarada (1908), La mort de na Roseta, i Cinc càntics catalans a la Mare de Déu de Montserrat

Referències

• Tom X, pàg. 105 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear Gabriel Julià Seguí. Edicions 62