Marguerite Durand

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarguerite Durand
Marguerite Durand 1910 - Restoration.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1864 Modifica el valor a Wikidata
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri des Batignolles, 10 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrancesa
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFeminista, periodista, actriu de teatre, suffragette, bibliotecària i editora Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista-Republicà Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Marguerite Durand (24 de gener de 1864-16 de març de 1936) fou una actriu de teatre, periodista i sufragista francesa.

Primers anys[modifica]

Nascuda al si d'una família de classe mitjana, Marguerite Durand estudià en el convent catòlic de Dames Trinitàries, rebé una educació religiosa tradicional. Després de completar els estudis primaris, entra al Conservatori de París i més tard a la Comédie-Française. Debuta al 1882 amb una comèdia d'Alexandre Dumas i és aclamada pel públic; la seua carrera teatral va durar deu anys i en destacà la interpretació d'obres de Molière (serà Henriete en Les Femmes Savantes, Elise en L'Avare o Junie en Britanicus i tingué molt d'èxit amb Honnêtes Femmes de Henri Becque.[1]

Carrera[modifica]

El 1888, abandona la carrera teatral per casar-se amb un jove advocat, Georges Laguerre. El seu espòs, amic i seguidor del general amb ambicions polítiques Georges Boulanger, la introduí en el món de la política radical i escrigué pamflets sobre el moviment dels "boulangistes". Al 1891, però, la parella se separa i Durand treballa en Le Figaro, el diari més venut de l'època. El 1896, els editors l'envien a cobrir el Congrés Feminista International perquè n'escrivira un article humorístic. Durand torna molt canviada, i a l'any següent, el 9 de desembre de 1897, fundar un diari feminista, La Fronde, successor de La Citoyenne, d'Hubertine Auclert.

La Fronde[modifica]

El diari de Durand, dirigit, editat i escrit per dones íntegrament, era un periòdic d'informació i cultural d'edició diària que abastava dos grans temes: política i literatura. Defensava els drets de les dones i els seus principals temes d'acció eren l'educació i el treball de les dones. Per exemple, sol·licitava l'admissió de les dones en el Col·legi d'Advocats i en l'Escola de Belles Arts. També era tribuna de la classe treballadora i publicava col·laboracions d'algunes dones representants del moviment obrer. Lluitadora infatigable, al capdavant de La Fronde, Durand va fer campanyes per la igualtat en drets civils: el reconeixement dels drets de la dona casada, que era considerada inferior en el Codi Civil, la "lliure maternitat", el reconeixement de la paternitat llavors prohibida pel Codi Civil i l'abolició de la reglamentació de la prostitució.

El diari fou molt combatiu amb el famós afer Dreyfus; publicà el 14 de gener de 1898 l'article de M. Emile Zola «J'accuse...!».

Entre les nombroses col·laboradores, hi ha figures clau del feminisme francés i periodistes de l'època com Clémence Royer (1830-1902), Maria Pognon (1844-1925), Madame Vincent (1841-1914), Nelly Roussel (1878-1922), Aline Valette (1850-1899), Hubertine Auclert, Maria Vérone (1874-1938), Avril de Sainte-Croi (1855-1939), Marie Maugueret (1844-1928), Pauline Kergomand (1838-1925), Andrée Téry, Dorothea Klumpke, Clotilde Dissard, Mathilde Meliot, Blanche Galien, Hélène Sée, Odette Laguerre, Claire de Pratz i Jane Misme.

El diari passà problemes financers i hagué de canviar la periodicitat fins a 1905, any en què desapareixeria definitivament coincidint amb la mort del seu principal agent financer, Alphonse James de Rothschild.[2]

Altres projectes[modifica]

El 1903, llança un altre projecte periodístic formant part del Consell d'administració, al costat d'Henry Bérenger, futur senador i ministre i Victor Charbonell, sacerdot excomunicat. L'Action, periòdic diari, anticlerical i socialista, tingué molts col·laboradors, i hi destacaren Octave Mirbeau, Laurent Tailhade, Ferdinand Buisson, Aristide Briand... i altres col·laboradores de La Fronde com Nelly Roussel, Odette Laguerre, Andrée Téry i Hélène Sée. Aviat hi sorgiren problemes financers i l'experiència fou de curta durada.[3]

A més, en els seus editorials demanaven que es permetera que les dones reberen per mèrits la Legió d'Honor i que participaren en els debats parlamentaris. En l'Exposició Universal de París, l'any 1900, organitzà el Congrés pels Drets de la Dona, que presidí la seua amiga Clémence Royer (1830-1902). A més d'establir una casa d'estiu per a dones periodistes a Pierrefonds, a la regió de Picardia, en aquesta dècada Durand comença a lluitar pels drets de les dones treballadores i ajuda a organitzar alguns sindicats.

Treballà en un projecte per crear l'Oficina de treball femení, com a òrgan adjunt al Ministeri de Treball per estudiar les condicions de treball de les dones. Al gener de 1907 aquest projecte fou defensat davant el parlament. També el defensaria preparant el Congrés de treball femení al març de 1907. Pocs mesos després del congrés, s'aprovà la llei 13 de 1907, que atorga a la dona casada el dret a disposar del seu salari.

A l'any següent participa en el Congrés nacional pels drets civils i el sufragi femení: tornaria a reprendre els problemes de la manca de reglamentació de la igualtat de salaris i l'avaluació del treball domèstic.

El 1909, participa en la creació d'un nou diari: Les Nouvelles.

Candidata a les eleccions[modifica]

S'implica en la campanya en defensa del vot de les dones reivindicant el dret de ser triades i triar. Llança la idea d'organitzar candidatures femenines en les eleccions legislatives del 24 d'abril de 1910 i es presenta pel 9é districte de París, però la seua candidatura és rebutjada per la prefectura.

El 1914 La Fronde reapareix amb diversos números, entre el 17 d'agost i el 3 de setembre. Tot i que considera que el feminisme i el pacifisme estan estretament lligats, Durant incita les dones a participar en l'esforç de la guerra, expressant la seua esperança que les responsabilitats assumides per les dones en absència dels homes que són al front, permetran beneficiar-se de nous drets. La seua decepció arriba amb l'armistici: avortament i propaganda sobre anticonceptius són prohibits per la llei del 31 de juliol de 1920.

De maig de 1926 a juliol de 1928 rellança de nou La Fronde, que ja no és un projecte exclusiu de dones (la redacció n'és mixta) i és portaveu del Partit Republicà Socialista al qual s'adhereix.

Al 1927 intenta de nou entrar en política presentant-se a les eleccions municipals de 1927 amb el Partit Republicà-Socialista.[4]

Marguerite Durand, candidata a les eleccions el 1910. Caricatura de Daniel Thourounde de Losques publicada en la revista Fantasio, l'1 d'abril de 1910, en què veiem Durand encolant els pòsters electorals servint-li de pinzell la punta de la cua de la seua lleona, que també l'ajuda aguantant-li el poal de cola amb la boca

Durand fou, d'altra banda, un personatge extravagant, coneguda per passejar-se pels parcs de París acompanyada per la seua mascota, una lleona anomenada "Tiger". Col·laborà en l'establiment del zoològic Cimetière des Chiens al suburbi parisenc d'Asnières-sur-Seine, on finalment va haver de portar la seua lleona.

Llegat[modifica]

El seu activisme elevà el perfil del feminisme a França i a la resta d'Europa a un nivell de respectabilitat sense precedents. Al llarg de la seua carrera, compilà una col·lecció enorme de documents que finalment donà al Consell municipal de París el 1931. A l'any següent, a París s'inaugurà una biblioteca amb el seu nom, la Biblioteca Marguerite Durand, creant així la primera "Oficina de documentació feminista" francesa. Ella seria la directora de la biblioteca fins a la seua mort, al 1936.

Bibliografia[modifica]

  • Mary Louise Roberts, 2002, Disruptive Acts: The New Woman in Fi-de-Siècle France.
  • Jean Rabaut, 1996, Marguerite Durand (1864-1936) "La Fronde" féministe ou "Li Temps".
  • "La Fronde" publicat el 14 de gener de 1898, còpia digitalitzada disponible en La bibliothèque Marguerite Durand [consultat 17/03/2010].
  • Annie Dizier-Metz, 1992, La Bibliothèque Marguerite Durand: Histoire d'unne femme, mémoire donis femmes.

Referències[modifica]

  1. La Bibliothèque Marguerite Durand: Histoire d'unne femme, mémoire des femmes. "Du couvent des Dames Trinitaires au Congrès fémiste international de 1896"
  2. La Bibliothèque Marguerite Durand: Histoire d'unne femme, mémoire des femmes. L'aventure de LA FRONDE.
  3. La Bibliothèque Marguerite Durand: Histoire d'unne femme, mémoire des femmes. " Du journal L' ACTION à la Premiere Guerre Mondiel.
  4. «Ces femmes qui ont réveillé la France, Jean-Louis Debré, Valérie Bochenek | Fayard». www.fayard.fr. [Consulta: 16 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]