María Rodrigo Bellido

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Maria Rodrigo Bellido)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Rodrigo Bellido
María Rodrigo Bellido.jpg
Biografia
Naixement(es) María Rodrigo Bellido
20 de març de 1888
Madrid, Castella
Mort8 de desembre de 1967(1967-12-08) (als 79 anys)
San José de Puerto Rico
NacionalitatEspanya
FormacióConservatori de Madrid
Activitat
OcupacióCompositora, pianista
GènereÒpera
InstrumentPiano
Família
GermansMercedes Rodrigo

Musicbrainz: 33493208-6b35-4ad5-b829-f9304ce49e46
Modifica les dades a Wikidata

Maria Rodrigo Bellido (Madrid, Castella, 20 de març de 1888 - San José de Puerto Rico, 20 de març de 1967) fou una pianista i compositora espanyola. Dotada de fresca inspiració i posseïdora de tots els secrets de la tècnica, les seves obres es distingeixen per l’encant poètic i el colorit orquestral.

Biografia[modifica]

Primer estudià amb el seu pare, el distingit professor Pantaleón Rodrigo, i després en el Conservatori de la cort, a Madrid, harmonia, piano i composició, allà fou deixeble de Tragó, Arín i Serrano, també va estudiar Alemany i Francés. De 1912 a 1915 fou pensionada per la Junta d’Ampliació d’Estudis, i s’instal·la a Munic, allà va estudiar amb Richard Strauss, i alguns dels seus companys foren Wilhelm Furtwängler i Carl Orff.

Ja a Espanya, va actuar com a concertista al Teatro Real de Madrid. Va fer concerts per tota Europa acompanyant al piano a Miguel Fleta. Va estrenar òperes i sarsueles, fet poc comú per una dona en aquella època. Fou professora al Conservatori de Madrid a partir de l'any 1933, com a catedràtica de Conjunt vocal i instrumental.

Pertany a la denominada "generació dels mestres" i bona part de la seva obra fou composta els anys previs a la Guerra civil (1936-1939). Després va marxar a l'exili amb la seva germana cap a Amèrica com molts altres espanyols com Pau Casals, Chapí.[1] L'any 1939 arriba a Colòmbia i durant els anys 40 fou professora de música a Bogotà, a més de treballar com a concertista i com a compositora. Finalment en 1950 es traslladà a viure a Puerto Rico amb la seva germana, on a més de continuar component va impartir classes a la Universidad del Río Piedras on va coincidir amb altres republicans espanyols com Fernando de los Ríos, María Zambrano, Victoria Kent, Francisco Ayala, Ángel Rodríguez Olleros o el compositor Gustavo Pittaluga, entre altres. Va morir a Puerto Rico el 8 de desembre de 1967.

Premis[modifica]

Des del començament de la seva carrera musical va rebre diversos premis, entre els quals destaquen:

  • Premi de "los Juegos florales de Murcia", 1911 per la seva "sonata per a piano"
  • Premi del Círculo de Bellas Artes, 1912 per "l'Obertura per orquestra"
  • Premi de la "Exposición de Bellas Artes" 1913 pel seu "Cuarteto para instrumentos de arco"

Obres[modifica]

La seva primera obra important és la  Sonata en mi bemol per a piano, composta el 1911, el seu Quinteto en Fa, de 1915 és símbol del seu estil segons Emilio Casares. Té tres Òperes (Becquerianas, amb text dels germans Álvarez Quintero i música amb influència wagneriana,Canción de Amor y La flor de la vida) dos sarsueles (Diana cazadora y La romería del Rocío) música simfònica (la suite Los Caprichos de Goya, per cor i orquestra) de cambra, obres instrumentals i cançons, on destaquen "Ayes". Després d'una malaltia que la va tenir allunyada de l'activitat musical, va tornar l'any 1930 amb l'obra "Rimas infantiles" on és d'especial interès el "Romance"[2]. Va tractar gairebé tots els generes, tant música vocal ( operes, sarsueles i cançons) com música instrumental ( simfònica, de càmera, per a piano i guitarra).

    • Sonata en mi bemoll Per a piano (1911)
    • Obertura per orquestra (1912)
    • Quartet de corda, en quatre temps (1913)
    • Quartet per instruments d'arc (1913)
    • Mudarra per gran orquestra (poema simfònic, 1914)
    • Simfonia en 4 temps (1914)
    • Tres Lieder, per a veu i piano (text en alemány, 1914)
    • Salmantina (ópera, 1914)
    • Quintet en fa per piano i instruments de vent (1915)
    • Becqueriana (zarzuela, estrenada al Teatro de la Zarzuela en 1915)
    • Diana cazadora o Pena de muerte al amor (zarzuela, estrenada al Teatre Apolo el 19 de noviembre de 1915)
    • Alma española (poema simfònic, 1917)
    • Las hazañas de un pícaro (sainet, estrenat al Teatre Apolo en 1920)
    • Linterna mágica (1921)
    • El pavo real (comedia poética, estrenada al Teatre Eslava en 1922)
    • Coplas de España (per a guitarra, Gener de 1924), quatre coplas dedicades a Andrés Segovia
    • Ayes (canciones per cant i piano, 1925)
    • Canción de amor (òpera de cambra, 1925)
    • Rimas infantiles, glosas de canciones de corro (1930)
    • La Copla intrusa (para piano, 1930)
    • La Cenicienta (ballet infantil, 1941)
    • Canciones infantiles (1942)
    • Fábulas (1942)
    • La carta, el guante y la rosa (ballet, 1945)
    • La flor de la vida (ópera)
    • La romería del Rocío (zarzuela)
    • Los Caprichos de Goya (suite simfònica per a cor i orquestra)

Referències[modifica]

  1. R.Villar. Músicos españoles. Ed. Mateu, sf.. 
  2. R.Villar. Músicos españoles. Ed. Mateu. 

Bibliografia[modifica]

  • Enciclopèdia Espasa Volum núm. 51, pàg. 1249 (ISBN 84-239-4551-0)
  • CASARES RODlCIO, Emilio: “Rodrigo Bellido, María”. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, vol. 9, p. 254. Madrid: SGAE, 2002. ISBN 84-8048-312-1
  • Rogelio del Villar,  Músicos españoles,  [1930].