Marianne von Werefkin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1860 Tula (Rússia) |
| Mort | 6 febrer 1938 (77 anys) Ascona (Suïssa) |
| Sepultura | Ascona cemetery (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts visuals, pintura i expressionisme |
| Ocupació | pintora, artista |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Expressionisme i simbolisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parella | Alexei von Jawlensky (–1918) |
| Pares | Vladimir Nikolaevich Veryovkin (en) i Yelizaveta Daragan (en) |
 | |
Marianne von Werefkin (Tula, Rússia, 10 de setembre de 1860 - Ascona, Suïssa, 6 de febrer de 1938) fou una pintora expressionista russa.[1][2][3]
Biografia[modifica]
Nascuda en una família de militars, va iniciar-se en dibuix i pintura a través de classes privades fins a ingressar a l'Escola d'Arts de Moscou l'any 1883.[3]
L'any 1886 la família va traslladar-se a Sant Petersburg. Allà va continuar formant-se amb el pintor Ilià Repin, pintor d'escenes històriques considerat el "Rembrand rus". Al taller de Repin hi va conèixer el que seria primer el seu mentor i posteriorment, company sentimental, Alexej von Jawlensky.[3]
L'any 1896 va establir-se a Múnic amb Jawlensky.[3] Durant aquesta època va patir un accident de caça que li deformà la mà dreta, que era la que utilitzava per pintar i això la va mantenir inactiva durant gairebé una dècada.[1] Tanmateix, durant aquesta època va continuar treballant en l'àmbit artístic fent de dinamitzadora cultural, impulsant nous grups com la Nova Associació Artística de Múnic, o escrivint diversos assaig sobre estètica entre els quals destaca Lettres à un inconnu, que inclou una definició de l'Expressionisme.[3] Durant aquesta època va relacionar-se amb artistes com Franz Marc, Kandinsky o Gabrielle Münter.[1]
A partir de l'any 1905 va tornar a pintar i va participar a diverses exposicions. Destaquen l'exposició de Der Blaue Reiter de 1912 i la del Primer Saló de Tardor Alemany de Berlín de l'any 1915.[3]
Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial es trasllada a Suïssa i s'estableix a Ascona a partir de l'any 1919, on entra en contacte amb el moviment Dadaista.L'any 1924 funda el grup artístic l'Ossa Major.[3]
Mor a Ascona el 6 de febrer de 1938.[3]
Actualment la seva obra es conserva a la Lenbachhaus de Múnic, el Museu d’Art de Milwaukee i el Museo Comunale d’Arte Moderna d’Ascona, entre d’altres.[2]
Tècnica i estil pictòric[modifica]
Marianne von Werefkin realitzava les seves pintures principalment amb la tècnica del tremp i amb la utilització de colors primaris molt contrastats, sense subordinar les formes al color.[2][3]
Pintava principalment paisatges i figures, generalment dones de classe treballadora.[2][4] La seva obra té una forta càrrega expressiva i mística que es mostra a través d'una distorsió del món experimentada en estats emocionals profunds.[3]
Va rebre la influència dels moviments simbolista, nabí i fauvista, i de l'obra dels pintors Munch i Kandinsky.[1][2][3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Marianne von Werefkin» (en castellà). [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Marianne von Werefkin | Artnet». [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Ibero, Alba «Pintoras expresionistas: cuatro perfiles de mujer». DUODA: estudis de la diferència sexual, 11-01-1992, pàg. 15–44. ISSN: 1132-6751.
- ↑ «von Werefkin Paintings, Bio, Ideas». [Consulta: 22 febrer 2021].