Mark Dindal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMark Dindal
Biografia
Naixement(en) Mark Louis Dindal Modifica el valor a Wikidata
31 maig 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Columbus (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de les Arts de Califòrnia
Jamesville-DeWitt High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióanimador d'efectes especials, artista de guió il·lustrat, actor de veu, responsable d'efectes especials, guionista, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1980 Modifica el valor a Wikidata –
Família
FillsLeanna Dindal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0227540 Allocine: 52264 Allmovie: p87835 TMDB.org: 61411 Modifica el valor a Wikidata

Mark Dindal (Columbus (Ohio), 1960)[1] és un cineasta, animador i actor de veu nord-americà, famós per haver dirigit tres pel·lícules d'animació, Cats Don't Dance (1997), L'emperador i les seves bogeries (2000) i Chicken Little (2005).[2] Va treballar en molts projectes de Disney com a un animador d'efectes, i també va dirigir els efectes especials de diverses pel·lícules, com ara La Sireneta (1989) i The Rescuers Down Under (1990).

Primers anys[modifica]

En créixer, Dindal va ser influenciat per les pel·lícules de Disney i els dibuixos animats del dissabte de Warner Bros..[3] Una de les seves primeres influències va ser The Sword in the Stone, que recorda que la seva àvia el va portar a veure quan tenia tres anys.[3] També va ajudar que el seu pare prengués l'art com un hobby i ensenyés a Dindal a dibuixar mentre creixia a Syracuse (Nova York).[4]

Durant la seva adolescència, Dindal va assistir a la Jamesville-DeWitt High School, on va assistir a la majoria de les classes d'art que l'escola havia d'oferir, a més de fer còmics i curtmetratges.[5] Dindal va aprendre animació a CalArts.[1] Va començar a treballar a Disney l'any 1980.[1]

Carrera[modifica]

Els seus primers treballs incloïen The Fox and the Hound (1981), The Black Cauldron (1985), Mickey's Christmas Carol (1983), The Great Mouse Detective (1986) i Oliver & Company (1988),[1] cadascun seguint un estil d'animació molt semblant a totes les pel·lícules. Aquest estil consistia en fons similars amb una animació delicada i efectes de personatges complexos, que va tenir una bona acollida.

Després d'aquests projectes, Dindal va deixar Disney breument per treballar en diversos projectes per a diferents estudis, com BraveStarr i The Brave Little Toaster. Va tornar a l'estudi el 1987 i va obtenir el seu primer paper de cap com a supervisor d'efectes visuals per a La Sireneta (1989).[1] Més tard va treballar com a animador principal de la pel·lícula The Rescuers Down Under (1990) i va treballar com a animador d'efectes a la pel·lícula d'animació Aladdin (1992).[1]

La primera vegada que Dindal va ocupar la cadira de director va ser per a un breu segment de propaganda bèl·lica d'estil dels anys 40 per a la pel·lícula de superherois de 1991, The Rocketeer. Treballant amb un equip de 3 animadors més, Dindal es va inspirar en dibuixos animats de la guerra de Disney com Victory Through Air Power i la sèrie de pel·lícules de Frank Capra Why We Fight.[6]

El primer llargmetratge de Dindal va ser Cats Don't Dance, que es va estrenar el 1997, tres anys abans que L'emperador i les seves bogeries fos llançat el 2000.[1] A Cats Don't Dance Dindal va donar la veu a Max. La pel·lícula va guanyar el Premi Annie a la millor pel·lícula d'animació i Dindal va ser nominada a la direcció. Inicialment s'esperava que L'emperador i les seves bogeries fos una funció musical de Disney anomenada Kingdom of the Sun. Tanmateix, la idea no va funcionar, segons Dindal, juntament amb Chris Williams i David Reynolds van canviar el guió a una comèdia. Durant els sis anys de producció, va començar a treballar en Cats Don't Dance, una producció musical animada de Turner Broadcasting (des de llavors es va fusionar amb Warner Bros.).

Dindal va treballar a Chicken Little (2005), una altra producció de Disney, que necessitava un gran equip d'animació. Dindal va donar veu a Morkubine Porcupine i Coach a la pel·lícula. La pel·lícula va ser nominada a diverses Annies, encara que Dindal no va ser nominat com a director. Durant la producció de la pel·lícula, DisneyToon Studios va produir Kronk's New Groove com a funció directe a vídeo. Com que Dindal estava treballant a Chicken Little en aquell moment, no tenia cap lloc a la plantilla. Més tard, Dindal va crear la sèrie de televisió The Emperor's New School (2006–2008).

El març de 2006, un dia després del llançament en DVD de Chicken Little, Dindal i el productor Randy Fullmer van abandonar l'empresa perquè aparentment estaven cansats de tractar amb l'aleshores cap de WDFA David Stainton.[7] Durant tres anys, Dindal va dirigir diverses pel·lícules d'acció en viu, inclosa Sherlock's Secretary[8] i Housebroken,[9] ambdues per Walden Media, i una adaptació cinematogràfica del llibre infantil Kringle per a Paramount Pictures.[10]

El desembre de 2010, Dindal dirigia a DreamWorks Animation la pel·lícula d'animació Me and My Shadow, basada en el seu pròpia presentació que hauria combinat tant ordinador com animació tradicional.[11] Al gener 2012, ja no dirigia la pel·lícula[12] i va ser substituït per l'artista de la història Alessandro Carloni com a director, i la pel·lícula ha estat en development hell des de 2013.[13]

El juliol de 2014, va oferir il·lustracions per a la pel·lícula documental Restrung, centrada en el seu col·lega Randy Fullmer en la seva carrera a Wyn Guitars des del 2006. El 12 de novembre de 2018, es va anunciar que Dindal dirigiria la pel·lícula animada de Garfield per Alcon Entertainment, amb la preproducció que començarà el mes següent a Los Angeles.[14] El març de 2019, Dindal va participar com a artista de la història i va ajudar a dissenyar els personatges, Gus i Cooper,[15] per la pel·lícula de Nickelodeon Movies de 2019 El parc màgic. Aquell mateix any, es va anunciar que Dindal, juntament amb el veterà de Pixar Teddy Newton, desenvoluparà una pel·lícula basada en les figures pop de Funko per a Warner Animation Group.[16]

El novembre de 2021, es va anunciar que Garfield era produït per Sony Pictures Releasing per a un llançament mundial (exclosa la Xina), i protagonitzada per Chris Pratt en el paper principal. La pel·lícula també reunirà Dindal amb el guionista de New Groove David Reynolds, que està escrivint el guió.[17] A l'agost de 2022 , la pel·lícula estava programada per estrenar-se el 16 de febrer de 2024.[18]

Vida personal[modifica]

Dindal és pare de dues filles, que van ser la inspiració per a la seva presentació original Chicken Little.[19]

Filmografia[modifica]

Any Títol Director Guionista Animador Altres Note
1981 The Fox and the Hound No No No Efectes entre artistes (sense acreditar)
1982 Fun with Mr. Future No No No
1983 Mickey's Christmas Carol No No No Animador d’efectes
1985 The Black Cauldron No No No
1986 The Great Mouse Detective No No No
1987 Sport Goofy in Soccermania No No No
The Brave Little Toaster No No No Consultor d'efectes d'animació
Pinocchio and the Emperor of the Night No No No Animador d'efectes especials
1988 BraveStarr No No No
BraveStarr: The Legend No No No Animador d'efectes
Oliver & Company No No No
1989 La Sireneta No No No Supervisor d'efectes visuals
1990 The Prince and the Pauper No No No Storyboard artist
The Rescuers Down Under No No No Cap Animador d'efectes
1991 The Rocketeer No No No Director: Sement de la invasió nazi
1992 Frozen Assets No No No Productor secuències d'animació
Tom and Jerry: The Movie No No No Animador d'efectes
Aladdin No No No
The Little Mermaid No No Consultor d’efectes (1 episodi), Animador d'efectes (2 episodis), artista storyboard (1 episodi)
1993 Happily Ever After No No No Animador d'efectes especials, veu de Goons (sense acreditar)
1997 Cats Don't Dance Story, dissenyador de personatges, artista de storyboard, supervisor de storyboard, veu de Max
2000 L'emperador i les seves bogeries No Story, vdu de Cat Yzma
2002 The Sweatbox No No No Ell mateix, documental
2005 Chicken Little Història, dissenyador de personatges, veu de Morkubine Porcupine & Coach
Kronk's New Groove No No No Basat en personatges (sense acreditar)
2006–2008 The Emperor's New School No No No Creador, guionista
2014 Restrung No No No Il·lustrador, documental
2019 Wonder Park No No No Story Artist
2024 The Garfield Movie TBA No No En producció

Internet[modifica]

Any Títol Paper
2011 TAG Blog[20] Ell mateix
2015 Lights, Camera, Austin[21]
2020 Happily Ever After Hours[6]
2021 Disney Movie Insider Presents[22]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

  • Millor assoliment individual: direcció d'un llargmetratge per Cats Don't Dance (Annie) (1997)
  • Assoliment individual destacat per escriure en una producció de llargmetratges d'animació per a L'emperador i les seves bogeries (Annie) (2001)
  • Assoliment individual destacat per la direcció d'una producció d'animació per a L'emperador i les seves bogeries (Annie) (2001)
  • Millor pel·lícula d'animació per L'emperador i les seves bogeries i Chicken Little (Annie) (2001; 2006)
  • Millor pel·lícula d'animació o de mitjans mixts per L'emperador i les seves bogeries i Chicken Little (Premi Satellite) (2000; 2005)
  • Millor pel·lícula d'animació per Chicken Little (Critics' Choice Movie Awards) (2005)

Premis[modifica]

  • Millor pel·lícula d'animació per Cats Don't Dance (Annie) (1997)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Chicken Little - Production Information». The Walt Disney Company Nordic. Arxivat de l'original el 29 maig 2016. [Consulta: 26 desembre 2016].
  2. Lanpher, Dorse A. Flyin' Chunks and Other Things to Duck: Memoirs of a Life Spent Doodling for Dollars. iUniverse, 19 octubre 2010, p. 176–. ISBN 978-1-4502-6099-2 [Consulta: 20 maig 2011]. 
  3. 3,0 3,1 «Mark Dindal's Place in the Sun». Animation World Network, 01-11-2000. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 27 desembre 2014].
  4. «Mark Dindal biography». tribute.ca. Arxivat de l'original el 5 juliol 2015. [Consulta: 4 juliol 2015].
  5. «Happily Ever After Hours with Director and Filmmaker Mark Dindal». The Walt Disney Family Museum. Arxivat de l'original el 10 febrer 2021. [Consulta: 5 desembre 2020].
  6. 6,0 6,1 Alex Reif. «WDFM Event Recap: Mark Dindal Talks About Directing "The Emperor's New Groove" and "Chicken Little"». Laughing Place, 18-12-2020. Arxivat de l'original el 5 febrer 2021. [Consulta: 31 desembre 2020].
  7. «A special "No nudes is good news" edition of Why For». Jim Hill Media, 05-10-2006. Arxivat de l'original el 27 desembre 2014. [Consulta: 27 desembre 2014].
  8. «Mark Dindal to Direct 'Sherlock's Secretary'». MovieWeb, 11-08-2006. Arxivat de l'original el 28 desembre 2014. [Consulta: 27 desembre 2014].
  9. «Dindal draws 'Housebroken'». Variety, 12-10-2009 [Consulta: 27 desembre 2014].
  10. «Paramount gets tough with Santa myth». Variety, 27-02-2007 [Consulta: 17 maig 2015].
  11. PR Newswire (December 10, 2010). "DreamWorks Animation Pioneers Groundbreaking Combination of CG and Hand-Drawn Animation Techniques in Me and My Shadow for March 2013". Nota de premsa.
  12. Kit, Borys «DreamWorks Animation Sets Voice Cast for 'Me & My Shadow' (Exclusive)». The Hollywood Reporter, 31-01-2012 [Consulta: 1r febrer 2012].
  13. «DreamWorks Animation Pushes Back Release for 'Mr. Peabody & Sherman'». The Hollywood Reporter, 05-02-2013 [Consulta: 26 desembre 2016].
  14. «Mark Dindal To Direct All-Animated 'Garfield' Feature For Alcon». Cartoon Brew, 12-11-2018. Arxivat de l'original el 5 febrer 2021. [Consulta: 13 novembre 2018].
  15. Keyframe Magazine. «WILD AND WONDERFUL». The Animation Guild, març 2019. Arxivat de l'original el 2 setembre 2023. [Consulta: 13 desembre 2020].
  16. «Warner Bros Animation Plans Funko Film Based On Collectible Figures», 16-09-2019. Arxivat de l'original el 29 gener 2021. [Consulta: 17 setembre 2019].
  17. Grobar, Matt. «'Garfield': Chris Pratt To Voice Title Character In Alcon Entertainment's Animated Film». Deadline, 01-11-2021. Arxivat de l'original el 17 agost 2022. [Consulta: 2 novembre 2021].
  18. Keltie Duncan. «'Garfield' Gets 2024 Release Date, New Character». Cartoon Brew, 04-08-2022. Arxivat de l'original el 5 agost 2022. [Consulta: 6 agost 2022].
  19. Joseph Andrew Taylor. «Disney's 'Chicken Little': Inside the Troubled History of the Studio's First CGI Feature». Collider, 09-11-2020. Arxivat de l'original el 20 novembre 2020. [Consulta: 26 novembre 2020]. «Regarding the origins of Chicken Little, “I have two daughters, so I immediately went to a father/daughter story,” Dindal said.»
  20. Hulett, Steve «The Mark Dindal Interview -- Part I». TAG Blog, 13-06-2011 [Consulta: 27 novembre 2011].
  21. «Interview: Mark Dindal, director, "The Emperor's New Groove"». Lights, Camera, Austin, 04-06-2015. Arxivat de l'original el 26 juliol 2018. [Consulta: 23 setembre 2021].
  22. Disney Movie Insider. «Disney Movie Insiders Presents... The Emperor's New Groove». Megaphone, 27-01-2021. Arxivat de l'original el 23 setembre 2021. [Consulta: 23 setembre 2021].