Marca blanca

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Marques blanques)
Jump to navigation Jump to search

Una marca blanca , també anomenada marca del distribuïdor o marca genèrica , és la marca pertanyent a una cadena de distribució (generalment, hípers o supermercat, però també de gran distribució especialitzada) amb la qual es venen productes de diferents fabricants. Les marques blanques s'han considerat tradicionalment una estratègia B2C (abreviatura de Business-to-customer , «del negoci al client», en anglès). A més a més, les botigues descompte aposten per les marques del distribuïdor amb una excel·lent relació qualitat/preu.

Una altra estratègia especialment en "línia blanca" i "línia marró", van ser les "segones marques". Són conegudes les "segones marques" d'un gran fabricant venent productes semblants a un preu més competitiu com per exemple Radiola i Askar que eren segones marques de Philips.

Les primeres marques blanques[modifica]

L'objectiu de les marques blanques és aconseguir una fidelitat comercial per als articles de l'establiment. El desenvolupament de les marques blanques va començar el 1975, amb el que llavors es va cridar «producte lliure» . La premissa del seu llançament era:

« "Igual de bones que les grans marques i més barates (perquè no hi ha despeses de publicitat)». »

Els primers envàs d'aquests articles eren blancs i bastant asèptics; d'aquí, el nom de marca blanca[1] . Tractava de captar el comprador innovador que sent que ha fet la millor elecció, que no està pagant de més per un article bàsic.

Les marques blanques van començar amb productes d'alimentació de compra freqüent: llet, pastes alimentàries, arròs, llegums, galetes... I van seguir amb altres articles d'ús freqüent a la llar, tant de neteja com d'higiene corporal. Les marques blanques apareixen i es consoliden per a articles de compra amb poca implicació emocional per part del comprador o usuari final.

La marca blanca ha tingut un gran auge en la distribució alimentària en els últims anys, passant en alguns països a superar les vendes de marques del fabricant. La confiança que el consumidor posava en un fabricant es trasllada a una cadena de distribució que mereix la seva aprovació.

Avantatges i inconvenients[modifica]

Alguns avantatges són:

  • Normalment són marques més barates que les marques que distribueix el fabricant en estalviar costos en publicitat i promoció.
  • En molts casos, el producte és idèntic al comercialitzat per marques líders però a un cost inferior.
  • El fabricant té garantida la implantació del seu producte en un mercat concret i ampli, els punts de venda del distribuïdor.

Alguns inconvenients són:

  • La percepció dels consumidor és que el control de qualitat pugui ser menys rigorós per estalviar en costos de producció, o que s'intenti estalviar en la primera matèria destinada a la marca blanca per mantenir un preu barat.
  • El producte, dins d'un envàs de marca blanca, pot canviar sense previ avís de distribuïdor, que pot canviar de proveïdor per a la seva marca de detergent, per exemple, així, la qualitat o el sabor poden variar sense que el consumidor l'hagi triat. Alguns d'aquests canvis es poden apreciar a simple vista, com un canvi d'envàs-, ja que el nou fabricant pot tenir envasos diferents-, però altres vegades les diferències s'observen amb l'ús o consum de l'article.
  • Es perd la connexió entre el fabricant i el client, això és important per a articles amb servei postvenda, com electrodomèstics, aparells d'àudio i vídeo.

Disputa amb les marques de fabricant[modifica]

Els últims anys algunes conegudes empreses (per exemple Kellogg 's) estan anunciant notòriament que no fabriquen productes per a marques blanques.[2][3] Algunes ho feien en el passat (per exemple Danone) però van decidir canviar de política i deixar de fer-ho, apostant per les seves pròpies marques. Tot això es deu a la dura competència que pateixen per part de les marques blanques.[4] Paradoxalment, hi ha alguna marca de fabricant que, tot i anunciar que no fabrica per a altres marques, sí que deixa que una tercera marca fabriqui per a ella, és el cas de Danone.[5][6]

Suport dels mitjans de comunicació a les marques de fabricant[modifica]

L'auge de les marques blanques ha perjudicat a algunes marques de fabricant, el que ha fet que inverteixin menys en publicitat. Això ha reduït els ingressos d'alguns mitjans de comunicació.[4] causa d'això alguns mitjans s'han posicionat recentment a favor de les marques de fabricant.[7]

Marques blanques[modifica]

Companyies telefòniques[modifica]

Grans magatzems[modifica]

  • DIN-ABC: Kyoto
  • El Corte Inglés: El Corte Inglés , Aliada , Boomerang (esports) , Emidio Tucci i Dustin (tèxtil) , Investrónica (informàtica/electrònica)

Hipermercats[modifica]

  • Alcampo: Primer Preu (en la majoria de departaments, se suposa que la de menor preu-qualitat), Auchan (Alimentació), Basic Line (imatge, so, electrodomèstics), Rik & Rok (infantil), Cup 's (esports), Genium (bricolatge, automòbil), In Extens (tèxtil).
  • Carrefour: Carrefour (en la majoria de departaments), Carrefour Discount (se suposa que la de menor preu-qualitat), Tex (tèxtil), Basic (tèxtil), First Line (electrodomèstics), Blue Sky (electrodomèstics), Top Bike (esports).
  • Hipercor: DOC (tèxtil), DOMBI (tèxtil infantil), ANSONIC (electrodomèstics), Hipercor (majoria de departaments) i Aliada (la marca de menor preu).
  • Jumbo: Jumbo (Aliments), GlobalHome (Electro).
  • Wal-mart: Great Value [8]

Supermercats[modifica]

  • Ahorramás: Alipende (alimentació), Mequè (mascotes), Lanta (drogueria), Bodyplus (higiene personal).
  • Supermercats Dia: Dia .
  • Dinosol Supermercats, SL (Supersol, Hiperdino): Supersol .
  • D & S Líder: Líder , Acuenta (Aliments), Grove (Electro).
  • E. Leclerc: Marca Guia , Eco+ (se suposa que la de menor preu i potser qualitat).
  • L'Arbre: Super .
  • Eroski - Caprabo: Consumer , Eroski , Consum , Basic (la més barata) Erokson , (electro, no s'usa actualment), Ecron (electrodomèstics, imatge, so), Romester (esports), vistiplau (tèxtil).
  • Mercadona: Hacendado (alimentació), Bosque Verde (drogueria), Deliplus (drogueria). Knebep Begudes Alcohòliques
  • Masymas: Altesa (pastes), és Pastes Gallo.

Grans superfícies especialitzades[modifica]

  • Decathlon: Decathlon , Quechua , Tribord , b'Twin ...

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Colanesi, Jean Marc. La marca de distribució, juliol 2008. ISSN 1887-5327, pàgina 10. 
  2. Cristina Garrido. Les grans marques es blinden contra les 'blanques' (en espanyol). ABC, 27 abril 2009 [Consulta: 26 juliol 2009]. 
  3. Llet Pascual llança un 'espot' que remarca el seu valor afegit i subratlla que no fabrica per a altres marques (en espanyol). Terra, 8 maig 2009 [Consulta: 26 juliol 2009]. 
  4. 4,0 4,1 Vicente Martínez Ayala. Les marques blanques donen el cop de gràcia als mitjans tradicionals (en espanyol). Bottup, 31 març 2009 [Consulta: 26 juliol 2009]. 
  5. Danone encarga a un tercero la fabricación de sus postres más exclusivos (finanzas.com, 22/07/2009)
  6. Qui fabrica per Danone? (Gastronomia i Cia, 22 de Juliol de 2009)
  7. Las televisiones apoyan a las marcas para evitar la caída de sus ingresos por publicidad (Marketing & Televisión a CeroPretensiones, Blogger)
  8. http://www.walmart.com/cp/Great-Value/1044719

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marca blanca Modifica l'enllaç a Wikidata

Relacions entre algunes marques i marques blanques[modifica]

Nota[modifica]