Marshita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMarshita
Marshite-Cuprite-215157.jpg
Cristalls de marshita de la seva localitat tipus
Fórmula químicaCuI
Epònimésser humà Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Broken Hill Proprietary, Broken Hill, Yancowinna Co., Nova Gal·les del Sud, Austràlia
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.3.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana9.1.7.3
Heys8.2.11
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 6,05Å;
Simetria4 3m - hexatetraedral
Colorincolora a groc clar quan és fresca, es torna de color rosa a vermell terrós fosc
Maclesen {111}, repetides de vegades
Exfoliacióperfecta en {011}
Fracturaconcoidal, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2,5
Lluïssorsubadamantina, grassa
Color de la ratllagroc
Diafanitattransparent
Densitat5,68 g/cm³ (mesurada); 5,71 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Pleocroismeno-pleocroica
Fluorescènciafreqüentment de color vermell sota ona curta i ona llarga
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1892
SímbolMsh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La marshita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de la clorargirita.

Característiques[modifica]

La marshita és un halur, un iodur de coure, amb fórmula química CuI. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba formant tetraedres, arrodonits i estriats en {100}, {113}, i {223}, o en crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És un mineral isostructural amb la nantokita, i forma una sèrie de solució sòlida amb la miersita degut a la intervenció de la plata.[3] Es coneix una varietat de marshita que conté plata, la cuproiodargirita, amb una relació aproximada 1:1 de coure:plata.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marshita pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral rar que es troba a les zones d'oxidació dels dipòsits metamorfosats de plom, zinc i plata.[2] Sol trobar-se associada a altres minerals com: limonita, òxids de manganès, cuprita, coure o cerussita. Va ser descoberta l'any 1892 a la mina Broken Hill Proprietary, a Broken Hill (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). També ha estat descrita a Xile, Alemanya, Rússia i Sud-àfrica. La varietat cuproiodargirita ha estat trobada a la mina San Agustin (Regió de Tarapacá, Xile) i a la mina Friedrichssegen (Renània-Palatinat, Alemanya).[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marshita
  1. «Marshite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2016].
  2. 2,0 2,1 «Marshite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 1r març 2016].
  3. «Marshite-Miersite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2016].
  4. 4,0 4,1 «Cupro-iodargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2016].