Challacolloïta
 Challacolloïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | KPb₂Cl₅ |
| Epònim | Lolon mine (en)  |
| Localitat tipus | mina Lolon, Challacollo, Província El Tamarugal, Regió de Tarapacá, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.55 |
| Dana | 11.4.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,864Å; b = 7,932Å; c = 12,491Å; β = 90,153° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolora a blanc |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Densitat | 4,77 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,004 nβ = 2,010 nγ = 2,024 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Angle 2V | calculat: 67° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2004-028 |
| Símbol | Chc |
| Referències | [1] |
La challacolloïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Challacollo (Xile).
Característiques[modifica]
La challacolloïta és un halur, un clorur de potassi i plom de fórmula química KPb₂Cl₅. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 2005. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma intercreixements subparal·lels de làmines doblegades, i allargades probablement al llarg de [100].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3. És isostructural amb l'hephaistosita, de la qual és el seu anàleg amb potassi.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la challacolloïta pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta i hephaistosita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Lolon, a Challacollo (Regió de Tarapacá, Xile). També se n'ha trobat a Itàlia, el Japó i Rússia. És un mineral hidrotermal que es troba en filons epitermals en dipòsits de plata, com en la seva localitat tipus, a Xile. També es troba com a sublimat a prop de fumaroles volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cotunnita, boleïta, pseudoboleïta, hemimorfita, caracoïta, anglesita, nitratina, anhidrita o fluorita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Challacolloïta |
- ↑ «Challacolloite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Challacolloite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 març 2016].