Mary Harris Jones
 Mary Harris Jones  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | d. 1r maig 1830 ↔ 1r agost 1830 Cork (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 30 novembre 1930 (100 anys) Silver Spring (Maryland) |
| Sepultura | Union Miners Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Altres noms | " Mother Jones " |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, activista, oradora |
| Partit | Social Democratic Party of America (en) Partit Socialista d'Amèrica |
| Família | |
| Cònjuge | George Jones |
Premis
| |
 | |
Mary Harris Jones, també coneguda com a Mother Jones (Cork, Irlanda, ca. 1 d'agost de 1837 – Silver Spring, EUA, 30 de novembre de 1930) fou una líder sindical nord-americana.[1]
Va néixer el 1837 a Cork, Irlanda, en temps de la Gran Fam. La família va emigrar a Toronto quan Harris tenia cinc anys i després va traslladar-se als Estats Units, on va començar a guanyar-se la vida com a mestra i modista. Posteriorment va marxar cap a Memphis per casar-se amb George Jones, amb qui va formar una família. Quan el seu marit i els seus fills van morir durant l'epidèmia de la febre groga ella es va traslladar a Chicago per seguir guanyant-se la vida com a modista. Durant el Gran Incendi de 1871 també va perdre la casa. A partir d'aquest moment va començar a implicar-se en diverses lluites sindicals.[2][3]
Mary Harris Jones tenia més de cinquanta anys quan va començar la seva activitat sindical. Va actuar com a oradora per primera vegada a Pittsburg durant la Gran vaga del ferrocarril de l'any 1877. Durant tots els anys que va estar en actiu va participar i dirigir centenars de vagues, com ara la del motí de Haymarket de l'any 1886, i va treballar principalment en l'organització sindical dels miners de Virginia Occidental i Colorado. Va estar en actiu fins als vuitanta anys, cap a la dècada de 1920. Durant la darrera etapa va dedicar la seva lluita a la millora de les condicions laborals dels treballadors del tramvia, de la confecció i de l'acer.[2][3][4]
Harris era partidària de l'acció directa de la militància, de la recuperació dels mitjans de producció i creia en la capacitat dels treballadors per gestionar el seu propi treball. També creia que qualsevol moviment sindical havia de superar les divisions racials i ètniques i per tant, havia d'incloure als treballadors no qualificats i als immigrants. Va treballar especialment per incloure a la població afrodescendent i als immigrants mexicans i italians. Tot i que no era una figura especialment feminista, defensava la importància d'incloure el nucli familiar (dones i infants) en la lluita sindical per tal de millorar les condicions generals de vida dels treballadors.[3]
Tot i que va ser una líder molt estimada pels treballadors, a qui anomenaven "Mare", en altres esferes va ser considerada "la dona més perillosa d'Amèrica" i fins i tot va ser condemnada per conspiració d'assassinat després d'una vaga entre els anys 1912-1913. La condemna es va desestimar després de l'aparició de diverses mostres públiques de suport a favor seu.[2]
Harris també és autora dels textos The New Right, publicat l'any 1899, i Letter of Love and Labor, publicat en dos volums els anys 1900 i 1901.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Mother Jones | AFL-CIO». [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mary Harris Jones» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Who Was Mother Jones?» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Jones, Mary "Mother" Harris» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Mary Harris Jones (anglès) a Marxists Internet Archive (MIA).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Harris Jones |