Massacre de les fosses Ardeatines
| ||||
| ||||
| Tipus | assassinat massiu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 24 març 1944 | |||
| Període | Segona Guerra Mundial | |||
| Lloc | Roma | |||
| Estat | Regne d'Itàlia | |||
| Morts | 335 | |||
La Massacre de les fosses Ardeatines va ser una acció portada a terme el 24 de març de 1944 per les tropes d'ocupació de l'Alemanya nazi a Roma, en la qual van ser assassinats 335 civils italians.[1] Una represàlia ordenada personalment per Hitler, arran de l'Atac de Via Rasella, portat a terme pels GAP (Gruppi d'Azione Patriottica) el 23 de març de 1944 a Roma contra l'11a companyia del 3er batalló del Polizeiregiment Boze. format per italians germano-parlants de la província de Bolzano (Bozen en alemany) veterans de l'exèrcit italià que havien servit al front rus i optat per enrolar-se en la policia abans de tornar a Rússia amb la Wehrmacht.[2]
Atemptat de Via Rasella
[modifica]Després de l'Armistíci entre Itàlia i les forces aliades i la fuga del Rei Víctor Emanuel III amb el govern i els caps militars, les tropes alemanyes van assumir el comandament i van imposar les seves normes, malgrat que Roma tenia l'estatus de ciutat oberta. L'ocupació d'Itàlia per la Werthmach va enfortir el moviment d'oposició al feixisme i va mobilitzar més de 200.000 italians, entre els quals, 35.000 dones, que van col·laborar amb la resistència partisana, persones de diferents ideologies (comunistes, anarquistes, democristians, socialistes) i de totes les classes socials, que van actuar fins a la rendició dels alemanys el 1945.[3][4][5]
L'atac de Via Rasella va ser ideat per 16 partisans, entre els quals Franco Calamandrei, Carlo Salinari, Rosario Bentivegna, Carla Capponi, dirigits per Mario Fiorentini; van emprar un artefacte explosiu casolà consistent en 12 kg de TNT empaquetats en una caixa d'acer, que al seu torn va ser inserida en una bossa que contenia uns altres 6 kg de TNT i tubs de ferro farcits de TNT. La bomba va ser amagada en un carret d'escombraries i posada en posició per un partisà disfressat d'escombriaire, mentre que els altres actuaven com sentinelles. El detonador es va encendre quaranta segons abans que els policies arribessin al lloc on es trobava la bomba. L'explosió va causar la mort instantània de 28 policies (tres més moririen en dies posteriors) i dos civils italians. Els partisans, alguns dels quals van llançar bombes de mà als soldats o van disparar sobre ells, aconseguiren fugir indemnes barrejant-se entre els transeünts.[6]
Represàlia
[modifica]El general Albert Kesselring, seguint ordres superiors, va ordenar de portar a terme un escarment col·lectiu consistent en l'afusellament de 10 italians per a cada soldat alemany mort. La matança va ser organitzada i dirigida per Herbert Kappler, per aquell temps comandant de la Gestapo a Roma i responsable de la batuda del gueto jueu el 1943 i de les tortures comeses contra els partisans detinguts a la presó de Via Tasso.[7] Les víctimes van ser tretes de la presó romana de Regina Coeli, entre aquestes persones hi havia; presos comuns, jueus i membres de la resistència italiana. Les fosses, antigament caves de sorra, van ser utilitzades per cometre i amagar la massacre, i, després de la guerra, convertides en un santuari per recordar els fets.[8][9]
Després de la guerra
[modifica]Després de la guerra, Kappler va ser jutjat i condemnat per un tribunal italià i enviat a presó. Malalt de càncer, va aconseguir fugir de l'hospital militar del Celio amagat en una maleta, pocs anys abans de morir.[10] El principal col·laborador de Kappler, el capità de les SS Erich Priebke, va ser arrestat i condemnat per la Massacre de les Fosses Ardeatines després d'una llarga permanència a l'Argentina.[11]
El Papa Pius XII de l'Església catòlica, amb seu a Roma, que coneixia la decisió d'efectuar la massacre abans que aquesta es realitzés, ha estat criticat per la seva passivitat i en especial per no demanar una postergació dels afusellaments, amb l'esperança que la demora calmés els ànims de venjança esperant la conquesta de Roma pels Aliats.[12]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fosse ardeatine, eccidio delle - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «Via Rasella». [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «La resistencia partisana historia para no olvidar» (en castellà). Nueva revolución - Periodismo alternativo, 2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ admin. «La Resistenza Italiana | ANPI» (en italià). [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «El movimiento partisano que liberó a Italia del fascismo y el nazismo» (en castellà), 03-09-2024. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ Raiber, Richard (2008). Anatomy of Perjury: Field Marshal Albert Kesselring, Via Rasella, and the Ginny mission. Newark: University of Delaware Press, p. 41
- ↑ «Portale storico della Presidenza della Repubblica» (en italià). Arxivat de l'original el 2024-04-22. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ Taraborrelli, Dario. «Herbert Kappler (1907-1978)» (en italià), 30-01-2017. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «Sacrario Fosse Ardeatine» (en italià). ANPI. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ en, Por Matías BausoSeguir. «La increíble fuga dentro de una valija del criminal nazi responsable de la masacre de 335 italianos en las Fosas Ardeatinas» (en castellà), 04-09-2021. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «Erich Priebke, el criminal nazi que cumple 100 años y sigue sin pedir perdón» (en castellà), 29-07-2013. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ Katz, Robert (2005). La Batalla de Roma. Els nazis, els aliats, els partisans i el Papa: setembre de 1943 - juny de 1944 , Madrid: Turner, ISBN 84-7506-711-5
