Mater et Magistra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula documentMater et Magistra
Tipusencíclica Modifica el valor a Wikidata
TemaDoctrina Social de l'Església Modifica el valor a Wikidata
Publicació15 maig 1961 Modifica el valor a Wikidata
AutorJoan XXIII Modifica el valor a Wikidata

Mater et Magistra (llatí per a «Mare i Mestra») és una encíclica escrita pel papa Joan XXIII sobre el tema del cristianisme i progrés social. Va ser promulgada el 15 de maig de 1961. El seu títol fa referència al paper de l'Església. Descriu com a necessari el treball vers l'autèntica comunitat per tal de promoure la dignitat humana, i ensenya que l'Estat ha d'intervenir a vegades en qüestions de salut, educació i habitatge.

Context[modifica]

Mater et Magistra va ser redactada en commemoració del 70è aniversari de la promulgació de l'encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII. També fa referències a la doctrina social de Pius XI exposada a Quadragesimo Anno, i a la de Pius XII, emesa en una entrevista radiofònica l'1 de juny de 1941.

El document menciona els següents canvis que ha patit el món des de llavors:

  • els avenços científics, incloent l'energia atòmica, els materials sintètics, l'automatització creixent, l'agricultura moderna, els nous mitjans de comunicació (ràdio i televisió), l'augment de la velocitat dels transports i els inicis de la conquesta de l'espai.[1]
  • els nous sistemes socials com la seguretat social, les millores en l'educació bàsica, l'eliminació de les barreres de classe i una major preocupació popular pels afers socials.
  • la separació cada cop major entre l'agricultura i la indústria, així com entre els diferents països.
  • a l'esfera política, la caiguda del colonialisme, la independència de molts països a Àfrica i Àsia, i la tasca cada cop major de les organitzacions internacionals.[2]

El Concili del Vaticà II s'inaugurà poc més d'un any després de la promulgació de Mater et Magistra.

Revisió del magisteri previ[modifica]

Mater et Magistra comença lloant tres documents papals anteriors sobre afers socials i resum els seus punts clau:

La Rerum Novarum és lloada: "ací per primera vegada es feia una síntesi completa dels principis socials, formulada amb una visió històrica per ser un valor permanent per a la cristiandat... sent justament considerada com un compendi del magisteri social i econòmic catòlic";[3] "la "Carta Magna" de la reconstrucció social i econòmica,[4] la influència de la quan no només és latent en el darrers documents de l'Església, sinó que també és discernible a la legislació posterior de molts estats"[5] Joan XIII resumí el punts principals de la Rerum Novarum com el treball, la propietat privada, el paper de l'estat, el dret d'associació i la solidaritat humana.[6]

Resumí el missatge principal de Quadragesimo Anno en dos punts claus:

  • la caritat, no autointeressada, ha de ser "el criteri suprem en qüestions econòmiques."
  • és responsabilitat de la humanitat crear un orde nacional i internacional que promogui la justícia social, "en el que tota l'activitat econòmica pugui dirigir-se no merament als beneficis privats, sinó que també en interès del bé comú."[7]

També mencionà un missatge radiofònic emès per Pius XII l'1 de juny de 1941, en commemoració al 50è aniversari de Rerum Novarum i reitarà el seu missatge sobre els subjectes del bon ús dels béns materials, el treball i la família.[8]

Clarificacions i aspectes nous[modifica]

El bé comú vist com a equilibri[modifica]

Mater et Magistra sovint es refereix al bé comú com un desitjable equilibri entre els diferents elements de la societat o de l'economia. Per exemple, un negoci ha d'equilibrar la seva unitat de direcció amb les necessitats dels seus treballadors individuals.[9] El desenvolupament i el progrés a la indústria, a la indústria i al sector serveis ha de ser equilibrat.[8] La llibertat individual i la iniciativa ha d'equilibrar-se amb l'acció necessària de l'autoritat civil, incloent la propietat pública apropiada dels béns, basada en el principi de la subsidiarietat.[10] El progrés econòmic ha d'equilibrar-se amb l'equilibri social, especialment en una disminució de la desigualtat.[11]

Preocupació especial per l'agricultura[modifica]

El Papa escriu sobre la dignitat del treball agrícola, amb la granja familiar vista com un ideal. Molta gent abandonà les granges per anar a la ciutat en part a causa del creixement econòmic, però també mostrava la depressió que l'ocupació rural i els estàndards inadequats de la vida rural.[12] El Papa urgia que es prenguessin mesures per restaurar l'equilibri entre el sector agrícola i l'industrial, així com la millora de les instal·lacions i serveis a les zones rurals, de manera "que els estàndards de vida rural siguin tan propers com sigui possible als que gaudeixen els que viuen a les ciutats."[13]

Entre els suggeriments específics s'inclouen:

  • desenvolupament de carreteres, comunicacions, aigua de boca, allotjament i escoles a les zones rurals
  • assegurar la modernització de les granges a la mateixa escala que la indústria[14]
  • fer el seguiment de la gent que abandona les granges a causa de la modernització, i assegurar-se que reben ajuts en ajustar-se als nous tipus de treballs[15]
  • considerar les necessitats particulars dels grangers en polítiques de crèdits i en el sistema d'impostos[16]
  • assegurar-se que els grangers tenen la mateixa seguretat social que la resta[17]
  • elaborar una mena de protecció de preus, que pugui ser enfortida per l'autoritat pública[18]
  • establir indústries, especialment a aquelles que es dediquen a la "preservació, procés i transport dels productes agrícoles" a les regions agrícoles[19]
  • l'auto-promoció de la comunitat agrícola mitjançant l'educació contínua i la creació d'associacions[20]

El Papa comentava sobre la desproporció existent entre la població i la quantitat de terra laborable, així com sobre els diferents nivells de mètodes agrícoles a les diferents parts del món. Aquests sovint resultaven en sobreexplotació i fam. "... La solidaritat de la raça humana i la germandat cristiana demanen l'eliminació fins al punt que sigui possible d'aquestes discrepàncies."[21]

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (la FAO, segons les seves sigles angleses) és mencionada per la seva tasca en la millora de l'agricultura i la cooperació del desenvolupament internacional.

Assistència internacional[modifica]

Mater et Magistra es dirigeix a les necessitats dels països que encara no estan industrialitzats.[22] El Papa Joan reclamà que els països poderosos havien de donar assistència als més pobres. Es requeria "per justícia i humanitat" compartir els excedents de menjar i productes amb les altres nacions amb necessitats. Encara més poderosos són els esforços per proporcionar als ciutadans d'aquelles nacions amb els recursos necessaris i la formació necessària per posar en pràctica mètodes moderns i accelerar el desenvolupament.[23] Aquesta tasca ha de realitzar-se amb el respecte vers les cultures locals i de manera desinteressada, sense l'ànim d'imposar la cultura pròpia o adquirir el control polític.[24]

Referències[modifica]

Henriot, Peter J.; DeBerri, Edward P., and Schultheis, Michael J.. Catholic Social Teaching: Our Best Kept Secret. third. Maryknoll, NY: Orbis Books, 1992. ISBN 0-88344-811-4. 

Notes[modifica]

  1. Mater et Magistra, §47
  2. Mater et Magistra, §48
  3. Mater et Magistra, §15
  4. Mater et Magistra, §26
  5. Mater et Magistra, §9 - El Papa Joan no donà més detalls.
  6. Mater et Magistra, §18-23
  7. Mater et Magistra, §38-40
  8. 8,0 8,1 Mater et Magistra, §128
  9. Mater et Magistra, §92
  10. Mater et Magistra, §53-58 i 116-117
  11. Mater et Magistra, §73
  12. Mater et Magistra,,§123-124
  13. Mater et Magistra,,§125
  14. Mater et Magistra,,§128
  15. Mater et Magistra,,§130
  16. Mater et Magistra,,§133-134
  17. Mater et Magistra,,§135
  18. Mater et Magistra,,§137
  19. Mater et Magistra,,§141
  20. Mater et Magistra,,§143-146
  21. Mater et Magistra,,§155
  22. Henriot et al., p. 42
  23. Mater et Magistra, §160-165
  24. Mater et Magistra, §169-172

Enllaços externs[modifica]