Mateu Fletxa el Jove

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMateu Fletxa el Jove
Biografia
Naixement1530 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Prades Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1604 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Sant Pere de la Portella Modifica el valor a Wikidata
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i frare carmelità Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Carmelites Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMateu Fletxa el Vell Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 80b9c9ff-c9c6-424b-b935-e923552da754 Discogs: 3061345 IMSLP: Category:Flecha_el_Joven,_Mateo Modifica els identificadors a Wikidata
Portada de les Ensaladas publicades per Mateu Fletxa el Jove

Mateu Fletxa el Jove (Prades, Baix Camp, 1530 - Sant Pere de la Portella, Berguedà, 20 de febrer de 1604)[1] fou un compositor català, nebot de Mateu Fletxa el Vell[2]

Prengué l'hàbit carmelita a València. Molt apreciat per Sixt V, fou insigne músic i prefecte dels músics de Carles V. Després de residir a Itàlia durant un període incert, el 1564 era capellà de l'emperadriu Maria d'Habsburg, muller de Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, i més tard fou cantor de la capella imperial. En morir Maximilià, l'emperador Rodolf II el nomena d'abat de Tihanny (Plattensee, Hongria). Fletxa visità la península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, a fi de reclutar cantors per a la capella imperial.

Les seves obres principals foren editades a Venècia i a Praga, ciutat que havia visitat unes quantes vegades. A Venècia publicà Il 1.° libro de madrigali a 4 et 5 (1568), recull de 31 madrigals.[3][4] A Praga féu imprimir, el 1581, tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, en quatre volums i perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan Borja. Aquesta última col·lecció conté vuit ensalades de Fletxa el Vell, tres de Fletxa el Jove, dues de Pere A. Vila, una de Cárceres i una de Xacón. El 1593 publicà a Praga un llibre poètic a la mort de la reina de França Elisabet d'Àustria. Dues obres notables seves, conservades en forma manuscrita, són Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus.[5] El 1599 Felip III de Castella el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà.

Referències[modifica]

  1. Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 256 [Consulta: 25 setembre 2013]. «Torres i Amat publicà com a lloc de naixement Prades, diòcesi d'Elna» 
  2. «El Renaixement». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].
  3. Gómez Muntané, Maricarmen. ed. F. Matheo Flecha: Il Primo Libro de Madrigali. Madrid: Sociedad Española de Musicología, 1985. ISBN 84-86415-02-0. 
  4. Lambea, Mariano. ed. Mateo Flecha el Joven (1530-1604): Il Primo Libro de Madrigali. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, 1988 (Monumentos de la Música Española, 46). ISBN 84-00-06858-0. 
  5. Gómez Muntané, Maricarmen «Un Miserere de Flecha. Edición y breve comentario». Recerca Musicològica, 6-7, 1986-1987, pàg. 29-39.