Mateu Fletxa el Jove

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMateu Fletxa el Jove
 Abat 

Dades biogràfiques
Naixement 1530 (Gregorià)
Baix Camp
Mort 20 de febrer de 1604 (73/74 anys)
Sant Pere de la Portella
Activitat professional
Ocupació Compositor
Dades familiars
Pare Mateu Fletxa el Vell
Modifica dades a Wikidata
Portada de les Ensaladas publicades per Mateu Fletxa el Jove

Mateu Fletxa el Jove (Prades, Baix Camp, 1530 - Sant Pere de la Portella, Berguedà, 20 de febrer de 1604)[1] fou un compositor català, nebot de Mateu Fletxa el Vell[2]

Prengué l'hàbit carmelita a València. Molt apreciat per Sixt V, fou insigne músic i prefecte dels músics de Carles V. Després de residir a Itàlia durant un període incert, el 1564 era capellà de l'emperadriu Maria d'Habsburg, muller de Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, i més tard fou cantor de la capella imperial. En morir Maximilià, l'emperador Rodolf II el nomena d'abat de Tihanny (Plattensee, Hongria). Fletxa visità la península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, a fi de reclutar cantors per a la capella imperial.

Les seves obres principals foren editades a Venècia i a Praga, ciutat que havia visitat unes quantes vegades. A Venècia publicà Il 1.° libro de madrigali a 4 et 5 (1568), recull de 31 madrigals. A Praga féu imprimir, el 1581, tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, en quatre volums i perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan Borja. Aquesta última col·lecció conté vuit ensalades de Fletxa el Vell, tres de Fletxa el Jove, dues de Pere A. Vila, una de Cárceres i una de Xacón. El 1593 publicà a Praga un llibre poètic a la mort de la reina de França Elisabet d'Àustria. Dues obres notables seves, conservades en forma manuscrita, són Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus. El 1599 Felip III de Castella el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà.

Referències[modifica]

  1. Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 256 [Consulta: 25 setembre 2013]. «Torres i Amat publicà com a lloc de naixement Prades, diòcesi d'Elna» 
  2. «El Renaixement». Web. Generalitat de Catalunya, Març 2013. [Consulta: Març 2013].